Resultats de la cerca

Més conegut en la forma Torra , fou llatinista a la Universitat de Barcelona i el 1650 ja era jubilat El 1640 publicà el Dictionarium seu thesaurus catalano-latinus verborum ac phrasium , dedicat a Josep Jeroni Besora És un copiós diccionari català-llatí amb disposició alfabètica del lèxic, amb alguna influència del d’Antoni Font Partí del Thesaurus del jesuïta Bravo i és la primera obra d’aquest tipus que fa servir l’ordre alfabètic Fou objecte de nombroses edicions se’n feu una el 1650, i el 1653 una altra d’ampliada i corregida posteriorment n’aparegueren com a mínim sis més, la darrera…

Ingressà en el collegi d’observants de Sant Francesc de València, i fou nomenat cronista provincial d’aquest orde És autor de nombroses obres literàries i històriques D’entre aquestes últimes destaquen Vaticinio del Turia sobre el reinado de Carlos IV 1798, Historia de la provincia de Valencia de la regular observancia de San Francisco 1803, de la qual només es publicà un primer volum que descrivia els inicis dels franciscans a la província de València, El filósofo en su quinta o relación de los principales hechos acontecidos desde la caída de Godoy hasta el ataque de Valencia 1808 i Sucesos…

Fou organista a la Christ Church, a New Gate, i el 1630, vicari coral a la catedral de Sant Pau Considerat un dels compositors i instrumentistes més famosos del seu temps, fou un virtuós de la viola-lira i de la tiorba, a més de cantar de manera excellent com a contratenor La seva reputació persistí fins al segle XVIII, i el musicògraf Ch Burney manifestà preferència per la seva música, davant la de W Lawes El centenar d’obres que se’n conserven permeten observar la versatilitat de la seva tècnica, l’extensa varietat formal i la dedicació a la línia melòdica Compongué anthems , himnes,…

Tot i la influència que rebé de l’escola flamenca de construcció, emigrà aviat a París, on esdevingué deixeble i continuador de Blanchet, i adoptà l’estil francès, del qual fou el més alt representant del final del segle XVIII Transformà molts instruments flamencs antics segons el gust de la seva època, augmentant-ne les dimensions de la caixa i l’extensió del teclat, però la seva aportació més significativa fou la dels instruments genuïnament francesos, de gran refinament i tacte més lleuger i delicat El 1768 hi afegí el registre de peau de buffle , que pinçava les cordes amb plectres de…

Segons el dret canònic, la té en propietat, per concurs o designació del bisbe o superior competent, i per tant és inamovible Té com a missió primordial la cura d’ànimes i totes les obligacions i drets annexos a aquesta ha de residir a la parròquia i és administrador dels seus béns Estan reservats al rector l’administració d’alguns sagraments i sagramentals baptisme, viàtic, unció dels malalts, matrimoni, funerals, benedicció de cases, de les fonts baptismals, etc Té obligació de portar els llibres d’ànimes o de registre de baptismes, defuncions i casaments, i abans era el notari nat dintre…

Sorgida del CA Terrassa, no tardà a incorporar-se al CN Barcelona, on passà a entrenar-se a les ordres de Domingo López Fou quatre vegades campiona de Catalunya de 800 m 1984, 1985, 1990, 1991 Establí els rècords de Catalunya de 4 × 400 m tant amb el seu club, l’AE l’Hospitalet 1989, com amb la selecció catalana 1991, amb la qual també baté el de 4 × 800 m 1990 En els Campionats d’Espanya, assolí quatre medalles de bronze a l’aire lliure 1985, 1987, 1988, 1990 i una de plata 1990 i una de bronze 1986 en pista coberta, sempre en els 800 m Les últimes temporades en actiu s’entrenà amb Martín…

Directora de la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona 1970-80, de la de Catalunya, Servei de Biblioteques de la Diputació i de l’Escola de Bibliotecàries 1973-82 Es casà el 1959 amb Jordi Rubió i Balaguer Publicà treballs sobre història literària de Catalunya, especialment sobre Ramon Llull i Jacint Verdaguer Ramon Llull en l’obra de Jacint Verdaguer 1953, Deu anys de publicacions verdaguerianes 1945-1954 1957, La llengua catalana segons ARubió i Lluch 1957, Notes sobre les edicions gramaticals erasmianes de Barcelona al segle XVI 1967, Notes sobre la tradició manuscrita i…

Des del s V fou vassall de la Xina Sempre amenaçats pels vietnamites al nord, que saquejaren diverses vegades Viraya, els txams s’anaren retirant cap a les províncies meridionals i hagueren de combatre alhora contra els pirates javanesos de l’imperi Srivijaya s IX Al s XII maldaren per expandir-se cap al sud però, malgrat una breu ocupació d’Angkor 1117, el rei khmer Jayavarman VII sotmeté el regne de Txampa 1203-30 Els txams feren costat als vietnamites contra la invasió mongol s XIII, però la ruptura es produí poc després i a la fi del s XIV el regne fou sotmès pels vietnamites i romangué…

Consta la seva activitat a partir del 1537 i, almenys, fins l’any 1575 Se suposa que morí poc després d’aquesta data, a la Seu d’Urgell Treballà a Barcelona, Lleida, Tarragona i, principalment, a la Seu Entre les seves obres conservades destaquen el retaule de la capella de la Pietat i el grup de la Dormició de la Mare de Déu per a la mateixa capella de la catedral de la Seu 1548 Amb Pere Ostris contractà la construcció de la caixa de l’orgue de la catedral de Tarragona 1562 i intervingué en la restauració de la del de Santa Maria del Mar, a Barcelona A les dues últimes dècades del segle XVI…

Inspirada en el pensament d’Àngel Pestaña i José Antonio Primo de Rivera, defensava el “nacional sindicalismo” “la idea española que une la necesidad de una patria independiente y digna con el imperativo de un sentido revolucionario en el orden social” El lema era “Patria Española y Revolución Social” Entre finals de 1975 i inicis de 1976 assajà expandir-se arreu d’Espanya, amb èxit limitat a Andalusia, on comptà amb suport dels Círculos Doctrinales José Antonio CJA Ferruz, amb Diego Márquez cap dels CJA, fou promotor de Falange Española de las JONS En les eleccions…