Resultats de la cerca
Es mostren 1137 resultats
fra Giocondo
Filosofia
Arquitectura
Nom amb què és conegut Giovanni da Verona, arquitecte i humanista italià.
Treballà a Nàpols, Verona restauració del Ponte de Pietra, París escala exterior del Palais de la Cité i, amb Rafael, a Sant Pere del Vaticà Publicà la primera edició de Vitruvi i traduí les Cartes de Plini
Agustí Collado i Nogué
Periodisme
Teatre
Autor teatral i periodista.
Fou corrector del diari “La Humanitat” de Barcelona i crític teatral de “L’Instant” i d’"El Nostre Teatre” El 1935 estrenà El poble no vol la guerra Traduí obres de Pérez Galdós, Casona, etc, al català
Francisco de Enzinas
Filosofia
Humanista i reformador castellà.
Estudià a Lovaina i a Wittemberg i fou professor a Cambridge Traduí el Nou Testament al castellà 1543, per la qual cosa fou empresonat a Brusselles Aconseguí de fugir i es dedicà de ple a la Reforma
Agustí Collado i Nogué
Literatura catalana
Dramaturg, crític teatral i traductor.
Fou corrector del diari “La Humanitat” de Barcelona i crític teatral de L’Instant i d’“El Nostre Teatre” El 1935 estrenà El poble no vol la guerra Traduí obres de Pérez Galdós, Casona, etc, al català
Henrich Bebel
Filosofia
Literatura
Humanista i escriptor alemany en llengua llatina, professor a Tübingen.
És autor de nombrosos llibres de gramàtica, història, política, etc, i destacà sobretot com a compilador de proverbis alemanys, que traduí al llatí Proverbia germanica, 1508, com a narrador Facetiae, 1506 i com a poeta Triumphus Veneris, 1509
Josep Anton Baixeras i Sastre
Literatura catalana
Lingüística i sociolingüística
Teatre
Política
Dret
Escriptor, traductor, polític i activista cultural.
Llicenciat en dret, exercí d’advocat a la seva ciutat natal Començà la trajectòria literària amb reculls de contes d’un llenguatge molt elaborat Perquè sí 1957, Calipso 1960 i Perquè no 1960, premi Víctor Català 1959 Posteriorment publicà la novella L’anell al dit 1964 —finalista del premi Sant Jordi 1963—, el recull d’articles Carnet tarragoní 1963-1975 1983 El 1994 retornà a la creació amb tres peces breus de teatre que aplegà a El mas de casaments 1994, al qual seguiren la novella Les Mares 1995 —segona part de L’anell al dit — i l’òpera parlada Narcís als llimbs 2003 A banda, traduí la…
,
William Auld
Literatura
Escriptor i esperantista escocès.
D’aptituds lingüístiques precoces, a mitjan anys trenta aprengué l’ esperanto Mobilitzat a la Segona Guerra Mundial, posteriorment exercí el magisteri a Escòcia, i formà part del seu moviment esperantista El 1952 publicà el seu primer llibre, el recull poètic Spiro de l’pasio ‘L’esperit de la passió’, inici d'una obra ingent que el situà com un dels primers autors en aquesta llengua Traduí nombrosos clàssics de l’anglès Shakespeare, Dickens, Wilde, Tolkien, Burns, etc, i formà part també de l’antologia de poetes escocesos en esperanto Kvaropo ‘Quatreta’, 1952 La seva obra…
Ruf Fest Aviè
Geografia
Literatura
Poeta i geògraf llatí.
Traduí en hexàmetres els Fenòmens d’Arat, i la Periegesi de Dionisi La seva obra més coneguda és l' Ora maritima , descripció de la costa mediterrània de la península Ibèrica, i de l’Atlàntic, fins a la Gran Bretanya
Ḥasday ben Šapruṭ
Política
Medicina
Metge i polític al servei dels primers califes de Còrdova.
Nomenat nassí de les aljames andalusines, sota el seu mecenatge s’inicià el desenvolupament intellectual del judaisme hispànic estudis talmúdics —al marge de les acadèmies orientals—, científics i literaris i traduí a l’àrab la Matèria mèdica de Dioscòrides
Iacoppo Nardi
Literatura
Escriptor florentí.
Participà activament en els conflictes polítics de la seva època, sempre en defensa de la llibertat fou partidari de Savonarola, de qui també seguí l’ideari Escriví comèdies, discursos polítics i una Istoria della città di Firenze Traduí Tit Livi
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina