Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
Franco Albini
Arquitectura
Disseny i arts gràfiques
Urbanisme
Arquitecte, urbanista i dissenyador italià.
Oposat als corrents del Novecento italià, es plantejà audaços problemes d’espai i de llum Una de les seves obres, els magatzems Rinascente, a Roma 1958-61, fou molt discutida Entre les seves construccions per a museus, en les quals ha sobresortit també com a decorador, cal destacar el Palazzo Bianco , a Gènova 1951, i el projecte d’un museu d’art egipci, al Caire Participà en diversos projectes urbanístics En el camp del disseny s’especialitzà en el moble, sobretot en el moble metàllic
Nicolas-François Blondel
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, enginyer i urbanista francès.
En el seu llibre Cours d’architecture 1675-83 definí i defensà el classicisme arquitectònic més estricte És autor, a París de l’arc de triomf dit Porte de Saint-Denis 1671-72
Constantinos Apostulu Doxiadis
Arquitectura
Urbanisme
Literatura
Arquitecte, urbanista i escriptor grec.
Graduat per la Universitat Nacional d’Atenes el 1935, completà la seva formació a Alemanya, on es diplomà en enginyeria civil Berlín, 1937 Havent tornat a Grècia, es destacà treballant en els plans de reconstrucció i desenvolupament urbanístic dins el Town Planning El 1951 fundà la Doxiadis Associated, societat dedicada a la programació urbanística de grans ciutats, com Islamabad, nova capital del Pakistan Ministre de desenvolupament de Bulgària 1945-48 i president de la comissió de programació, construí 3 000 noves poblacions, amb 200 000 habitatges És molt coneguda la seva…
Paul Virilio
Arquitectura
Arquitecte, urbanista i teòric francès.
Estudià a l’École des Métiers d’Art i collaborà amb Henri Matisse en la realització de vitralls per a esglésies de París Després de ser mobilitzat a la guerra d’Algèria, estudià filosofia a la Sorbona amb Vladimir Jankélévitch i Maurice Merleau-Ponty, i hi cursà també estudis d’arquitectura Exercí la docència a l’École Spéciale d’Architecture de París 1969-98, on ocupà també càrrecs directius, i collaborà en projectes arquitectònics i urbanístics Juntament amb l’arquitecte Claude Parent fundà el grup Architecture Nouvelle 1963, proponent d’una “arquitectura o funció obliqua” basada en el…
Paolo Soleri
Arquitectura
Escultura
Urbanisme
Arquitecte, escultor i urbanista italià.
L’any 1946 es graduà en arquitectura per la Universitat Politècnica de Torí El 1947 anà als Estats Units, on treballà amb Frank Lloyd Wright, pel qual fou molt influït Hi projectà un pont que fou exposat pel Museum of Modern Art Retornà a Itàlia 1950 i, després de dissenyar una fàbrica de ceràmica a Vietri sul Mare Salern, de cinc pisos comunicats per rampes en espiral, s’establí definitivament als Estats Units l’any 1956 Al desert d’Arizona portà a la pràctica l’únic dels seus projectes visionaris, el complex urbanístic d’habitatges Arcosanti, una vasta edificació de formigó i acer capaç d’…
Claude Parent
Arquitectura
Urbanisme
Arquitecte, urbanista i teòric francès.
Després d’estudiar matemàtiques, dibuix, escultura i, finalment, arquitectura, féu pràctiques, l’any 1954, al taller de Le Corbusier, que abandonà per cercar uns plantejaments menys cartesians S'associà, aleshores, amb André Bloc — Café du Rond Point als Champs-Elysées París, 1957, Estudi d’André Bloc Antíbol, 1959, Maison de l’Iran Ciutat Universitària de París, 1961-68— i amb Paul Virilio —església de Sainte Bernardette du Baulay Nevers, 1964-66, declarat monument nacional el 1990— i fou un dels fundadors del grup Architecture principe Multiplicà els projectes d’estructures urbanes amb…
Albert Serratosa i Palet

Albert Serratosa i Palet
© Servei de comunicació de l'IEC / Jordi Pareto
Construcció i obres públiques
Enginyer de camins i urbanista.
Germà del químic Fèlix Serratosa , es graduà a l’Escola d’Enginyers de Camins de Madrid el 1956, i l’any següent inicià l’activitat professional a l’Ajuntament de Barcelona, on durant els anys seixanta emprengué la tasca de vertebrar l’ordenació del territori metropolità de Barcelona, centre del seu interès professional Formà part de l’equip encarregat de revisar el Pla Comarcal d’Ordenació Urbana de Barcelona del 1953 i del grup de treball del Pla Director de l’Àrea Metropolitana de Barcelona El 1968 fou nomenat director del Pla General d’Ordenació Urbana de Barcelona, al qual donà forma…
Cebrià de Montoliu i de Togores
Urbanisme
Història del dret
Urbanista, advocat, assagista i traductor.
Fill de Plàcid de Montoliu i de Sarriera i germà de Manuel de Montoliu Feu estudis de dret i es dedicà bàsicament a l’urbanisme com a funcionari de l’Ajuntament de Barcelona Fou l’introductor del pensament i de la pràctica de l’urbanisme anglosaxó del segle XIX, fonamentats en l’anàlisi organicista de les ciutats i marcats pel reformisme del socialisme municipal de John Ruskin El seu ideari queda definit a Institucions de cultura social 1903 Fou bibliotecari del Museu Social de Barcelona 1908, promogué la creació de la Societat Cívica de la Ciutat Jardí 1912, de la…
,
ciutat industrial
Urbanisme
Ciutat originada per la indústria, que hi és la funció predominant ( nucli industrial
).
Entre els factors determinants d’aquest tipus de ciutat hi ha la proximitat de les primeres matèries actualment poc important si el transport pot ésser fet sense dificultat i la facilitat de reclutar mà d’obra barata Les ciutats industrials no han sorgit solament a causa de les necessitats creixents de les regions que les envolten, sinó que algunes vegades hi resulten sobreposades, i només poden desenvolupar-se mitjançant mà d’obra exterior Els tipus principals de les ciutats industrials són els centres miners i les ciutats especialitzades en indústries de…
ciutat creativa
Urbanisme
Sociologia
Ciutat oberta, dinàmica i tolerant on es concentra de manera significativa la classe creativa.
El filòsof i urbanista Richard Florida constata que les persones que formen aquest collectiu escullen el seu lloc de residència en funció de les oportunitat de treball i en funció dels estils de vida de la població Per exemple, les ciutats de San Francisco, Seattle o Boston són ciutats de caràcter tolerant molt cobejades pels membres de les classes creatives Segons Florida, els llocs en els quals els homosexuals, els immigrants i els bohemis se senten com a casa són els espais més propicis a la creativitat En un món globalitzat, la competitivitat esdevé un factor clau de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina