Resultats de la cerca
Es mostren 1229 resultats
Cumaná
Ciutat
Capital de l’estat de Sucre, Veneçuela.
L’augment demogràfic, recent, és posterior als terratrèmols que destruïren diverses vegades la ciutat Actualment és a la vora del riu Manzanares i estesa fins al golf de Cariaco, on hi ha Puerto Sucre, el port És el nucli industrial indústria tèxtil, del tabac, de l’oli de coco i el centre comercial d’una àrea predominantment agrícola i ramadera És un important port pesquer, amb indústria conservera s ardines Centre d’ensenyament superior Universidad de Oriente, fundada el 1958 La regió fou explorada per Pedro Alonso Niño i Cristóbal Guerra en 1499-1500, però el primer establiment hi fou…
castigar
Pastisseria
Tradicionalment, tractar l’almívar amb àcids o crémor tàrtar per evitar la cristal·lització del sucre en refredar-se.
Quan es castiga el sucre s'ha d'elevar també una mica la temperatura de cocció, sobretot en els punts de màxima concentració
sacarur
Farmàcia
Qualsevol mescla de sucre en pols amb matèries actives i essències, o bé amb essència sola com a correctiu.
Hi ha sacarurs de llimona, de menta, etc També poden ésser preparats en forma de granulat emprant sucre en pols, el producte actiu, aromatitzants i colorants i xarop per a fer la massa granular
escala de Balling
Física
Escala areomètrica emprada per a determinar el percentatge en pes de sucre que porten els líquids o licors ensucrats.
El nombre de graus Balling dóna el nombre de grams de sucre disssolts en 100 g de solució Fou establerta pel químic alemany Karl Josef Napoleon Balling Gabrielshütte, Bohèmia 1805 — Praga 1868 en el sacaròmetre que porta el seu nom és utilitzada en les indústries sucrera i cervesera
glicòsid
Bioquímica
Nom genèric de les substàncies constituïdes per un sucre unit a un altre compost mitjançant un enllaç acetàlic.
Aquest enllaç és anomenat glicosídic Els glicòsids que deriven de la glucosa són anomenats glucòsids , els de la galactosa, galactòsids , etc No presenten mutarotació perquè el grup carbonil és blocat i, per tant, l’hidroxil del C-1 resta immobilitzat per l’enllaç Són anomenats O-glicòsids si l’enllaç es pot donar entre un sucre i un alcohol o un àcid carboxílic esterglicòsids, i N-glicòsids si són originats per deshidratació entre l’hidroxil hemiacetàlic i un grup HN entre aquests darrers hi ha els nucleòsids i els polinucleòtids
melassa
Química
Substància xaroposa, de color fosc i sabor dolç, que resta com a residu de la cristal·lització del sucre de canya o de bleda-rave.
Conté el 85% de matèries seques, amb el 40-60% de sucre És emprada en la fabricació del rom i com a additiu d’aliments per al bestiar, per augmentar-ne el valor nutritiu
nucleòsid
Bioquímica
Cadascun dels composts naturals formats per la combinació d’un sucre, ribosa o 2-desoxiribosa, i una base purínica o pirimidínica.
L’enllaç C-N entre la base i el sucre format per deshidratació és N-glicosídic Els nucleòsids de la ribosa són part integrant dels àcids ribonucleics ARN, i els de la desoxiribosa formen part dels àcids desoxiribonucleics ADN Els nucleòsids són obtinguts a partir dels nucleòtids per eliminació del grup fosfat Els nucleòsids són més solubles en aigua que llurs bases corresponents, i són fàcilment separables i identificables per cromatografia
pastís

Pastís de xocolata amb corona de nata
© Fototeca.cat
Pastisseria
Qualsevol producte fet a base de massa de farina, mantega i sucre, aromatitzada i cuita al forn.
Les formes, les dimensions i els ingredients addicionals dels pastissos són molt diversos, i hom els guarneix o els farceix amb crema, fruita, etc Les pólvores per a productes de pastisseria són barreges de diversos ingredients, especialment de farines, fècules, ous, llet i derivats, fruita seca, sucs de fruita concentrats, vainilla, cacau i derivats, canyella, extractes de cafè, espècies, aromes, sucre, sal, greixos, llevats naturals o gasificadors i additius colorants, texturitzadors i àcids orgànics Llur valor nutritiu és energètic, especialment si són rics en greixos Són poc digeribles, a…
xarop de saba de pi
Farmàcia
Preparat que hom feia a base de gemmes de pi per maceració alcohòlica (1:1), al qual afegia després deu vegades el seu pes d’aigua bullent i sucre.
Era emprat com a balsàmic per a combatre la tos i com a correctiu de les pocions pectorals També podia ésser fet amb aigua destillada de pi i sucre
crema

Crema de Sant Josep
Pastisseria
Plat dolç de consistència semisòlida, elaborat amb ous, llet, sucre, fècula o farina, i vainilla o canyella, cuit sense arribar al punt d'ebullició.
Se’n coneixen diferents tipus la crema cremada , també anomenada crema de Sant Josep , perquè és típica de la festa de Sant Josep, per damunt la qual s’escampa sucre, que és cremat tradicionalment amb un ferro ben calent, i que també és anomenada crema catalana la crema anglesa , sense fècula, per a gelats la crema de pastisseria , per a farciment de pastissos, amb més quantitat de fècula i la crema sabaiona , d’origen italià, a la qual s'afegeix vi blanc o un raget de conyac
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina