Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
Greenwich
Ciutat
Ciutat d’Anglaterra, inclosa en l’àrea metropolitana de Londres.
Situada a la vora dreta del Tàmesi, té una àrea industrial vora el riu, mentre que les àrees residencials s’estenen pels vessants de Shooters Hill, entorn dels antics nuclis d’Eltham, Blackheat i Kidbrooke Al parc de Greenwich hi ha installat l’antic observatori des del qual hom fixà 1884 la posició del meridià inicial, el National Maritime Museum —en un edifici d’Inigo Jones 1616-35— i el gran Royal Naval College, obra mestra de John Webb i de sir Christopher Wren ss XVII-XVIII En 1965-85 fou, juntament amb Woolwich, un dels districtes del Gran Londres
Harold W. Kroto
Química
Químic anglès.
Es graduà el 1961 i es doctorà el 1964 a la Universitat de Sheffield Des del 1967 fins a la jubilació, el 2004, fou professor a la Universitat de Sussex Amb una sèrie d’experiments, el 1985 el seu equip obtingué acumulacions d’àtoms de carboni per mitjà de la vaporització de grafit en una atmosfera d’heli Aquests àtoms, d’estructura molecular esfèrica, reberen el nom de buckminsterfullerè Per aquest descobriment, el 1996 rebé, juntament amb Robert F Curl i Richard E Smalley , integrants del mateix equip, el premi Nobel de química El mateix any fou creat sir
Leif Ove Andsnes
Música
Pianista noruec.
Estudià al Conservatori de Bergen amb Jiri Hlinka i també rebé lliçons de Jacques de Tiège La seva relació artística amb directors com Sir Simon Rattle i Maris Janssons ha contribuït a la seva projecció internacional en la mateixa mesura que la seva passió per la música de cambra Especialitzat en el repertori romàntic i els clàssics del s XX destaquen les seves interpretacions de Grieg, Schubert, Rakhmaninov, Nielsen, Janáček, Bartók, Szymanowski i Kurtág També desenvolupa una intensa tasca pedagògica és professor a l’Acadèmia Noruega de Música d’Oslo i al Reial Conservatori de…
comtat de Westmorland
Història
Títol concedit a Anglaterra, el 1397, a Ralph Neville (mort el 1425), quart lord Neville of Raby i mariscal d’Anglaterra, cunyat del futur rei Enric IV.
El succeí el seu net Ralph Neville, mort el 1484 sense fills, i el comtat passà al seu nebot Ralph Neville mort el 1499, que ajudà Ricard III contra els rebels 1484 El rebesnet d’aquest i sisè comte, Charles Neville mort el 1601, fou un dels líders catòlics anglesos li foren confiscats tots els estats i títols, i es feu escàpol als Països Baixos hispànics El títol fou concedit de nou, el 1624, a sir Francis Fane mort el 1629, baró de Burghersh i lord Despenser, descendent per línia materna del primer comte El títol continua en aquesta família Fane
Seymour
Llinatge de la petita noblesa anglesa que fa remuntar la seva ascendència a un company del rei Guillem I el Conqueridor (segle XI).
Assolí importància política i social arran del casament de Joana Seymour amb el rei Enric VIII Joana era filla de sir John Seymour mort el 1536 —oficial a la casa reial, originari del Wiltshire i casat amb una descendent del rei Eduard III—, i els seus germans ocuparen aviat llocs clau en la política Edward Seymour , el germà gran, i Thomas Seymour mort el 1549, que fou creat baró Seymour of Sudeley 1547 i exercí el càrrec de lord alt almirall d’Anglaterra des del 1547 fins al 1549, que fou executat acusat d’alta traïció
James Whyte Black
Matemàtiques
Metge i farmacòleg escocès.
Graduat el 1946, fou professor a les universitats de Malaca 1947-50, Glasgow 1950-58 i Londres 1973-77 i 1984-93 i dugué a terme investigacions en diverses empreses farmacèutiques 1950-73 i 1978-83 Estudià el mecanisme dels receptors cellulars específics i desenvolupà substàncies químiques amb capacitat per a blocar-los, les quals possibilitaren l’obtenció del propanolol i la cimetidina , compostos que revolucionaren el tractament de les alteracions cardiovasculars i de l’úlcera pèptica El 1981 rebé el títol de sir , el 1988 el premi Nobel de medicina i fisiologia compartit amb…
Reginald Pole
Filosofia
Cristianisme
Eclesiàstic i humanista anglès.
Fill de sir Richard Pole Estudià a Oxford i a Pàdua 1521, on entrà en contacte amb els nuclis humanistes, sobretot amb Erasme 1525 Tornà a Londres 1527, però, arran de la controvèrsia pel matrimoni d’Enric VIII, s’exilià a Itàlia, on fou creat cardenal 1536 Legat al concili de Trento en la seva primera etapa 1545-49, formà part de la comissió de reforma 1550 Legat pontifici per a Anglaterra 1554 i arquebiste de Canterbury 1556 sota el regnat de Maria Tudor, intentà, sense èxit, de frenar la repressió i promoure una sana reacció catòlica És autor de diverses obres de controvèrsia…
Orfeón Donostiarra
Música
Formació coral basca.
Fundada a Sant Sebastià el 21 de gener de 1897 per un grup de vint cantaires de l’antiga Sociedad Coral, liderats per Norberto Luzuriaga Des d’un començament ha tingut caràcter amateur , fet que no ha impedit que es converteixi en una de les formaciones més prestigioses d’Espanya i del món Al llarg de la seva història ha tingut com a directors Secundino Esnaola 1902-29, Juan Gorostidi 1929-68, Antxón Ayestarán 1968-86 i, des del 1987, José Antonio Sainz Alfaro També ha estat dirigit per algunes de les grans batutes internacionals, com Claudio Abbado, Daniel Barenboim o sir Simon…
Alba Ventura
Música
Pianista.
Començà a rebre lliçons de piano a cinc anys i estudià, a l’Acadèmia Marshall de Barcelona, amb Alícia de Larrocha A onze anys estrenà una partitura de XMontsalvatge i dos anys després féu el seu debut, amb el Concert KV 271 , de Mozart, al costat de l’Orquestra de Cadaqués, dirigida per sir Neville Marriner La seva precoç trajectòria concertística l’ha portada a tocar en algunes de les sales més importants d’Europa, sota la batuta de directors com Vladimir Ashkenazy, Christopher Hogwood o Tamás Vásáry També ha practicat la música de cambra amb formacions com el Takács i el…
Daniel Harding

Daniel Harding
© Stina Gullander / Svergies Radio
Música
Director d’orquestra britànic.
Començà la seva carrera de la mà de sir Simon Rattle, que el contractà com a assistent seu a l’Orquestra Simfònica de la Ciutat de Birmingham 1993-94 després que el mateix Harding li enviés una gravació on se'l veia dirigir el Pierrot Lunaire de Schönberg Claudio Abbado confià també en ell i el contractà com a assistent amb la Filharmònica de Berlín 1995-96 Des de llavors la seva carrera ha estat vertiginosa És principal director convidat de l’Orquestra Simfònica de Londres i director musical de la Mahler Chamber Orchestra 2003 i de l’Orquestra Simfònica de la Ràdio Sueca 2007
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina