Resultats de la cerca
Es mostren 695 resultats
opus
Música
Terme emprat per molts compositors, des del s. XVII, per a indicar, juntament amb una xifra, la posició cronològica de cada obra musical dins llur producció.
Així, la quarta simfonia de Brahms duu la indicació opus 98 Als s XVII i XVIII solen indicar l’ordre de publicació i són sovint erronis i contradictoris
grave
Música
Moviment o part de moviment amb aquesta indicació de tempo.
Normalment, forma part d’una sonata, simfonia o concert És especialment conegut el grave amb què s’inicia el primer moviment de la sonata Patètica , de L van Beethoven
presto
Música
Peça o moviment amb aquesta indicació de tempo.
Més en general, qualsevol peça o moviment molt ràpid, tot i no portar l’indicatiu presto En la sonata, la simfonia o el concert, sol ocupar el lloc del darrer moviment
Simon Rattle
Música
Director d’orquestra anglès.
Estudià percussió a la Royal Academy of Music Fundador i director de la Liverpool Sinfonia 1970-72, director assistent de la BBC Scottish Orchestra i de la Royal Liverpool Philarmonic Orchestra 1977-80, el 1979 debutà als Estats Units amb la Filharmònica de Los Angeles i en 1980-88 assumí la titularitat de la Simfònica de Birmingham Debutà al Covent Garden el 1990, el 1993, a Salzburg i el 1987 a l’ Orquestra Filharmònica de Berlín El 1999 els músics d’aquesta formació el designaren director artístic per a la temporada 2002-03 en substitució de Claudio Abbado Romangué com a titular fins el…
Joseph Martin Kraus
Música
Compositor, director i pedagog suec d’origen alemany.
Estudià dret, però, fornit d’una educació musical molt sòlida, el 1778 anà a la cort de Gustau III de Suècia, on inicià una brillant carrera en el camp de la música Fou enviat a Itàlia, París, Londres i Viena a fi d’ampliar coneixements El 1780 fou designat membre de l’Acadèmia Sueca de Música, i el 1788, director titular de la capella reial Fou el més notable del grup de compositors sorgit a la cort de Gustau III —un gran mecenes de la música—, i Joseph Haydn el tingué en gran estima De les seves òperes, influïdes per ChW Gluck, destaquen Proserpina 1781 i Aeneas i Carthago 1790 Pel que fa a…
Joseph Martin Kraus
Música
Compositor, director i pedagog suec d'origen alemany.
Estudià dret, però, fornit d’una educació musical molt sòlida, el 1778 anà a la cort de Gustau III de Suècia, on inicià una brillant carrera en el camp de la música Fou enviat a Itàlia, París, Londres i Viena a fi d’ampliar coneixements El 1780 fou designat membre de l’Acadèmia Sueca de Música, i el 1788, director titular de la capella reial Fou el més notable del grup de compositors sorgit a la cort de Gustau III —un gran mecenes de la música—, i Joseph Haydn el tingué en gran estima De les seves òperes, influïdes per ChW Gluck, destaquen Proserpina 1781 i Aeneas i Carthago 1790 Pel que fa a…
allegretto
Música
Diminutiu d’allegro.
Indica un tempo lleugerament més lent que allegro Per extensió, designa una peça o moviment escrits amb aquesta indicació Beethoven posa la indicació allegretto en el moviment lent de la seva Setena simfonia
Ludwig van Beethoven
Música
Compositor alemany.
Vida Les obres que compongué durant la seva primera etapa li atorgaren un renom de clàssic vienès similar al de Franz Joseph Haydn o Wolfgang Amadeus Mozart El desenvolupament complex de la seva personalitat, juntament amb la sordesa i l’aïllament que patí a Viena, va fer que en els darrers anys utilitzés un llenguatge molt personal i produís algunes de les obres més superbes de la història de la música La raresa i abstracció d’aquestes produccions -considerades llavors les obres d’un excèntric- les converteixen en intemporals El moviment romàntic l’idolatrà fins a convertir-lo en la figura…
finale
Música
En la música instrumental, especialment en la sonata (simfonia, quartet, etc.) o el concert, darrer moviment.
De tempo ràpid i caràcter conclusiu -sovint apoteòsic o triomfant-, la seva forma és generalment la del rondó o el tema amb variacions
Orquestra Nacional Clàssica d’Andorra
Música
Formació instrumental andorrana, creada l’any 2006 a partir de l’ampliació ocasional de la plantilla de l’Orquestra Nacional de Cambra d’Andorra, nascuda el 1992.
L’italià Marzio Conti n'és el director principal, i el fundador de la formació Gerard Claret manté la seva responsabilitat com a concertino director Al maig del 2008 estrenà la Simfonia andorrana , del compositor italià Sergio Rendine
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina