Resultats de la cerca
Es mostren 740 resultats
organicisme
Sociologia
Teoria sociològica que estableix una clara analogia entre el funcionament i les lleis que regeixen la societat i les dels éssers vius.
Un gran defensor d’aquesta posició fou HSpencer, el qual no admetia l’evolucionisme en la societat i només aplicava l’analogia societat - ésser viu en un sentit restringit també són organicistes Worms, Lilienfeld, Schäffle, etc La influència d’aquest enfocament disminuí a la fi dels s XIX, però se'n troben clares reminiscències i afinitats en teòrics posteriors com OSpengler i alguns funcionalistes, que en són defensors a ultrança
Francesco Carrara
Història del dret
Jurisconsult italià.
Fou un dels principals teòrics de l’escola clàssica de dret penal Fou professor a Lucca i a Pisa 1859 i membre de la comissió que redactà el projecte de codi penal italià Es mostrà contrari a la pena de mort Entre les seves obres hom pot esmentar Lezione sul grado nella forza fisica del delito 1870, Lineamenti di pratica legislativa penale 1874 i Studi sul diritto perfetto 1879
Franchino Gaffurius
Música
Compositor i teòric italià.
Residí a la cort de Ferran d’Aragó a Nàpols 1478-80, on estigué en contacte amb Bernat Icart i amb J Tinctoris, que influïren sobre els seus tractats teòrics Publicà, a Nàpols, Theoricum opus 1480 i una dotzena de tractats musicals En el seu De harmonia musicorum instrumentorum 1518 esdevé evident el pas del contrapunt a l’harmonia Mestre de capella del Duomo de Milà 1484-1522, escriví composicions religioses
quartifusa
Música
Figura musical que té un valor equivalent a la meitat de la semifusa.
Representa 1/128 part de la rodona La figura de quartifusa apareix poc en les partitures, encara que és conegut l’ús que en feu Beethoven en les sonates per a piano, opus 13, Patètica I Grave , i opus 27 núm 1 Adagio con espressione i Allegro vivace Els teòrics classifiquen també l’octifusa , que equival a la meitat de la quartifusa, encara que el seu ús és encara més infreqüent que el d’aquesta última
quatret
Música
Grup irregular que es forma en dividir en quatre una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment, segons el que prescriu l’indicador mètric de la peça, s’hauria de dividir en cinc, sis, etc.
La figura que representa cadascuna de les noves divisions és la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell quatre semicorxeres en lloc de sis en compàs de 6/8, per exemple Per a molts teòrics és simplement un cas particular de doset cadascun dels dos valors característics del doset dividits per dos S’indica amb la xifra 4, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
simfonia
Música
A la Grècia antiga, paraula que equivalia a consonància (symphonía, ’sonoritat conjunta'), en contraposició a diaphonía (diafonia), que equivalia a dissonància (consonància/dissonància).
El terme ha estat utilitzat al llarg de la història per a designar diversos conceptes teòrics i diversos instruments En l’Edat Mitjana les symphoniae eren les consonàncies perfectes de la quarta, quinta i octava Una symphonia podia ser també alguna agrupació de dos o més instruments o de determinats instruments que podien emetre dos o més sons alhora La paraula xifonia, sinònim de viola de roda o organistrum , és una corrupció de symphonia
Antoni Martín i Coll
Música
Organista i teòric.
Ingressà al convent de franciscans d’Alcalá de Henares, on fou organista, càrrec que exercí més tard a San Francisco el Grande, de Madrid Fou amic de l’organista de la cort, Josep Elies Del 1706 al 1709 compilà quatre colleccions d’obres per a orgue d’ell i d’altres autors Publicà dos tractats teòrics Arte de canto llano 1714 i Breve suma de todas las reglas de canto llano y su interpretación 1734
El Trabajo
Periodisme
Periòdic obrer que aparegué a Sabadell (1898-1909, 1910, 1912-13).
Fou l’òrgan de la federació de societats obreres de Sabadell, fundat i dirigit inicialment per Carles Piazza, i comptà amb la collaboració esporàdica dels principals teòrics anarquistes del moment Anselmo Lorenzo, Josep Prat, etc fou dirigit successivament per Joan Moliné 1901-07, Josep Bernabeu 1907-08, Rossend Vidal 1908-09, Josep Maria Papasseit 1910, Antoni Soler 1912-13 i Santiago Molina 1913 El periòdic facilità la introducció de les doctrines del sindicalisme revolucionari francès
Manuel Ribas i Piera
Arquitectura
Arquitecte.
Fill de Josep MRibas i Casas Estudià dret i arquitectura a la Univeristat de Barcelona Titulat a Barcelona el 1950 Influïren els seus plantejaments teòrics inicials part dels seus professors E Bona, A Florensa, JF Ràfols, J Margarit i els especialistes europeus vinguts a Barcelona, Sartoris 1949, B Zevi 1950 A partir del 1952, participà en les activitats del Grup R La seva obra com a arquitecte —Laboratoris J Uriach i Cia 1964-74, casa Carnera, a la Cerdanya, casa Cendrós, a Sant Feliu, edifici d’habitatges del passeig de Sant Joan 1975— es complementà amb la seva tasca com a…
Houston Steward Chamberlain
Filosofia
Literatura alemanya
Filòsof i escriptor alemany d’origen anglès, un dels teòrics en els quals s’inspirà el nacionalsocialisme.
En acabar els estudis s’establí a Viena, on començà un estudi sobre Richard Wagner, el qual conegué personalment es casà amb una filla del compositor La seva obra principal, Die Grundlagen des neunzehten Jahrhunderts ‘Els fonaments del segle XIX’, 1899, que acusa la influència del pensador francès JA Gobineau, és una interpretació de la història basada en la idea de la superioritat de la raça ària
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina