Resultats de la cerca
Es mostren 432 resultats
ajust
Matemàtiques
Operació estadística que consisteix a trobar la llei que resumeix, de la millor manera possible, la variació d’una variable aleatòria Y
en funció d’una altra variable X
, de la qual depèn.
Hom fa l’ajust a partir del coneixement de parells de valors x,y obtinguts observant una mostra, com la capacitat pulmonar i l’edat Deixant de banda l’ajust purament gràfic allisatge, habitualment hom pren una funció f x lineal, exponencial, polinòmica, etc i se suposa que y=f x +ε, on ε és un residu aleatori o soroll, i els paràmetres que defineixen la funció són determinats pel mètode dels mínims quadrats
capçal de radiofreqüència
Conjunt de subsistemes d’alta freqüència, emissors o receptors (o tots dos), integrat a l’antena o bé situat a prop.
Els subsistemes del capçal són les etapes amplificadores de potència per a l’emissió i de baix soroll per a la recepció i sovint, també, les funcions de conversió ascendent de freqüències, de la freqüència intermèdia a la de transmissió per a l’emissió i de conversió descendent per a la recepció Installant el capçal a la mateixa antena o molt a prop, hom minimitza les pèrdues causades per les línies de transmissió entre tots dos dispositius
detecció
Militar
Descobriment de la presència d’un objecte, una unitat naval, terrestre o aèria, etc, a través de diversos mitjans d’observació.
Entre els quals tenen una gran importància, actualment, els dispositius d’ones acústiques o ultrasonores sistemes asdic i sonar o electromagnètiques sistema radar, o bé per captació dels sons o els senyals emesos per l’objecte detectat soroll dels motors d’un submarí, missatges telegràfics emesos per un vaixell, etc Els sistemes de detecció automàtica, anomenats sensors, i que poden ésser acústics, termogràfics, sísmics o fins i tot olfactius, han conegut un gran desenvolupament els darrers temps
Els Mossos d’Esquadra posen fi a un festival tecno de Torroella de Montgrí
Els Mossos d’Esquadra desallotgen els darrers assistents al festival tecno que va començar dissabte a la punta Milà del municipi de Torroella de Montgrí L’anomenat Tecnival de la Fi del Món havia congregat unes 2000 persones, la majoria francesos, holandesos i anglesos, en uns envelats que no tenien cap mena de permís Davant les protestes dels veïns pel soroll, els Mossos d’Esquadra van començar a desallotjar la zona, que va tancar després de llargues negociacions amb els organitzadors
amplificador
Música
Aparell electrònic destinat a amplificar la potència sonora d’un senyal elèctric.
El seu ús és imprescindible en els reproductors de sons enregistrats o de radiodifusió i en els instruments electromecànics i electrònics, ja que la potència elèctrica que aquests aparells subministren directament no permetria obtenir dels altaveus un nivell sonor suficient Les característiques que permeten mesurar la qualitat d’un amplificador són principalment la relació senyal-soroll, el guany, les impedàncies d’entrada i de sortida, la sensibilitat d’entrada, la resposta en freqüència, la distorsió harmònica i la distorsió d’intermodulació
guspira
Electrònica i informàtica
Descàrrega brusca i transitòria, de curta durada, que es produeix entre dos conductors o dos elèctrodes suficientment pròxims, situats en un gas o a l’aire, entre els quals existeix una elevada diferència de potencial.
Va associada a un despreniment sobtat d’una quantitat considerable d’energia, que es manifesta per la producció de llum, calor i soroll Es caracteritza per una ionització intensa del gas al llarg del camí de la descàrrega i per una forta excitació dels electrons més exteriors de l’àtom, la qual cosa produeix una radiació de freqüències característiques en l’espectre atòmic El llamp és un exemple de descàrrega per guspira Sovint la guspira va seguida d’una descàrrega luminescent o d’una descàrrega per arc
ona de xoc
Transports
Militar
Regió estreta, formada al si de l’aire, quan la velocitat relativa d’aquest respecte a un cos immòbil o la d’un mòbil respecte a l’aire és transsònica o supersònica, que travessa les línies de corrent en les quals la dita velocitat varia sobtadament i en la qual es presenta un fort increment de l’entropia.
En el cas d’un mòbil que es mou al si de l’aire, hom pot distingir les ones de xoc normals , formades davant cossos arrodonits, i les ones de xoc obliqües , formades a les arestes o a les discontinuïtats d’una superfície Les ones de xoc són les responsables del soroll que acompanya els avions en vol supersònic També es produeixen ones de xoc en les canalitzacions i els túnels aerodinàmics i en les compressions brusques d’aire o d’altres fluids, especialment en les explosions En armament, és anomenada també ona balística
aleatoritzador
En telecomunicacions digitals, dispositiu que criptografia la informació segons una regla fixa o unes regles que varien al cap d’uns intervals de temps preestablerts.
De fet, el nom més apropiat és pseudoaleatoritzador, perquè la regla de construcció de la seqüència aleatòria de senyals és determinada i reproduïble En particular, és usat en els sistemes de televisió de pagament, en què l’usuari desxifra la informació transmesa per mitjà d’un dispositiu anàleg, que fa l’operació inversa, installat a l’anomenat receptor descodificador integrat o IRD També reben aquest nom els dispositius generadors de soroll de banda ampla o bé de senyals modulats en espectre estès, com ara els que fa servir el sistema de satèllits GPS
caixa xinesa

Caixa xinesa procedent de Pequín
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de percussió, de so indeterminat, que consisteix en un bloc rectangular de tec de 15 a 20 cm de llarg, 6 a 10 cm d’ample i 4 a 7 cm d’alt, amb una o dues escletxes longitudinals, que es percut amb una baqueta, generalment de fusta.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió directa Té els seus orígens en les campanes budistes d’oració de la Xina, el Japó i Corea, i, pel fet de formar caixa de ressonància, es podria considerar de so determinat si no fos per la poca durada i l’elevat percentatge de soroll Usat inicialment en la banda de jazz , aquest instrument de so estrident i buit apareix ocasionalment a l’orquestra des de la segona dècada del segle XX En pedagogia musical és molt conegut perquè forma part de l’instrumentari Orff
remugó
Soroll que fan els remugants quan remuguen.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina