Resultats de la cerca
Es mostren 313 resultats
Bernat de Cruïlles
Història
Senyor nominal de Calonge, fill i hereu de Berenguer de Cruïlles i de Mosset.
El 1391 lluità a Sicília amb el seu pare i els seus germans Havent tornat a Catalunya, comandà la companyia que conduí a Barcelona el rebel comte d’Empúries 1396 A les corts del 1408 defensà el braç dels cavallers i els donzells i actuà com a procurador de la reina Violant Durant l’interregne 1410-12 regí les baronies de Bernat de Cabrera, comte de Mòdica, i actuà com a urgellista El 1419 era conseller i majordom de la reina Maria i recaptador del tribut demanat a Catalunya per al seu casament
Mauregat d’Astúries
Història
Rei d’Astúries (783-788).
Fill illegítim d’Alfons I, destronà l’adolescent Alfons, fill de FruelaI El seu regnat fou una època de pau externa no sembla que hi hagués hagut enfrontaments entre cristians i musulmans i interna, puix que a les marques extremes del regne asturià gallecs i vascons no es reproduïren els intents separatistes que tingueren lloc durant els regnats dels seus antecessors Silo i Aureli Combaté els adopcionistes Sense cap fonament històric, la llegenda li atribuí el fet d’haver pagat el “tribut de les cent donzelles” a ‘Abd al-RaḥmānI de Còrdova’
Xixia
Geografia històrica
Regne tangut establert al segle XI a les actuals províncies de Gansu i Shanxi, al nord-est de la Xina.
Fou fundat per Li Yuanhao, que assumí el títol d’emperador 1038 i des de la nova capital, Zhongxiang, emprengué una campanya per a conquerir tota la Xina, projecte que abandonà 1044 quan els emperadors de la dinastia meridional song es comprometeren a pagar-li un tribut anual Mantingué pactes també amb la dinastia septentrional dels liaos Modelaren el govern segons el dels songs, i n’adoptaren el sistema d’escriptura i el budisme com a religió d’estat El regne Xixia fou conquerit i destruït per les tropes mongols de Genguis Kan 1227
David III de Geòrgia
Història
Rei de Geòrgia (1089-1125).
Fill de Jordi II, aprofità la primera croada i la decadència turca per a reconstruir les ciutats i repoblar extenses comarques reformà la justícia i l’Església creà un exèrcit permanent i protegí les lletres i les arts, particularment en el monestir de Guelathi Estengué el regne des de la mar Negra fins a la Càspia i des del Caucas fins a Armènia, la capital de la qual, Ani, ocupà el 1123 També conquerí Tbilisi 1121 Es negà a pagar el tribut al soldà turc s’emparentà amb l’emperador de Bizanci
Sofroni
Literatura
Cristianisme
Patriarca de Jerusalem (634-638) i escriptor.
Monjo a Egipte ~580 i a Palestina 619, succeí Modest en el patriarcat Autor de nombrosos escrits contra el monotelisme , es conserven també molts sermons seus i una sèrie de poemes Nadal, Epifania, Divendres Sant, etc, alguns dels quals passaren a la tradició litúrgica bizantina Hom l’ha identificat, sense proves suficients, amb Sofroni el sofista Testimoni excepcional del setge de Jerusalem pel califa ‘Umar, negocià la rendició 636 i obtingué la llibertat civil i religiosa dels cristians mitjançant un tribut 'ahd La seva festa se celebra l’11 de març
peita
Tribut que hom pagava al rei o al senyor territorial.
questa
Història del dret
Als segles XI i XII, tribut arbitrari exigit per coacció.
tributar
Dedicar o oferir com un tribut, com a cosa merescuda.
minotaure

El minotaure en el laberint, en una còpia del 1460 del Liber Floridus (segles XI-XII)
Religions de Grècia i Roma
Monstre mític de cos humà i cap de toro, nascut de la unió de Pasífae, muller de Minos, amb el toro que el déu Posidó, a precs del rei, li havia enviat.
Horroritzat per l’existència d’un tal monstre, Minos féu construir el laberint i l’hi empresonà, oferint-li, cada nou anys, com a tribut expiatori, set donzelles i set joves atenesos, fins que Teseu, ajudat per Ariadna, l’occí i, d’aquesta manera, alliberà Atenes L’art grec arcaic representa el minotaure lluitant amb Teseu, o en fuga davant l’heroi, mentre que al segle V aC sol ésser representada l’escena de la seva mort Així mateix el tema es repeteix sovint en les diverses varietats escultura, pintura en ceràmiques i en frescs, etc En heràldica és representat passant
Abū Bakr ibn ‘Abd al-‘Azīz
Història
Rei de la taifa de València (1076-85).
De família amirīta era fill d’'Abd al-'Azīz i germà d’'Abd al-Malik, reis de València, es rebellà el 1076 contra el rei de Toledo al-Qādir, el qual havia destronat el seu germà el 1065, i aconseguí una independència de fet Hagué de posar-se, però, sota la protecció militar d’Alfons VI de Castella, al qual pagà tribut, i hagué de maniobrar diplomàticament amb els Banū Hūd de Saragossa per tal d’evitar l’annexió de València a llur regne A la seva mort, al-Qādir tornà a emparar-se de València 1086
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina