Resultats de la cerca

Deixeble de Giorgione, fou un dels artistes que participà en la decoració del Fondaco dei Tedeschi a Venècia L’any 1511 es traslladà a Roma, on treballà primer dins l’òrbita de Rafael frescs mitològics de la Farnesina i després, a partir del 1516, collaborà sovint amb Miquel Àngel, l’influx del qual és palès al llarg de la seva producció romana, malgrat que l’amistat entre ambdós es trencà violentament el 1534 Les seves obres mostren el propòsit d’unificar la malenconia i la qualitat del color venecians Pietat , Museo Civico, Viterbo amb el dramatisme espiritual i la…

Fill de Ramon de Perellós Fou enviat a Anglaterra, i a Avinyó i Pisa per a cobrar dels venecians el que els corresponia en ajuda de l’estol del vescomte Bernat de Cabrera 1354 Casat amb Isabel de Rovenac, senyora de la meitat de Jóc, que havia heretat del seu pare Roger, comprà l’altra meitat, amb Finestret i Saorla, a Andreu de Fenollet, vescomte d’Illa 1357 després el rei li vengué la jurisdicció 1356 i la seva cunyada Esclarmunda de Rovenac, hereva d’Isabel morta ~1378, li cedí tots els seus drets 1383 Fou castellà de Rodés 1359, confirmat a perpetuïtat 1370 Prestà declaració…

Havent entrat als franciscans conventuals, el seu oncle Sixt IV el consagrà bisbe i l’instituí cardenal Hostil a Alexandre VI, hagué de refugiar-se a Lió Un cop papa, desplegà una intensa activitat amb vista a refer els Estats Pontificis, els quals acabà convertint en una potència europea de primer pla Amb aquest objectiu formà una sèrie d’aliances per reduir primerament els venecians i foragitar després els francesos En un pla també temporal, es distingí pel seu mecenatge artístic, protector que fou d’homes com ara Miquel Àngel, Rafael, Bramante i el Perugino, als quals…

Director i autor teatral, ha escrit en aquest àmbit les obres Post-mortem 1983, Pleniluni de cera i altres peces 1983 i Màgic concert i altre peces 1984, premi Crítica Serra d’Or 1985 Ha publicat una extensa obra en narrativa juvenil, en català i castellà, com El talismà de l’Adriàtic amb A Ruano, 1992, L’arquitecte i l’emperador d’Aràbia 1993, El mag d’Esmirna 1994, Tren elèctric, 5 L’últim enigma amb S Campillo, 1994, Històries secretes de l’espai 1995, La frontera invisible 1995, L’enigma de la noia adormida 1995, La veu de matinada premi Edebé de literatura juvenil 1995, Els armaris…

Amb les illes menors Thirasia, Apronisi, Pelea i Nea Kaimeni, constitueix la cova d’un antic cràter volcànic El centre més important és Thēra, situada al cim d’unes altes parets que cauen a plom damunt la mar La població viu dels recursos del turisme i també de l’exportació de vins Ocupada durant el segon millenni aC pels doris del Peloponès, vers el segle IX aC gaudí d’una gran prosperitat econòmica i comercial Vers el 430 aC es desféu de la tutela d’Esparta i formà part de la lliga delioàtica Afavorida pels romans, fou, més tard, seu episcopal i pertangué, successivament, als bizantins, als…

Mehmet Köprülü Rudnik 1538 — 1661, governador d’Iconi 1648 i de Damasc, fou nomenat visir 1656 per Mehmet IV Restablí l’ordre a l’armada, recuperà Lemnos i Tènedos 1657 als venecians i pacificà Síria i Egipte Ahmet Köprülü Vezir-Köprü 1635 — prop d’Adrianàpolis 1676, fill de Mehmet, el succeí en el càrrec Lluità contra Hongria i Polònia Amb l’expedició 1666-69 a Càndia, establí el domini turc a Creta Muṣṭafà Köprülü Vezir-Köprü 1637 — Slankamen, prop de Belgrad 1691, segon fill de Mehmet, participà en la deposició de Mehmet IV i fou nomenat visir 1689 pel nou soldà, Solimà II…

Fou un especialista en qüestions de les Esglésies orientals i es preocupà per la defensa de l’imperi Bizantí contra els turcs i contra les pretensions de la casa de Valois Fou provincial del seu orde a Romania 1301-10 Nomenat bisbe, amb uns altres dos frares, d’una diòcesi tàrtara sufragània del bisbe de Cambalu Pequín 1312, sembla que el mateix any assistí al concili de Viena del Delfinat, on es trobà amb Ramon Llull Li ha estat atribuïda la idea, que no tingué efecte, del matrimoni d’una filla de Jaume II de Catalunya-Aragó amb l’hereu de l’imperi grec A Constantinoble féu gestions 1317 per…

Vers el 970 es féu monjo benedictí el 978 residia a Venècia i convencé el duc Pere Orsèol de deixar el món, cosa que féu tot seguit i es dirigí a Cuixà seguint l’abat Garí Romuald, amb un company dit Marí i altres nobles venecians, seguí el duc i s’establí prop de Cuixà, on féu vida eremítica Aquí, segons el seu biògraf Pere Damià, convencé el comte Oliba Cabreta de deixar el món i de retirar-se a fer penitència a Montecassino Abans del 988 deixà Cuixà per anar en ajuda del seu pare Més tard entrà al monestir de San Apollinare in Classe Ravenna, d’on fou elegit abat el 998, però…

Vers el 1596 estava actiu al servei de Markus Fuger a Augsburg Aquest mateix any aparegué la seva primera obra publicada en una collecció de lletanies editada per Victorinus El 1602 esdevingué organista a l’església de Sant Maurici i organista director de música de la ciutat, càrrec que renovà en diverses ocasions fins el 1620 El seu antecessor en el càrrec havia estat Hans Leo Hassler Des del 1610 actuà com a segon organista a la catedral d’Augsburg fins que el 1625 fou promogut al càrrec d’organista principal Gaudí d’una gran reputació com a professor i especialista en avaluar orgues El…

Fou fundat a Pàdua el 1959 per Claudio Scimone, que n’és el director titular des d’aleshores Si bé en una primera etapa es consagraren exclusivament a la recuperació i difusió de l’obra d’Antonio Vivaldi i els mestres venecians, I Solisti Veneti han conreat també el repertori estrictament contemporani amb l’estrena de partitures de compositors com Franco Donatoni, Sylvano Bussotti, Luis de Pablo, Charles Chaynes o Marius Constat Sempre sota la direcció de Scimone, juntament amb el musicòleg Pietro Spada, el conjunt ha treballat especialment en la recuperació de partitures…