Resultats de la cerca

Fill de Malcolm III, succeí el seu germà Alexandre I Intervingué en la successió d’Enric I d’Anglaterra, però fou vençut el 1138 Assegurà la monarquia escocesa, dirigí la penetració anglonormanda i estructurà el regne sobre el sistema feudal Reactivà l’economia i renovà les fundacions eclesiàstiques, la justícia i l’exèrcit

Cap de l’oposició antiimperial a Itàlia, a la mort d’Otó III fou elegit rei d’Itàlia i coronat a Pavia 1002 El 1003 derrotà l’emperador Enric II, però fou vençut l’any següent El 1004, abandonat pels feudataris i amenaçat per Enric II, es retirà al monestir de Fruttuaria

En morir el seu pare, fou expulsat del país pel seu germà Hipocoont, i es refugià a la cort del rei Testi de Caledònia, la filla del qual, Leda, esposà Vençut Hipocoont per Hèrcules, ocupà el tron d’Esparta Hom el considerava pare de Càstor i de Clitemnestra, i per això els Dioscurs són anomenats també Tindàrides

Governador de les províncies de Mèdia i Armènia, fou assassinat per ordre de Cambises ~523 aC Més que no pas ell, fou famós el pseudo-Smerdis , el mede Gaumata, que, tot fent-se passar per Bardiya, s’apoderà de l’Imperi, provocà el suïcidi de Cambises i, finalment, fou vençut i mort per Darios I de Pèrsia

La seva política fiscal provocà una revolta camperola, que conclogué amb l’acord de Tübingen 1514, pel qual concedí franquícies als revoltats Expulsat temporalment del seu ducat 1519-34 per la Lliga Suaba, es convertí al protestantisme Formà part de la Lliga d’Esmalcalda contra Carles V però, vençut, hagué d’acceptar l’Ínterim d’Augsburg 1548

El 1819 lluità al costat de Páez i, l’any següent, aconseguí de dominar la regió de Cauca Es destacà la seva intervenció a les batalles de Pichincha 1822 i d’Ayacucho 1824 Bolívar l’anomenà després " héroe de Ayacucho " Posteriorment intentà d’oposar-se a la dictadura instaurada pel mateix Bolívar, i, vençut, fou assassinat

Protegit de Lluís XIV, mariscal des del 1693, durant la guerra de Successió al tron hispànic dirigí l’exèrcit d’Itàlia, on fou vençut a Chiari 1701 i fet presoner a Cremona 1702, i després en el front de Flandes fou derrotat per Marlborough a Ramillies 1706 Fou preceptor de Lluís XV i membre del consell de regència 1717-22

Després d’haver lluitat a l’Índia, a Espanya amb Wellington, als EUA conquesta de Washington i a Waterloo, comandà, en la primera guerra Carlina, 10 000 voluntaris liberals britànics a favor d’Isabel II Ajudà Espartero en la defensa de Bilbao, però fou vençut pels carlins a Oriamendi 1837 Lluità també a Crimea 1854-56 i fou ascendit a general 1861

Combaté a la guerra de la Independència nord-americana 1776-83 De tornada a Polònia, dirigí la resistència dels patriotes polonesos contra els russos, els quals vencé a Racławice 1794 Vençut per russos i prussians a Maciejowice 1796 i fet presoner, un cop alliberat 1798 anà a residir a París, on escriví les seves memòries i diverses obres de tàctica militar

En morir el rei Joan I 1390, formà part del consell de regència però, enemistat amb l’arquebisbe de Santiago, passà a l’oposició i s’uní a l’arquebisbe de Toledo i al gran mestre de Calatrava Reconciliat amb Enric III 1393, es revoltà novament 1394 i formà un front de nobles contra el rei, però fou vençut i empresonat