Resultats de la cerca
Es mostren 16502 resultats
imperfectiu | imperfectiva
divuitè | divuitena
Que, en una sèrie, en té disset davant seu, que fa divuit.
fricatiu | fricativa
Fonètica i fonologia
Dit de la consonant articulada mitjançant una aproximació entre dos òrgans bucals, acompanyada o no de sons complementaris i de sonoritat.
En català, són fricatives, f, v, s, z, š, ž i els allòfons intervocàlics de b, d, g
freqüentatiu | freqüentativa
copulatiu | copulativa
electropositiu | electropositiva
Química
Dit de l’àtom, de la molècula o de l’element que per deficiència d’electrons té una càrrega positiva.
electronegatiu | electronegativa
Química
Dit de l’àtom, de la molècula o de l’element que, per excés d’electrons, té càrrega negativa.
datiu | dativa
Dret civil
Dit del tutor o curador nomenat pel jutge, en defecte de tutor o curador testamentari o legítim.
eruptiu | eruptiva
Geologia
Dit de les roques ígnies que han sortit a l’exterior de l’escorça terrestre per mitjà de les erupcions volcàniques i que, per tant, s’han consolidat ràpidament.