Resultats de la cerca

Fou fundat per Li Yuanhao, que assumí el títol d’emperador 1038 i des de la nova capital, Zhongxiang, emprengué una campanya per a conquerir tota la Xina, projecte que abandonà 1044 quan els emperadors de la dinastia meridional song es comprometeren a pagar-li un tribut anual Mantingué pactes també amb la dinastia septentrional dels liaos Modelaren el govern segons el dels songs, i n’adoptaren el sistema d’escriptura i el budisme com a religió d’estat El regne Xixia fou conquerit i destruït per les tropes mongols de Genguis Kan 1227

Fill illegítim d’Alfons I, destronà l’adolescent Alfons, fill de FruelaI El seu regnat fou una època de pau externa no sembla que hi hagués hagut enfrontaments entre cristians i musulmans i interna, puix que a les marques extremes del regne asturià gallecs i vascons no es reproduïren els intents separatistes que tingueren lloc durant els regnats dels seus antecessors Silo i Aureli Combaté els adopcionistes Sense cap fonament històric, la llegenda li atribuí el fet d’haver pagat el “tribut de les cent donzelles” a ‘Abd al-RaḥmānI de Còrdova’

L’estat el donava a uns arrendataris per al conreu, però mantenint-ne la propietat, o el deixava ocupar a qualsevol que pagués un tribut per l’ocupació d’aquesta manera foren creats els enormes dominis territorials dels latifundistes romans i, sobretot, les grans famílies que per llei no podien invertir sinó en explotacions rústiques La riquesa agrària dels nous països conquistats deixà erms o dedicats a conreus extensius els agri de la península itàlica arruïnà així els colons petits El malestar social que se n'esdevingué demanà la creació successiva de lleis agràries

Monjo a Egipte ~580 i a Palestina 619, succeí Modest en el patriarcat Autor de nombrosos escrits contra el monotelisme , es conserven també molts sermons seus i una sèrie de poemes Nadal, Epifania, Divendres Sant, etc, alguns dels quals passaren a la tradició litúrgica bizantina Hom l’ha identificat, sense proves suficients, amb Sofroni el sofista Testimoni excepcional del setge de Jerusalem pel califa ‘Umar, negocià la rendició 636 i obtingué la llibertat civil i religiosa dels cristians mitjançant un tribut 'ahd  La seva festa se celebra l’11 de març

Fill de Jordi II, aprofità la primera croada i la decadència turca per a reconstruir les ciutats i repoblar extenses comarques reformà la justícia i l’Església creà un exèrcit permanent i protegí les lletres i les arts, particularment en el monestir de Guelathi Estengué el regne des de la mar Negra fins a la Càspia i des del Caucas fins a Armènia, la capital de la qual, Ani, ocupà el 1123 També conquerí Tbilisi 1121 Es negà a pagar el tribut al soldà turc s’emparentà amb l’emperador de Bizanci

El 1391 lluità a Sicília amb el seu pare i els seus germans Havent tornat a Catalunya, comandà la companyia que conduí a Barcelona el rebel comte d’Empúries 1396 A les corts del 1408 defensà el braç dels cavallers i els donzells i actuà com a procurador de la reina Violant Durant l’interregne 1410-12 regí les baronies de Bernat de Cabrera, comte de Mòdica, i actuà com a urgellista El 1419 era conseller i majordom de la reina Maria i recaptador del tribut demanat a Catalunya per al seu casament

Horroritzat per l’existència d’un tal monstre, Minos féu construir el laberint i l’hi empresonà, oferint-li, cada nou anys, com a tribut expiatori, set donzelles i set joves atenesos, fins que Teseu, ajudat per Ariadna, l’occí i, d’aquesta manera, alliberà Atenes L’art grec arcaic representa el minotaure lluitant amb Teseu, o en fuga davant l’heroi, mentre que al segle V aC sol ésser representada l’escena de la seva mort Així mateix el tema es repeteix sovint en les diverses varietats escultura, pintura en ceràmiques i en frescs, etc En heràldica és representat passant

De família amirīta era fill d’'Abd al-'Azīz i germà d’'Abd al-Malik, reis de València, es rebellà el 1076 contra el rei de Toledo al-Qādir, el qual havia destronat el seu germà el 1065, i aconseguí una independència de fet Hagué de posar-se, però, sota la protecció militar d’Alfons VI de Castella, al qual pagà tribut, i hagué de maniobrar diplomàticament amb els Banū Hūd de Saragossa per tal d’evitar l’annexió de València a llur regne A la seva mort, al-Qādir tornà a emparar-se de València 1086