Resultats de la cerca

En la seva construcció s’evidencia la influència portuguesa de l’època colonial En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon amb mànec Té quatre cordes que poden ser de budell o de metall, afinades com les quatre primeres cordes de la guitarra, amb la particularitat que la quarta és a l’octava superior Les cordes es toquen directament amb els dits o les ungles Utilitzat principalment en danses populars, al principi del segle XX s’introduí a Amèrica, on es popularitzà acompanyant cançons La gran difusió que assolí per la seva versatilitat propicià l’aparició d’un instrument…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon de la família de les cítares Considerada la més important de les cítares xineses, consta d’una caixa rectangular amb la tapa harmònica de forma lleugerament convexa El model tradicional té setze cordes de fils de seda actualment de metall, les quals s’afinen per mitjà d’uns petits ponts mòbils individuals Es toca pinçant les cordes amb les ungles d’una mà mentre els dits de l’altra, variant la pressió sobre les cordes, produeixen certs tipus d’ornaments vibrato i d’altres L’evolució i la modernització d’aquest instrument han…

L' acrodermatitis atrofiant de Pick-Herxheimer és d’evolució lenta i caracteritzada per plaques eritematoses a la cara dorsal de les cuixes, que porten a una atròfia l' acrodermatitis contínua , anomenada malaltia d’Hallopeau , és un procés iniciat als dits de les mans, amb lesions també eritematoses no generalitzades, que apareix a brots i que arriba a produir flictenes i supuració és acompanyada d’atròfia de les ungles i, a vegades, s’estén als dits dels peus l' acrodermatitis enteropàtica , malaltia greu caracteritzada per l’erupció pustulosa que produeix escates als dits de…

En poesia ha publicat Retalls de foc premi Amadeu Oller, 1983, Amb ungles lleus li esquinça 1988, El vent de les andanes 1994, premi Caterina Albert i Paradís 1993,  La cala del desig premi Miquel de Palol 1995 i  La pell del pensament 2004, una evocació de la infantesa i de la Catalunya central dels anys seixanta En prosa, ha conreat la narrativa infantil i juvenil amb les obres L’arpa de les mil cordes 1994, premi Ciutat d’Olot de contes infantils 1993, La bruixa que no sabia riure 1997, El secret de la persiana 1997, Ulldevellut 2000, JF Delgado premi Josep M Folch i Torres…

Les cianosis poden ésser produïdes per una oxigenació deficient de la sang arterial o per un augment en la utilització de l’oxigen Les primeres, o hipòxiques , es presenten en els estats d’insuficiència respiratòria pneumònies, atelèctasis, emfisemes, encefalitis, narcosis, etc i en les cardiopaties congènites comunicacions interauriculars o interventriculars, etc, en què una gran part de la sang venosa passa al torrent arterial a través d’una via anormal Les segones es produeixen a conseqüència d’un alentiment en la circulació sanguínia capillar, com és el cas de les insuficiències…

Tenen el cap i el musell allargats, les potes, curtes, amb cinc dits proveïts d’ungles, excepte el gros, que és oposable, la cua, llarga i prènsil, i el pelatge, gris o negrós Hi ha espècies que no tenen marsupi, en les quals, quan neixen les cries, la mare les diposita en un niu que ha format amb matèries vegetals Les espècies més grosses són carnívores i les altres, insectívores Són típicament nocturns i arborícoles, i llur sistema normal consisteix a deixar anar per la regió anal una ferum molt desagradable, gràcies a dues glàndules especials Tenen una gran importància…

Comparativament al cos, té el cap petit, i un bec semblant al dels pollastres, amb la base desproveïda de plomes i cerosa té un apèndix corni implantat sobre el cap i encorbat cap endavant fins a sobrepassar la punta del bec Les ales són molt grans i tenen, cadascuna, dos esperons sobre l’articulació del carp, un de 4 cm de llarg i l’altre d’1 cm, ambdós triangulars i punxeguts Les potes, curtes, són grosses i fortes, i els dits tenen unes ungles molt desenvolupades Té un abundant plomatge, de tons predominantment grisos Viu en aiguamolls, en grups nombrosos És…

Té el plomatge de color negre, lluent el bec és molt gruixut, i les potes, amb ungles molt fortes La cua és unciforme, cosa que el diferencia, si més no en el vol, de la cornella negra Té un crit ronc i profund el seu vol és potent i sovint vola a vela fent amples cercles que li permeten de localitzar les possibles preses S'alimenta de tota mena de petits animals, que caça amb el seu potent bec, i de carronya Viu en llocs accidentats, bé que freqüenta també les planes, sobretot a l’hivern Nia als forats de les penyes, rarament en els arbres És sedentari a quasi tot Europa és comú…

Característiques del grup Els tardígrads formen un grup homogeni d’organismes diminuts, generalment de vida lliure, que viuen al medi aquàtic, marí o continental, o al medi terrestre, en ambients sempre humits Es tracta d’organismes descoberts tardanament les primeres observacions daten de 1773, quan Goeze els anomenà ossets d’aigua donat el seu aspecte i la naturalesa dels seus moviments El nom de tardígrads, que significa "animal groguenc de moviments lents", els el donà Spallanzani l’any 1776, que pogué estudiar-los gràcies als progressos de la naixent microscòpia Actualment se’n coneixen…

La descoberta dels arqueòpterixs ha estat molt important des d’un punt de vista evolutiu, per tal com la seva anatomia permet de concloure que amb tota versemblança fou una espècie de transició entre els rèptils i els ocells, puix que té caràcters típics d’ambdós grups Per la forma general, els arqueòpterixs, que tenien les dimensions d’un colom, semblaven clarament ocells Tenien, a més, tot el cos recobert de plomes les impressions de les quals s’han conservat fossilitzades a la cua se n'inserien dues a cada vèrtebra La forma del crani, del pubis, de les clavícules i de les…