Resultats de la cerca

Organista titular de l’església de Saint-Sulpice de París 1869-1934, la seva producció té una escriptura molt brillant, pròpia d’una concepció simfònica Entre les seves obres destaquen les deu simfonies per a orgue, el ballet La korrigane i els drames lírics Jeanne d’Arc i La nuit de Walpurgis Edità les grans obres de Bach per a orgue

Seguidor de Niels Gade, és considerat el creador de la música moderna danesa, i ha influït els autors danesos contemporanis Les seves obres principals són sis simfonies 1892-1925, deu cantates, les òperes Saul och David 1901 i Maskarade 1906, molt popular a Dinamarca, un concert per a violí 1911, un per a flauta 1927 i un per a clarinet 1928

De la seva obra, que palesa certes influències de PHindemith i IStravinsky, cal destacar tres concerts per a violí, per a viola i per a violoncel, dues simfonies, l’oratori Belshazzar's Feast ‘El festí de Baltasar’, 1931 i unes variacions sobre un tema de Hindemith 1963 Compongué també música per a diverses pellícules El 1951 rebé el títol de sir

Cec des de set anys, fou deixeble de CFranck i de Widor, i el 1900 fou nomenat organista de Notre-Dame de París Foren deixebles seus, entre altres, MDupré, ASchweitzer i NBoulanger De les seves obres sobresurten les sis simfonies per a orgue 1898-1930, una sonata per a violí i piano 1905, Poème 1925, per a orquestra, i Les Angelus 1929

Compositor de música d’església, fou cèlebre sobretot com a autor d’òperes una quarantena, entre les quals destaquen Sofonisba 1726, Ifigenia in Tauride 1763 i Antigona 1772 Algunes foren representades a Barcelona al s XVIII És autor de tres simfonies, un Stabat Mater, Le stagioni e i mesi i els oratoris Salomone 1766 i Passione di San Giovanni 1786

Fundador i director del conservatori nacional d’Atenes el 1926, és considerat un dels principals creadors de l’escola moderna de compositors grecs De la seva producció, en la qual els elements folklòrics tenen una gran importància, sobresurten les òperes El mestre d’obres 1916 i Aigües ombrívoles 1950-52, la composició simfònica El venedor ambulant 1922 i tres simfonies

Esdevingué famós amb Demofoonte 1743 El duc Carles Eugeni de Württemberg el féu kapellmeister de la seva cort de Stuttgart 1753-69 Hi estrenà òperes, com Fetonte 1753, Enea nel Lazio 1755, L’Olimpiade 1761, etc, en les quals reuní la qualitat orquestral germànica amb el lirisme vocal italià Escriví també oratoris, com Isacco 1742, cantates, misses, motets, simfonies i sonates

Formà el Quartetto Toscano 1765 amb Manfredi, Nardini i Boccherini El 1770 anà a París, on fou protegit per Gossec Després s’orientà vers el ballet Les Romans , 1776 i l’òpera còmica Dirigí l’orquestra dels teatres Beaujolais 1788-91 i Louvois 1791-94, on estrenà obres Les deux frères 1788, Adèle et Erwin 1789 Hom el valora per alguns quartets de corda, simfonies concertants, etc

Fou flautista a l’orquestra de l’elector de Bonn, on conegué Beethoven El 1808 s’establí a París i es naturalitzà francès 1829 Succeí Boieldieu com a director del Conservatori de París 1835 Escriví òperes Cagliostro , 1810 Sappho , 1822, simfonies, música vocal i uns cèlebres Grands quintettes per a instruments de vent Fou mestre de Berlioz, F Liszt, C Frank i Ch Gounod

Inicià la seva activitat creadora amb obres atonals més tard adoptà el mètode dodecatònic Autor d’òperes, com Jonny spielt auf ‘Jonny fa comèdia’, 1927, amb elements de jazz i Carl V 1933, fragments de la qual foren estrenats a Barcelona el 1936 amb motiu del Congrés de la Societat Internacional de Música Contemporània També escriví simfonies i l’oratori Spiritus intelligentiae sanctus 1956