Resultats de la cerca
Es mostren 4886 resultats
adjectival
Gramàtica
Que té el valor d’un adjectiu.
En l’expressió la taula de fusta, de fusta té valor adjectival
anomalia
Meteorologia
Desviació d’una magnitud meteorològica del seu valor normal.
Hom acostuma a considerar l’ anomalia tèrmica per a indicar la diferència entre el valor mitjà anual de la temperatura en un lloc donat i el valor que li correspondria segons la latitud Quan la mitjana anual és més gran que la temperatura del parallel, l’anomalia és positiva , i en cas contrari, negativa Les isoanòmales són les línies que uneixen els punts d’anomalia iguals
curs legal
Economia
Valor de circulació assignat per un estat a la moneda que ha emès.
Quan la moneda té un valor intrínsec apreciable moneda d’or o de plata el valor de curs legal és sempre superior al valor intrínsec per a poder cobrir les despeses de la fabricació i assegurar un guany a l’emissor
volatilitat financera
Economia
Erratisme del valor d’una variable financera en relació al seu valor mitjà o al d’un paràmetre de referència.
També anomenada sensibilitat de la variable, és mesurada per un indicador del grau de dispersió A la borsa, el coeficient beta és la mesura d’un títol-valor o d’una cartera fa referència al rendiment o risc d’inversió
integral

El valor d’una integral definida és igual a l’àrea limitada per la funció, l’eix d’abcisses i les dues ordenades corresponents als extrems de l’interval de definició
© Fototeca.cat
Matemàtiques
En el sentit més general, forma lineal μ sobre certs espais vectorials de funcions, que assigna a cada funció f de l’espai un escalar μ(f) anomenat integral de f.
Hom distingeix entre tres tipus fonamentals d’integral, la integral de Riemann , la integral de Riemann-Stieltjes i la integral de Lebesgue La integral de Riemann té una interpretació geomètrica simple per tal com fou definida a fi de calcular àrees i volums de figures geomètriques Si a,b és un interval tancat de la recta real, i P={ x 0 ,, x n } és una partició de a,b , és a dir, un conjunt finit de punts tal que a = x 0 ≤ x 1 ≤ ≤ x n = b , sigui Δ x i = x i - 1 per a i =1,, n Si f és una funció fitada definida en a, b , hom determina en cada subinterval x i…
trient
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda romana de coure del valor d’un terç d’as.
Amb la reforma de Constantí fou equivalent a la tercera part del solidus d’or Hom en baté a moltes seques de l’imperi Diversos pobles bàrbars imitaren aquest valor monetari i l’encunyaren preferentment A la península Ibèrica en bateren els sueus i els visigots i, des del regnat de Leovigild 568-586, fou l’únic valor monetari d’or del reialme visigot El seu pes era de 1,55 g d’or teòric
groat
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda anglesa d’argent amb valor de 4 penics.
La primera referència a aquest valor data del 1227, però hom no en trobà els primers exemplars fins al regnat d’Eduard III, vers el 1351 El groat fou batut fins al regnat de Carles II 1660-68
senyal d’error
Tecnologia
Diferència entre el valor real donat per l’element sensitiu, corresponent a la magnitud controlada, i el valor prèviament fixat com a referència.
Aquest senyal és enviat al regulador o element adequat, per tal de modificar el valor de la magnitud en el sentit de correcció
arrel d’una equació
Matemàtiques
Valor de la quantitat desconeguda que satisfà l’equació.
És anomenada també solució o zero de l’equació Per exemple, en l’equació el valor 1 és una arrel, car en substituir x per 1 el membre de l’esquerra s’anulla Hom empra el mot arrel, car les solucions de les equacions de grau baix, llevat de les de primer grau, es resolen comunament emprant radicals
regla de Ruffini
Matemàtiques
Mètode per a comprovar, donats un polinomi p(x) i un valor a, si aquest valor és solució de l’equació p(x) = 0, és a dir, si x - a divideix el polinomi p(x).
El mètode dóna, a més, el polinomi p x / x-a , i així, d’una forma successiva, hom pot arribar per reiteració a determinar totes les solucions reals del polinomi És, però, un mètode de comprovació i no pas un algorisme de resolució El mètode és el següent sigui, per exemple, el polinomi x 2 + x - 2 hom escriu els coeficients 1, 1, -2, i a continuació, suposat un valor qualsevol escollit entre els divisors del coeficient independent que en aquest cas és -2, per exemple 1, hom fa els càlculs següents És a dir, el primer coeficient resta igual al segon hom suma el producte del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina