Resultats de la cerca
Es mostren 118 resultats
Toshiba
Economia
Nom comercial de la Tokyo Shibaura Electric Company, empresa electrònica japonesa creada el 1875 a Tòquio per a la producció de material elèctric.
Reestructurada el 1939, en acabar la Segona Guerra Mundial aprofità la forta expansió de la indústria electrònica per a diversificar la seva producció vers aquest sector Partint de la fabricació d’electrodomèstics i de maquinària elèctrica, entre els anys quaranta i seixanta del segle XX incorporà empreses de la indústria pesant i de maquinària de transport que al llarg de la dècada següent convertí en filials El 1965 s’establí als EUA, on fundà Toshiba America Inc A la fi de la dècada de 1970 s’introduí al mercat europeu Capdavantera en el sector de la informàtica, el 1985 comercialitzà el…
Antoni Lloret i Orriols
![](/sites/default/files/media/FOTO/A071465.jpg)
Antoni Lloret i Orriols
© Fototeca.cat
Física
Físic i escriptor.
Estudià a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1963, i a la Universitat de París, on ho féu el 1964 Ha estat director de recerca en el Centre de la Recherche Scientifique i investigador a l’École Polytechnique de Palaiseau França Ha treballat també a la JEN Madrid, al CEN Strasbourg i al CERN Ginebra Ha publicat nombrosos treballs en revistes internacionals sobre la física nuclear de les altes energies, la física de plasmes, i la síntesi de nous semiconductors Entre ells sobresurten la descoberta de la partícula g° i la primera detecció global dels radicals d’un plasma…
,
electrònica de l’estat sòlid
Electrònica i informàtica
Estudi de les propietats electròniques dels semiconductors i dels cristalls utilitzats com a tals.
microscopi d’efecte túnel
Química
Microscopi electrònic que basa les seves observacions en l’efecte túnel.
És utilitzat per a mostres de materials conductors o semiconductors El seu funcionament es basa en la combinació d’un moviment d’una sonda en vertical sobre la mostra, i en un moviment en horitzontal de la mateixa mostra que permet l’escombratge de la superfície La sonda del microscopi de proximitat és una punta conductora que, idealment, estaria formada per un únic àtom, però en realitat és d’uns cent nanòmetres, que es pot acostar fins a un nanòmetre de distància de la superfície de la mostra El conjunt format per la sonda i la mostra formen part d’un circuit elèctric tancat al…
República Federal dels Maris
Divisió administrativa
República federal de Rússia, situada al centre de la part europea de Rússia, a la vora del riu Volga.
La capital és Joškar-Ola El NE de la república és una plana amb turons V'atskij Ural de 275 m d’altura, on hi ha formacions càrstiques Cap a l’oest el terreny descendeix i es converteix en una gran depressió pantanosa depressió dels Maris, amb altures de 50 a 100 m El clima és moderadament continental, amb temperatures mitjanes de -13°C pel gener i de 10°C pel juny Les precipitacions anuals són de l’ordre de 450 a 500 mm Predominen els sòls de podzol argilosos i sorrencs Hi ha uns 500 rius i rierols, pertanyents a la conca del Volga, que sumen més de 7 000 km de longitud El Volga és el riu…
cèl·lula fotoelèctrica
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic basat en l’efecte fotoelèctric destinat a convertir una radiació generalment lluminosa en un corrent elèctric.
Segons llur constitució i llur forma de funcionament, les cèllules fotoelèctriques poden ésser fotoemissives, fotoconductores o fotovoltaiques Les cèllules fotoemissives o fototubs són tubs electrònics proveïts d’un càtode fotoelectrònic, que sol ésser semicilíndric i format per un metall alcalí en incidir-hi la llum emet electrons que són captats per l’ànode, disposat a l’eix del semicilindre i en forma de fil o de cilindre prim Aquests tipus de cèllula poden ésser de buit o bé de gas les primeres tenen una sensibilitat petita uns 50μA/lm i són emprades per a mesures fotomètriques de…
optoelectrònica
Electrònica i informàtica
Part de la física i de la tècnica que estudia conjuntament els fenòmens òptics i electrònics, llurs interaccions i la concepció dels dispositius que associen ambdós fenòmens.
Hom considera dispositius optoelectrònics aquells elements o dispositius, semiconductors o no, capaços de produir una radiació lluminosa compresa dins l’espectre visible per a l’home o bé en la zona de l’infraroig, dits emissors els components sensibles a aquestes radiacions, dits receptors, captadors o detectors Entre els primers hi ha els emissors de llum coherent, com els làsers de díodes, o els de llum incoherent, com els focus convencionals de llum, els díodes electroluminescents, etc entre els segons hi ha els diversos tipus de fotodetectors , com les cèllules…
ressonància de spin electrònic
Química
Tècnica analítica, de fonament anàleg al de la ressonància magnètica nuclear, que pot ésser aplicada únicament a substàncies paramagnètiques, és a dir, amb electrons desaparellats.
Es basa en les variacions de les poblacions dels diversos nivells energètics deguts al moment magnètic electrònic, quan la substància, disposada en un camp magnètic d’intensitat constant, és sotmesa a una irradiació de freqüència apropiada radiofreqüència-microona La separació dels nivells energètics és relacionada amb el valor del camp magnètic aplicat H per l’expressió essent g el factor de Landé propi de cada electró desaparellat, h la constant de Planck i μ Β el magnetó de Bohr En el cas d’una molècula amb un sol electró lliure, l’espectre és constituït per una sola línia, generalment…
Manuel Cardona i Castro
![](/sites/default/files/media/FOTO2/manuelcardona.jpg)
Manuel Cardona i Castro
© Universitat Autònoma de Barcelona
Física
Físic.
Llicenciat a Barcelona el 1955, amplià estudis als EUA, on el 1959 obtingué el doctorat, a Harvard, i fou catedràtic de la Brown University de Providence Rhode Island del 1964 al 1971 Dedicat a la investigació de la física de l’estat sòlid , fou, des d’aquest darrer any, director de l’Institut dedicat a aquesta branca de la física, el Max Planck Institut für Festkörperforschung, a Stuttgart i a partir de l’any 2000 director emèrit Fou també fellow de l’American Physical Society i del consell directiu de la Deutsche Physikalische Gesellschaft, i des del 1991 membre de l’Academia Europaea…
aïllant
Electrònica i informàtica
Substància destinada a impedir el pas de corrent de conducció.
Hom utilitza dielèctrics, de molt alta resistivitat i per tant de conductivitat pràcticament nulla Poden ésser sòlids, líquids o gasosos Els aïllants, a diferència del conductors, tenen els electrons lligats, però sota condicions determinades poden perdre electrons, és a dir que s’ionitzen, i esdevenen així conductors Segons la teoria de l’estat sòlid, desenvolupada amb l’estudi dels semiconductors, un aïllant té la banda normal d’energia i la primera banda d’excitació separades per una banda prohibida que requereix una energia elevada per a la seva disrupció Els aïllants gasosos…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina