Resultats de la cerca
Es mostren 744 resultats
Francesco Carrara
Història del dret
Jurisconsult italià.
Fou un dels principals teòrics de l’escola clàssica de dret penal Fou professor a Lucca i a Pisa 1859 i membre de la comissió que redactà el projecte de codi penal italià Es mostrà contrari a la pena de mort Entre les seves obres hom pot esmentar Lezione sul grado nella forza fisica del delito 1870, Lineamenti di pratica legislativa penale 1874 i Studi sul diritto perfetto 1879
Margalida Pons i Jaume
Literatura
Poeta, crítica literària i historiadora de la literatura.
Es doctorà a la Universitat de Barcelona 1993 amb la tesi Els poetes insulars de postguerra És autora dels poemaris Sis bronzes grisos d’alba 1986, premi Salvador Espriu 1985 i Les aus 1988, premi Ciutat de Palma 1987, i dels assaigs Blai Bonet maneres del color 1993 i Poesia insular de postguerra Quatre veus dels anys cinquanta 1998, premi Crítica Serra d’Or 1999 Ha tingut cura de Viatge a Alemanya i altres nacions d’Antoni M Alcover 1996 i d’una Antologia poètica de Blai Bonet 2002, traduïda a diversos idiomes Ha publicat articles sobre literatura contemporània…
,
castrisme
Política
Moviment polític revolucionari, desenvolupat a l’Amèrica Llatina a partir dels darrers anys de la dècada del 1950.
Té origen en la crítica de la pràctica política dels partits comunistes ortodoxos i pren com a model la revolució cubana Els seus principals teòrics foren Ernesto Che Guevara, Fidel Castro, Régis Debray i Douglas Bravo El castrisme sosté que per a dur a terme les reformes socioeconòmiques que alliberin les masses llatinoamericanes de l’explotació i de la misèria cal l’enderrocament, mitjançant la revolució popular i nacional armada, dels règims oligàrquics aliats de l’imperialisme nord-americà, que detenen el poder en la majoria d’aquells països El castrisme adopta la guerrilla —…
Antoni Martín i Coll
Música
Organista i teòric.
Ingressà al convent de franciscans d’Alcalá de Henares, on fou organista, càrrec que exercí més tard a San Francisco el Grande, de Madrid Fou amic de l’organista de la cort, Josep Elies Del 1706 al 1709 compilà quatre colleccions d’obres per a orgue d’ell i d’altres autors Publicà dos tractats teòrics Arte de canto llano 1714 i Breve suma de todas las reglas de canto llano y su interpretación 1734
El Trabajo
Periodisme
Periòdic obrer que aparegué a Sabadell (1898-1909, 1910, 1912-13).
Fou l’òrgan de la federació de societats obreres de Sabadell, fundat i dirigit inicialment per Carles Piazza, i comptà amb la collaboració esporàdica dels principals teòrics anarquistes del moment Anselmo Lorenzo, Josep Prat, etc fou dirigit successivament per Joan Moliné 1901-07, Josep Bernabeu 1907-08, Rossend Vidal 1908-09, Josep Maria Papasseit 1910, Antoni Soler 1912-13 i Santiago Molina 1913 El periòdic facilità la introducció de les doctrines del sindicalisme revolucionari francès
quartifusa
Música
Figura musical que té un valor equivalent a la meitat de la semifusa.
Representa 1/128 part de la rodona La figura de quartifusa apareix poc en les partitures, encara que és conegut l’ús que en feu Beethoven en les sonates per a piano, opus 13, Patètica I Grave , i opus 27 núm 1 Adagio con espressione i Allegro vivace Els teòrics classifiquen també l’octifusa , que equival a la meitat de la quartifusa, encara que el seu ús és encara més infreqüent que el d’aquesta última
quatret
Música
Grup irregular que es forma en dividir en quatre una pulsació (una unitat mètrica qualsevol) que normalment, segons el que prescriu l’indicador mètric de la peça, s’hauria de dividir en cinc, sis, etc.
La figura que representa cadascuna de les noves divisions és la mateixa que fins aleshores representava una unitat mètrica del mateix nivell quatre semicorxeres en lloc de sis en compàs de 6/8, per exemple Per a molts teòrics és simplement un cas particular de doset cadascun dels dos valors característics del doset dividits per dos S’indica amb la xifra 4, sovint acompanyada d’un claudàtor horitzontal, a sota o a sobre del grup
simfonia
Música
A la Grècia antiga, paraula que equivalia a consonància (symphonía, ’sonoritat conjunta'), en contraposició a diaphonía (diafonia), que equivalia a dissonància (consonància/dissonància).
El terme ha estat utilitzat al llarg de la història per a designar diversos conceptes teòrics i diversos instruments En l’Edat Mitjana les symphoniae eren les consonàncies perfectes de la quarta, quinta i octava Una symphonia podia ser també alguna agrupació de dos o més instruments o de determinats instruments que podien emetre dos o més sons alhora La paraula xifonia, sinònim de viola de roda o organistrum , és una corrupció de symphonia
anyó
Física
Partícula hipotètica —o quasipartícula— batejada amb aquest nom per F. Wilczek el 1982.
Els anyons serien partícules situades entre els fermions i els bosons Si bé sembla que aquests darrers són els dos únics tipus possibles quan hom analitza intercanvis de partícules en tres dimensions, quan es treballa en dues dimensions qualsevol fase es pot associar a una permutació de partícules Alguns teòrics pensen que l’efecte Hall quàntic fraccionari o la superconductivitat podrien explicar-se mitjançant els anyons, l’existència real dels quals no ha pogut ésser detectada
Ivor Armstrong Richards
Literatura anglesa
Crític literari anglès.
Professor a Cambridge, els seus escrits teòrics, de caràcter marcadament psicologista, tingueren un paper determinant en la formació dels nous corrents crítics del principi de segle Juntament amb CKOgden escriví The Meaning of the Meaning 1923, de gran repercussió en la teoria del llenguatge Altres assaigs d’importància són Principles of Literary Criticism 1924, Practical Criticism 1929 i The Philosophy of Rethoric 1936, en els quals la principal aportació està a assenyalar la diversitat semàntica de l’estructura poètica
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina