Resultats de la cerca
Es mostren 230 resultats
Novaja Ladoga

Novaja Ladoga en una fotografia del 1909
alex_virt / S. M. Prokudim_Gorskii (cc by-nc 2.0)
Localitat
Ciutat de l’oblast’ de Leningrad (Rússia), situada a la desembocadura del Volkhov al llac Ladoga.
Hi destaca el monestir fortificat de Sant Nicolau segle XV i les esglésies de Sant Climent 1741 i del Salvador 1758 Construïda el 1703 pel tsar Pere el Gran, reemplaçà l’activitat de la localitat de Staraja Ladoga
Konstantin Andrejevič Ton
Arquitectura
Arquitecte rus.
A Roma, estudià la tècnica de restaurar edificis antics i en publicà dos llibres Protegit pel tsar Nicolau I, rebé l’encàrrec de construir, a Moscou, el palau del Kremlin 1838-49 i la catedral del Salvador 1837-83
Miquel de Rússia
Història
Gran duc hereu de Rússia (1899-1904).
Fill del tsar Alexandre III, fou declarat hereu del seu germà gran, Nicolau II, per mort del germà, el gran duc Jordi El 1917 Nicolau II abdicà la corona en ell, que la refusà, i fou proclamada la república Morí assassinat
himne
Música
Els himnes nacionals són cants, marxes o altres peces vocals o instrumentals que un estat o una nació declaren oficials per a ser interpretats en determinades ocasions solemnes.
Cal cercar-ne probablement l’origen en el God save the King de ThA Arne 1745, que esdevingué molt popular a Anglaterra, on s’associà a qualsevol acte solemne relacionat amb la monarquia En alguns casos, foren cants patriòtics populars que adquiriren aquesta categoria, com La Marsellesa 1792 a França o La Brabançonne 1830 a Bèlgica A Catalunya, des del final del segle XIX es feren versions d' Els Segadors Milà i Fontanals, 1882 F Alió, 1892 E Guanyavents, 1899, himne que esdevingué oficiós amb l’adveniment de la Generalitat de Catalunya 1931, i oficial, el 1993 El més freqüent, però, és que…
Konstantin Petrovič Pobedonoscev
Història
Política
Polític rus.
Professor universitari a Moscou 1859-65 i preceptor del tsarévitx Alexandre 1865-68, assolí una gran influència a la cort des que aquell esdevingué el tsar Alexandre III 1881 Absolutista i intolerant en religió, perdé poder arran de la guerra russojaponesa 1905
tsarévitx | tsarevna
Vera Nikolajevna Figner
Història
Revolucionària russa.
Afiliada al populisme, fou fundadora de l’associació terrorista Zeml’a i Svoboda ‘Terra i Llibertat’ Participà en els atemptats contra el tsar Alexandre II Del 1884 al 1904 estigué empresonada a Schlüsselburg actual Petrokrepost’ És autora d’unes Memories of a Revolutionist 1927
Jordi I de Sèrbia
Història
Príncep de Sèrbia (1804-13) i cap de la dinastia Karagjorgević.
Sotsoficial d’un cos de voluntaris, fou elegit cap suprem de l’assemblea d’Arašac 1804 Proclamat príncep hereu 1808, el tsar de Rússia li féu costat, però l’abandonà després En produir-se la invasió turca es refugià a Àustria 1813 Morí assassinat
Mikhail Tarijelovič Tajnov
Història
Militar
Militar i polític rus d’origen georgià.
Comte de Loris-Melikov Participà en la guerra russoturca 1877-78 Nomenat cap de la comissió executiva creada per Alexandre II 1880, inicià un pla de reformes liberalitzants per frenar el terrorisme revolucionari, però el seu intent fou frustrat per l’assassinat del tsar 1881, i dimití
Vasilij Konstantinovič Blücher
Història
Militar
Mariscal soviètic.
Serví a l’exèrcit del tsar, i el 1917 s’uní als bolxevics Combaté els exèrcits contrarevolucionaris de Kolčak Fou comandant de les forces soviètiques a l’Extrem Orient 1922-38 Conseller militar de Sun Yat-sen 1924-25 i de Chiang Kai-shek, fou depurat per Stalin
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina