Resultats de la cerca

Francesco Bernardi, anomenat Il Senesino, començà la seva carrera a Venècia el 1707 cantant òperes de GM Ruggeri i G Boniventi El 1709, a Bolonya, interpretà L’inimico generoso , d’A Caldara El 1713 triomfà a Venècia amb òperes d’A Lotti i CF Pollarolo, i dos anys després, a Nàpols interpretant Carlo, rè d’Alemagna i La virtù trionfante , d’A Scarlatti En 1717-20 serví a la cort de Dresden i posteriorment viatjà a Londres, on feu el seu debut al King’s Theatre cantant Astarto , de G Bononcini Del 1720 al 1728 romangué a la companyia d’aquest teatre i durant aquest temps interpretà trenta-dues…

Se'n conserven diverses versions llatines la més antiga de les quals és atribuïda a Enric de Saltrey, benedictí del s XII, franceses, provençals i italianes A la península Ibèrica, la primera difusió de la llegenda correspon a una versió lleonesa del s XIII Aquesta llegenda fou també molt coneguda a Catalunya Hi ha una traducció catalana del Tractatus de Purgatorio Sancti Patricii de Saltrey vers el 1189 feta per Ramon Ros, jurista de Tàrrega, dedicada a Beatriu, muller de Guillem d’Anglesola, senyor de Bellpuig, i datada el 1320, d’un cert interès lingüístic Joan I, home de temperament…

Fill i hereu de Gilabert de Centelles i de Costanza di Ventimiglia Acompanyà Alfons IV de Catalunya-Aragó en les campanyes d’Itàlia, i caigué presoner, amb ell, a la batalla naval de Ponça 1435 Un cop alliberat, participà en la campanya de Calàbria El 1444 es casà amb la dama calabresa Enrichetta Ruffo e Poitiers, que li aportà el marquesat de Cotrone i els comtats de Catanzaro i Belcastro Negà l’obediència al rei, que l’assetjà al castell de Catanzaro i el féu presoner 1445 De temperament rebel i bellicós, un cop perdonat lluità contra els nobles veïns, i fou processat i…

Fill d’Enric IV i de Maria de Mèdici, regent durant la seva minoritat, aprofitada per la gran noblesa i els protestants per a ampliar el seu poder El 1615 es casà amb Anna d’Àustria, filla de Felip III de Castella El regnat de fet començà el 1617, sota la privadesa del duc de Luynes Les lluites contra els nobles 1620 i els protestants 1621 marcaren aquest primer període, tancat amb la mort del privat 1624 i l’accés al poder de Richelieu L’ideari polític d’aquest, per al qual el poder absolut de la monarquia era una necessitat, i el mateix temperament del rei determinaren la…

Es casà successivament amb Teresa de Boixadors-Carròs 1387, amb Beatriu de Rajadell 1419 i amb Joana de Vilanova Exercí diversos càrrecs palatins ja a la cort de l’infant Martí Participà en l’expedició organitzada per l’infant Martí en ajut de Castella en la guerra contra Portugal 1381, en la defensa de Catalunya contra les tropes dels Armanyac 1389-90 i en l’expedició a Sicília de l’infant Martí 1392 entre el 1392 i el 1393 actuà com a ambaixador entre aquest i el seu germà, el rei Joan I, i, retornat a l’illa, caigué presoner d’Antoni de Ventimiglia el 1394 Tornà a Catalunya 1397 en…

Vida i obra Fou batxiller en dret per la Universitat de Barcelona 1851 D’un temperament bohemi, afectat de malalties venèries i de dipsomania, portà una carrera professional inestable Treballà a l’Arxiu Municipal de Barcelona 1856, al del monestir de San Isidoro del Campo, de Sevilla 1859, al de l’Academia de la Historia de Madrid 1861 i als estatals d’Alcalá de Henares 1866 i del Regne de Mallorca Collaborà a la premsa de Palma Diario de Palma , El Palmesano , a la de Barcelona Revista de Cataluña , i, en la dècada dels seixanta, a la de Madrid Dirigí la societat Reunión…

Tot i haver fet estudis de música des de petit, el seu pare volia que seguís la carrera militar Josef s’hi oposà, i en un primer moment s’interessà per l’enginyeria i l’arquitectura La seva vida estigué marcada per una malaltia del sistema nerviós que li causà freqüents dolors Malgrat el consell dels metges, portà un ritme de vida intens, dedicant moltes hores a la composició i també a les diversions nocturnes El 1853 dirigí per primera vegada una obra seva en públic, tot i que encara no havia decidit dedicar-se professionalment a la música El seu germà Johann, que a causa de l’èxit de la…

El 1920 Henri Collet publicà l’article Les cinq russes, les six français et M Satie Amb aquest títol, que feia una comparació amb els compositors russos coneguts com a Grup dels Cinc, es donava carta de naturalesa a un grup de compositors francesos que fins aleshores s’havien autodenominat Les nouveaux jeunes El 1917 havia tingut lloc el primer concert que incloïa música de tots ells Jean Cocteau, que l’any 1918 havia publicat el famós manifest Le coq et l’arlequin , va aportar legitimació ideològica al grup, que es va definir pel seu rebuig del Romanticisme, molt especialment de R Wagner,…

Aspirava a conciliar el neoclassicisme paganitzant amb un renovat esperit cristià és a dir, volia omplir del sentimentalisme catòlic italià el rigor lineal de David, identificable en aquest sentit amb Perugino i Rafael Anhelava com a resultat l’espiritualitat més pura, encara que el tema no fos sempre religiós, puix que hom també conreava temes històrics Els fundadors foren anomenats natzarens —tot i que preferien d’ésser anomenats puristes purisme— pel fet d’haver-se installat en un convent abandonat, el de San Isidoro, i pel seu aspecte, descurat i amb llargues cabelleres Els artistes…

Cursà estudis de dret i fou funcionari del ministeri de justícia 1859 El 1863 dimití per dedicar-se exclusivament a la música En acabar els estudis 1866 fou professor d’harmonia al conservatori de Moscou D’aquesta època són la Primera simfonia 1866, l’òpera El voivoda 1868, etc Durant una visita a Sant Petersburg 1868 conegué els músics joves que treballaven per la causa del nacionalisme en l’art i que havien format el Grup dels Cinc Balakirev, que n'era el fundador, i Rimskij-Korsakov exerciren una influència temporal damunt seu Segona simfonia 1872, basada en temes populars ucraïnesos Els…