Resultats de la cerca

Participà en la batalla de Lepant 1572 com a membre de l’estat major de Joan d’Àustria El 1573 fou nomenat capità general de Tunis després de la seva conquesta, on restà al front de 8 000 homes, però hagué de capitular l’any següent, després d’una llarga resistència davant la flota turca —que ja s’havia apoderat de la Goleta—, sense haver aconseguit acabar les obres de fortificació

Anà a París, on rebé la influència de l’impressionisme 1907, del fauvisme, del cubisme i, especialment, de RDelaunay 1912 Del 1909 al 1912 conegué VKandinskij i FMarc i participà en el grup Der blaue Reiter Treballà amb PKlee a Tunis 1914 i morí al front aquell mateix any La seva obra, figurativa en conjunt, revela una temàtica contemporània expressada mitjançant una estilització de les formes i una harmonia contrastada de tons

El canal de substitució reemplaça un tros de riu també navegable El canal de penetració permet als vaixells d’abstar zones on d’altra manera no podrien arribar com els canals de Manchester, Tunis i Könisberg El canal d’enllaç té per finalitat d’unir dues mars o dos oceans per tal d’aconseguir rutes més curtes, i pot ésser a nivell com el canal de Suez o amb rescloses com el canal de Panamà

Obtingué el dret d’utilitzar les costes de Tunis i de l’illa de Gerba a canvi d’una mena de tribut pagat a la dinastia hàfsida Atacà Bugia 1515, defensada per les forces mallorquines L’any següent s’emparà d’Alger i Tlemcen Per corrupció del seu nom fou anomenat Barba-rossa a l’Occident cristià, bé que hom aplicà aquesta denominació principalment al seu germà i lloctinent Hayr al-Dīn

Els primers anys del s XVI entrà al convent augustinià de Santa Magdalena de Castelló d’Empúries, d’on anà a Barcelona i a Lleida per completar els estudis Es doctorà a Tolosa Llenguadoc Es dedicà a la predicació a Catalunya i en especial a Alger i Tunis De retorn al seu país, morí a Mallorca, on havia anat de pas Venerat com a beat, el seu culte ha estat aprovat per diferents bisbes És patró dels tintorers

D’una família originària d’Alzira, fou cadi de Xàtiva i de la ciutat de Mallorca 1229-30 També fou testimoni de l’entrada de Jaume I a València, després de la qual emigrà al Magrib, on fou secretari d’estat i cadi Salé, Meknès S'acollí finalment a la cort hàfsida de Tunis, on exercí de cadi, a Lorbens i Gadès És autor d’una història de Mallorca Kitāb ‘ankā'inat Mayyūrqa , utilitzada per al-Maqqarī

El 1283 tenia la missió de guardar les costes de València i fou tramès a Mallorca per obtenir que Jaume II de Mallorca rompés la seva aliança amb el rei de França No havent-hi reeixit, intervingué en la invasió de Mallorca i el 1248 fou tramès per Alfons II per obtenir la submissió d’Eivissa, cosa que obtingué Més tard serví a Sicília, quan hi regnava el futur Jaume II, i el 1289 fou nomenat cònsol de Tunis

Membre del Club Natació Barcelona, guanyà cinc Campionats d’Espanya 1967-71 i quatre Lligues espanyoles 1967, 1968, 1969, 1971 Participà amb la selecció absoluta estatal en els Jocs Mediterranis de Tunis 1967, com a reserva, i l’any 1968 fou membre de l’equip que per primera vegada empatà contra Hongria i guanyà França El 1969 rebé la medalla dels serveis distingits de la Federació Espanyola en categoria de bronze Es retirà l’any 1971

El 1863 deixà la medicina militar per seguir les forces del bei de Tunis en una expedició contra tribus rebels El 1869, des de Trípoli, arribà a Fezzān i s’endinsà en el Tibesti Tornà a Bilma, assolí Kuka, explorà les ribes del Txad i les comarques veïnes, després anà a Egipte i tornà a Europa 1875 Morí durant l’expedició encarregada de delimitar els territoris adquirits pel seu país a l’Àfrica Occidental Escriví Sahara und Sudan , publicat pòstumament, en 1879-89

Mai no fou admès pel seu pare a la cort, i per això es posà al servei del bei de Tunis, d’on sortí el 1322 per passar al Marroc Des d’allà envià diverses ambaixades a Jaume II Alfons III, que, essent infant, no l’acceptà en la conquesta de Sardenya, li donà el castell de la Joiosa Guarda en aquella illa i el casà amb la filla del mallorquí Guillem Robert 1332 Pere III li confià alguna missió al Marroc