Resultats de la cerca
Es mostren 216 resultats
capità | capitana
Història
Militar
Oficial de l’exèrcit de terra, de grau superior al tinent i inferior al comandant, a qui reglamentàriament correspon el comandament d’una companyia, un esquadró o una bateria.
Antigament el capità no era un grau jeràrquic, sinó simplement el qui comandava una major o menor quantitat de tropa o gent armada Aquest grau fou establert a França al segle XIV, i a Castella durant el regnat d’Isabel I, amb l’organització de la milícia Amb la creació del terç al segle XVI, el capità creà, comandà i administrà una companyia tot nomenant els càrrecs subalterns A partir del 1702, el terç fou substituït pel regiment, i el capità ocupà el lloc entre el major i el primer tinent La llei de 1878 el collocà entre el comandant i l’alferes i, finalment, amb la llei del…
el Dos de Maig
Història
Motí popular madrileny (1808) que fou la guspira que encengué la guerra contra Napoleó.
La llibertat de Godoy, l’anada d’alguns membres de la família reial a França i el mal comportament de les tropes imperials d’ocupació indignaven el poble de Madrid Entre els elements militars de la guarnició espanyola, animats pels capitans Luis Daoíz i Pedro Velarde, hom conspirava contra els invasors Mentrestant circularen ordres secretes perquè el dia 2 de maig sortissin de Madrid la reina d’Etrúria, l’infant Antoni president de la Real Junta de Gobierno i l’infant Francesc de Paula De bon matí d’aquella diada, escamots d’homes armats s’aplegaven davant el palau En veure que s’enduien les…
Carmen o la hija del bandido
Cinematografia
Pel·lícula del 1911; ficció de 25 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez [dir. tèc.], Albert Marro i Fornelio [dir. art.].
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Hispano Films Barcelona ARGUMENT I GUIÓ R de Baños, A Marro FOTOGRAFIA R de Baños blanc i negre, normal INTERPRETACIÓ Concha Lorente ESTRENA Barcelona, desembre del 1911 Sinopsi Mort Diego de Robles, cap d’una de les partides de bandolers que al segle XVII actuen als Pirineus, la seva filla, Carmen, ocupa el seu lloc La noia s’enamora de Salvador, un pintor que havia estat presoner dels seus homes i que la correspon, davant la gelosia de Diabolino, el lloctinent del grup Els carrabiners del virrei descobreixen l’amagatall dels bandolers i els capturen, però Carmen…
Partit Nacionalista Republicà d’Esquerra
Partit polític
Organització política creada a l’octubre de 1933 per un grup d’escindits d’Esquerra Republicana de Catalunya [ERC], discrepants amb la majoria macianista i hostils a les vel·leïtats paramilitars de les Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català.
El nucli directiu del PNRE coincidia amb les personalitats aplegades des de 1928 sota el nom de Grup de L’Opinió Joan Lluhí, Antoni Xirau, Joan Casanelles, Joaquim Ventalló, Pere Comas i Calvet, Antoni Vilalta i Josep Quero, amb l’afegit de Josep Tarradellas, que en fou el secretari general Partit macrocèfal, de molts generals i poca tropa, i predominantment barceloní, aplegà professionals, classes mitjanes i treballadors qualificats, fins a un màxim de 1500 afiliats El diari L’Opinió li féu de tribuna i de principal plataforma pública Inicialment molt crític amb ERC, al novembre…
mansionari
Història
Funcionari militar romà encarregat de preparar l’allotjament de la tropa durant les campanyes.
pas doble
Militar
Marxa militar al compàs de la qual la tropa pot avançar al pas ordinari.
preventiu | preventiva
Militar
Dit del mot de comandament que adverteix la tropa sobre l’acció a acomplir.
maniobra
Militar
Moviment o sèrie ordenada de moviments d’un cos de tropa, d’una esquadrada.
impedimenta
Bagatge que porta la tropa i impedeix la celeritat de les marxes i operacions.
fuseller vermell
Història
Militar
Membre dels dos regiments de tropa lleugera catalana de setze a trenta-sis anys.
Sota el comandament del coronel Francesc Martí d’Ardenya, a partir del desembre del 1791, davant els esdeveniments revolucionaris de França i després del fracàs de la lleva de quintes a Catalunya Anomenats així pel color de la indumentària, els fusellers vermells reberen instrucció durant el 1792 i prengueren part a la campanya del general Ricardos al Rosselló 1793, comandats pel coronel futur capità general Joan Miquel de Vives Coneguts amb el nom de rouges , foren temuts per l’exèrcit republicà francès
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina