Resultats de la cerca
Es mostren 24485 resultats
èxtasi
Religió
Psicologia
Sortida del jo fora dels seus límits ordinaris en virtut de les forces afectives.
Psicològicament parlant, és un estat extraordinari de la consciència determinat pel sentiment i acompanyat d’embadaliment En la història de les religions l’èxtasi significa sovint la forma màxima d’unió amb el diví Són coneguts estats extàtics entre els berserkers , guerrers furibunds de la mitologia escandinava, les bacants i mènades dionisíaques, els dervixos del sufisme, els addictes a l’haixix en el món aràbic, els xamans entre els tungús i els ioguis de l’Índia Bé que Jesús i els seus deixebles no seguiren mai camins d’èxtasi, el cristianisme els féu seus ja des d’antic —sobretot a…
Borrell I de Pallars
Història
Comte de Pallars (963-995), juntament amb els seus germans Ramon II i Sunyer.
Era fill dels comtes Llop i Goltregoda, la qual, a la mort del comte 950, governà com a tutora dels seus fills, menors d’edat Els dos germans Ramon II i Borrell ja actuaren sols el 963, tot i que Ramon II conservà una supremacia i es titulà també comte i marquès Era casat amb Ermengarda, de la qual tingué diversos fills
Pere Joan Barceló i Anguera

Estàtua dedicada a Pere Joan Barceló i Anguera, conegut com el Carrasclet, fill de Capçanes
© Fototeca.cat
Història
Guerriller.
El seu pare, Francesc Barceló, fou capità de fusellers de les forces de l’arxiduc Carles d’Àustria i morí en una acció a Móra d’Ebre, en el curs de la guerra de Successió Participà en la lluita en la companyia del seu pare, i en rendir-se Barcelona sollicità el perdó i es retirà a la seva llar de Marçà Priorat Empresonat dues vegades, aconseguí de fugir a la muntanya de Llaberia, immediata al seu poble, des d’on dugué a terme fets d’una gran audàcia que centraren en la seva persona la xarxa guerrillera del sud del Principat El governador de Tarragona feu empresonar la mare i diversos…
Consell d’Estat
Història
Òrgan consultiu que assessorava l’emperador Carles VI i els seus successors en la monarquia hispànica.
Fou creat per Carles V el 1522 per tal de dirigir els afers internacionals i els interns supranacionals Era presidit pel monarca, i tots els nomenaments eren fets per designació reial Carles V hi inclogué alguns consellers flamencs A diferència d’altres consells, hi predominà sempre l’aristocràcia, bé que tots els membres solien tenir experiència política o administrativa Amb Felip II els seus poders foren molt limitats, i les reunions, molt irregulars, però amb els seus successors formulà una bona part de la política de la corona, que els reis solien acceptar Al…
caràcter propi
Educació
Document que recull les característiques d’un centre educatiu i manifesta explícitament els seus objectius.
També es pot denominar ideari pedagògic i es troba en totes les escoles confessionals com a concreció del seu projecte educatiu de centre Sol incloure una descripció completa de la seva identitat, del tipus d’educació que ofereix, dels seus criteris pedagògics i del seu model de gestió i participació Exposa els principis i valors que inspiren la labor del professorat, la línia pedagògica i el model de persona que promou
benzè

Representació de la molècula de benzè amb indicació de les classes d’enllaços entre els seus àtoms: a cada vèrtex de l’hexàgon hi ha un àtom de carboni; els traços rectilinis representen els enllaços tipus σ; les dues anelles representen els enllaços tipus π, els quals contenen sis electrons deslocalitzats pertanyents al conjunt de tot el nucli benzènic
Química
Hidrocarbur cíclic aromàtic, líquid a la temperatura ordinària, incolor, escassament soluble en aigua, que bull a 80,1°C.
El seu espectre presenta a la regió ultraviolada una banda d’absorció intensa a 198 mm, i una altra de relativament feble a 255 mm, d’estructura fina, característica dels arens i anomenada banda benzenoide La molècula del benzè és constituïda per sis àtoms de carboni, amb llurs orbitals hibridats en forma sp 2 formant un anell cada àtom de carboni és unit a un d’hidrogen per un enllaç d’orbital molecular tipus σ a cadascuna de les unions carboni-carboni, totes idèntiques i formant un hexàgon regular, contribueixen, d’una banda, un parell d’electrons que formen un enllaç tipus σ, i de l’…
filiació
Etnologia
Dret civil
Lligam de parentiu que uneix un fill als seus pares.
Aquest lligam pot ésser per descendència patrilineal, és a dir, per línia masculina, o bé per descendència uterina o matrilineal, regulada per línia femenina En la primera, que és la més estesa en les diverses civilitzacions, els béns passen de pares a fills En la segona, pròpia de certs pobles primitius, el fill pertany a la mare i a la família d’aquesta, però els béns, que són sempre patrimoni de l’home, no els rep d’ella, sinó de l’oncle matern Hom distingeix la filiació natural de l’adoptiva i la matrimonial de la no matrimonial La legislació sobre filiació s’ha recollit totalment en el…
cessió territorial
Dret internacional
Renúncia d’un estat, a favor d’un altre, dels seus drets de sobirania sobre un territori.
Pot ésser voluntària o forçosa, aquesta com a resultat d’una guerra, i els seus efectes es regulen mitjançant un tractat Actualment, i d’acord amb el principi d’autodeterminació dels pobles, hom considera necessari, per a la validesa de la cessió, el consentiment dels habitants del territori cedit
sindicat
Història
Política
Sociologia
Associació formada per a la defensa dels interessos econòmics i socials dels seus membres.
Generalment el terme és aplicat al sindicat obrer , format pel proletariat industrial, però també pot referir-se a d’altres grups, com ara el sindicat camperol , que agrupa els treballadors del camp el sindicat agrícola , que agrupa sobretot els grans propietaris rurals cambra d'agricultura el sindicat patronal , o agrupació d’empresaris per a la defensa de llurs interessos patronal i el sindicat d’estudiants , que agrupa fonamentalment estudiants universitaris o d’estudis superiors i que generalment sol afegir a les seves finalitats bàsiques de tipus reivindicatiu, en qüestions…
Segona Escola de Viena
Música
Denominació usada normalment per al cercle format per A. Schönberg i els seus deixebles abans de l’emigració del mestre a Amèrica.
La Primera Escola de Viena designa el grup de grans compositors vienesos del final del segle XVIII i principi del XIX FJ Haydn, WA Mozart i L van Beethoven Molt rarament, però, s’usa la paraula ’Escola’ per a referir-se als representants d’aquest període Per aquest motiu, quan es parla simplement de l''Escola de Viena', hom es refereix a la ’Segona' Aquesta és representada pels seus tres compositors més destacats, és a dir, Schönberg i els seus deixebles A von Webern i A Berg, tot i que n’inclou d’altres que en algun moment es relacionaren amb el músic austríac, com…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina