Resultats de la cerca

S’inicià de ben petit en el món de l’alpinisme, camp en què esdevingué una figura destacada, després que al llarg de poc més d’una dècada 1982-95 hagués aconseguit pujar a tots els cims de més de vuit mil metres Nānga Parbat 1982, Gasherbrum I 1983, Gasherbrum II 1983, Broad Peak 1983, Manāslu 1984, Annapurna 1984, K2 1985, Dhaulāgiri 1985, Everest 1986, que culminà en menys de dos dies i sense oxigen, Cho Oyu 1990, Shisha Pangma 1990, Makalu 1991, Lhotse 1994 i Kangchenjunga 1995 Morí en caure durant una ascensió al Grünhorn, als Alps suïssos

Es graduà a la Universitat de Zuric el 1929 i poc després entrà a treballar a l’empresa farmacèutica Sandoz, on s’incorporà a la secció de recerca en vegetals, i hi continuà fins que es jubilà 1971 El 1938 sintetitzà l' LSD i el 1943 en descobrí les propietats allucinògenes En el camp dels psicòtrops féu altres aportacions, entre les quals la síntesi de la psilocibina 1958 Fou també membre del Comitè per al premi Nobel i membre de diverses societats científiques internacionals Defensà els usos terapèutics de l’LSD però criticà l’ús, des del seu punt de vista, erroni, que en féu el moviment…

Es doctorà en química a la Universitat de Basilea l’any 1964 Des del 1969 és professor a l’Eidgenössische Technische Hochschule ETH de Zuric Actualment és catedràtic de biofísica a l’ETH i professor visitant de biologia estructural a l’Scripps Research Institute de La Jolla Califòrnia En els seus treballs del principi dels anys vuitanta, desenvolupà un mètode general per a la determinació sistemàtica d’uns punts de referència en les molècules de proteïna, mitjançant tècniques de ressonància magnètica nuclear RMN A més, també proposà un algorisme per a determinar l’estructura tridimensional de…

Especialitzat en òxids, descobrí, als laboratoris d’IBM a Zuric, els materials ceràmics anomenats ‘superconductors’ Per aquest motiu fou premi Nobel de física el 1987, junt amb el seu collaborador Georg Bednorz

El seu treball se centra a captar fragments de la vida quotidiana a les grans ciutats, per mitjà d’imatges projectades en seqüències encadenades de diapositives, fotografies o vídeos, amb efectes de càmera lenta Amb referències cinematogràfiques, li interessa la “normalitat”, allò que es produeix entre els extrems, i sovint se centra en adolescents, sense voler illustrar una situació, sinó més aviat construir un univers parallel Tracta els rostres com a superfícies que comuniquen molta informació en poc temps L’espectador intervé en el seu treball i en forma part L’…

Format a París i a l’ETH de Zuric, exercí com a professor en diversos centres com l’Architectural Association a Londres 1970-79, la Universitat de Princeton 1976-80 o la Cooper Union de Nova York 1981-83 Ha desenvolupat una rellevant activitat teòrica, reflectida en assaigs com The Manhattan Transfers 1981, Event Cities 1994 o Architecture and Disjunction 1994 Formà el seu propi estudi el 1981 i, amb el projecte del parc de la Villette 1982-95, participà en la mostra de gran repercussió mediàtica que se celebrà al MOMA de Nova York l’any 1988 sobre arquitectura desconstructivista En el centre…

Ha desenvolupat tota la seva carrera professional al costat de Jacques Herzog Des de l’època d’estudiants d’arquitectura fins a l’actualitat, amb l’extensió dels seus projectes arreu del món, han dut a terme una tasca projectual en la qual l’ús de noves tecnologies els ha permès experimentar amb l’eloqüència conceptual de l’arquitectura Entre les seves obres destaquen la casa Koechlin a Basilea 1993-94, les oficines de Ricola a Laufen 1997-97 —ambdues a Suïssa—, els cellers Dominus a Yountville a Califòrnia 1995-98, el museu Küppersmühle a Duisburg 1997-98 i la biblioteca per a l’Escola…

Professor a Zuric i Göttingen, féu recerques sobre física espectral i desenvolupà una teoria matemàtica que duu el seu nom sobre la distribució de les línies espectrals atòmiques

Es graduà a Lausana 1925 Doctorat a París 1931, fou professor de les universitats de Lausana 1932, París 1943 i Ginebra 1953-73 S'especialitzà en qüestions de geometria diferencial de topologia, on obrí nous camins de recerca i formulà uns teoremes que duen el seu nom És autor de Variétés différentiables Formes courants, formes harmoniques 1955 En 1963-66 fou president de la Unió Matemàtica Internacional

Juntament amb el seu cosí Auguste Reverdin Ginebra 1848 — 1908, amb qui compartí la direcció d’una important clínica quirúrgica de Ginebra, féu valuoses aportacions a la tècnica operatòria, millorà l’instrumental com, per exemple, amb l’anomenada agulla de sutura de Reverdin , etc i fou el primer que interpretà adequadament els símptomes d’hipotiroïdisme després de l’extirpació del goll, tot recomanant l’extirpació només parcial del tiroide per tal d’evitar aquestes complicacions