Resultats de la cerca
Es mostren 399 resultats
Cristino De Vera Reyes
Pintura
Pintor canari.
Inicià la seva formació artística a l’Escola d’Arts i Oficis de Tenerife A vint anys s’installà a Madrid, on conegué el seu mestre DVázquez Díaz L’any 1960 viatjà a Bèlgica i Holanda amb una beca de la Fundación Juan March Participà a la Biennal de Venècia 1963 Reconegut amb el Premio Nacional d’arts plàstiques del ministeri de cultura 1998, el 2005 presentà la seva primera exposició retrospectiva a l’IVAM de València El mateix any rebé el Premio Canarias de belles arts L’artista ha recollit, des dels seus inicis, la influència de la transició tràgica barroca i de les pràctiques…
Santiago Valentí i Camp
Història
Sociologia
Polític i sociòleg; fill d’Ignasi Valentí i Vivó.
Com a membre destacat del Partit Republicà Radical fou detingut arran de la Setmana Tràgica, i fou regidor de Barcelona i diputat provincial 1911 El 1915, però, se separà del lerrouxisme i participà en la fundació del Bloc Republicà Autonomista , dins el qual s’integrà, el 1917, en el Partit Republicà Català Posteriorment milità en els rengles socialistes i fou president de l’Ateneu Socialista de Barcelona Collaborador d' El Progreso i altres periòdics, dirigí algunes colleccions, com la Biblioteca Sociológica Internacional , la Biblioteca de Novelistas del Siglo XX i la…
dionisíac | dionisíaca
Filosofia
En la filosofia de Nietzsche, dit de l’exaltació tràgica i patètica de la vida, en oposició a la serenitat apol·línia.
Mihai Eminescu
Mihai Eminescu
© Fototeca.cat
Literatura
Poeta i escriptor romanès.
Estudià filosofia a Viena i a Berlín Després d’un període de dificultats econòmiques, treballà com a bibliotecari, inspector d’escola i periodista A 33 anys sofrí el primer atac de bogeria, i a 39 moria d’una manera tràgica en un manicomi És considerat el poeta més important en llengua romanesa La seva obra, d’inspiració folklòrica, es caracteritza pel seu esperit crític al present decadent oposa un passat gloriós idealitzat i, alhora, pessimista, d’influència schopenhaueriana Formà part del grup politicocultural “Junimea”, de tendència nacionalista La seva obra consta només d’un…
Christopher Marlowe
Literatura anglesa
Teatre
Dramaturg i poeta anglès.
Fill d’un sabater de Canterbury, es graduà a Cambridge Les notícies entorn de la seva vida —habità a Shoreditch, barri teatral de Londres— i la seva mort tràgica han continuat essent misterioses S'inicià en literatura amb la traducció d’Ovidi, i en la seva curta vida creà un teatre en el qual exposava els seus ideals d’autor renaixentista, i es distingí per la passió que dóna als seus personatges i per la incorporació de la història nacional a la trama dramàtica Edward the Second , 1592 Expressa, però, l’ideal d’identificació amb les idees del Renaixement a Tamburlaine the Great…
Miquel Berga i Bagué
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Filòleg i assagista.
Professor de literatura anglesa, ha publicat diversos assaigs com Entre la ploma i el fusell premi Carles Rahola 1980, Mil nou-cents vuitanta-quatre Radiografia d’un malson 1984, La setmana tràgica de 1937 1987, John Langdon-Davies 1897-1971 Una biografia anglocatalana premi Fundació Congrés de Cultura Catalana 1991, “Mites i felicitat dels catalans” de Langdon-Davis 1997 i el recull d’articles periodístics Amants i altres estranys 1999 També ha traduït teatre anglès contemporani, com Engany 2001, de H Pinter Posteriorment ha publicat, entre d’altres, Centelles les vides d’un…
Antoni Fabra i Ribas

Antoni Fabra i Ribas
Història
Política
Dirigent socialista.
Estudià filosofia i lletres i dret a Barcelona El 1901 anà a Anglaterra, des d’on collaborà a “La Revista Socialista” Madrid, 1903-05, amb el pseudònim de Marco Antonio Passà a Alemanya, i el 1907 a París, on s’uní a Jaurès i al grup de L’Humanité Com a representant de les joventuts socialistes espanyoles assistí al congrés de Stuttgart de la Segona Internacional agost del 1907 i tingué un paper directiu en la primera conferència internacional de joventuts socialistes a Stuttgart, el 1907 Tornà a Barcelona el 1908 sense participar en el guesdisme de Pablo Iglesias i del PSOE S’apropà al…
la Pedrera
Façana de la Pedrera o casa Milà, obra d’Antoni Gaudí (1906-10)
© Arxiu Fototeca.cat
Nom amb què és conegut popularment el conjunt de dues cases de veïns d’Antoni Gaudí construïdes per a Pere Milà i Camps a la cantonada del passeig de Gràcia i el carrer de Provença de Barcelona (1906-10).
Centrada per dos patis —un a cada casa—, la planta dels pisos és absolutament lliure, de manera que cap habitació no és igual a les altres, i la recta, en teoria, hi és pràcticament absent L’exterior, de pedra, representa una evolució en l’estil de l’autor pel seu despullament gairebé total de decoració —llevat dels treballs de forja de portes i baranes—, substituïda per la constant ondulació de la superfície, que recorda conformacions rocalloses erosionades Els fets de la Setmana Tràgica desaconsellaren al propietari d’incloure signes religiosos a la façana de la casa, motiu pel qual no fou…
Francesc Puigvert i Fayet
Cinematografia
Realitzador, director de fotografia i productor.
Vida Entrà d’aprenent a la sucursal de la Gaumont a Barcelona, on feu d’ajudant de fotografia de Josep Gaspar a Los sucesos de Barcelona Semana Trágica 1909 A partir del 1910 esdevingué l’operador habitual de la casa i rodà nombrosos documentals i reportatges per a noticiaris, entre els quals destaca Incendio del cine "La Luz" de Villarreal 1912 El 1915 filmà a l’Hospital Clínic de Barcelona una sèrie de curts documentals, Operaciones quirúrgicas del oftalmólogo doctor Ignacio Barraquer , els quals, realitzats amb força rigor i perícia tècnica de microcinematografia, han estat…
Chantal Akerman
Cinematografia
Realitzadora cinematogràfica belga.
Influïda per Jean-Luc Godard inicià la seva carrera en el cinema experimental, i debutà el 1968 amb el curt Saute ma ville El seu cinema presenta una visió tràgica de l’existència, molt marcada per l’angoixa de la seva mare, supervivent d’Auschwitz, en la qual explora les contradiccions de la identitat, especialment la de la dona En el pla formal, emprà procediments anticonvencionals com ara llargs plans seqüència i el trencament de la linealitat del discurs Autora d’una quarantena de films, cal destacar-ne Jeanne Dielman, 23, quai du commerce, 1080 Bruxelles 1975 Je, tu, il…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina