Resultats de la cerca

Els instruments utilitzats pel radioestesista són la vareta i el pèndol aquests detecten d’alguna manera les radiacions dels objectes, les quals provoquen la torsió de la vareta o l’oscillació del pèndol Hom ha discutit molt sobre la base científica de la radioestèsia, i les discrepàncies sobre l’aspecte teòric són notables entre els diferents científics que l’han estudiada Ha estat utilitzada per a detectar corrents d’aigua subterranis, venes metallíferes, etc

Es presenta en agregats de cristalls aciculars i en masses radiades columnars o granulars Té una duresa 2 i una densitat 4,66 És opac De color gris de plom i d’esclat metàllic, és la mena més important de l’antimoni N'hi ha a les venes i als dipòsits de reemplaçament formats a baixa temperatura, i també en els formats per les fonts termals, principalment a Human Xina, Mèxic, Bolívia, Algèria i, als Països Catalans, al Ripollès

Llicenciada en filologia catalana, ha escrit diversos estudis sobre la literatura dels anys setanta i vuitanta, entre els quals destaca l’edició de l’obra poètica completa de Vicenç Altaió És autora, juntament amb Vicenç Altaió i Jesús Galdón, del llibre d’aforismes El cervell i les venes 2005 i de les novelles Camisa de foc 2008, Tot serà blanc 2009 i Unes ales cap a on 2011 També ha exercit de crítica literària per a diversos mitjans

El tronc presenta una albeca gruixuda i blanquinosa que se separa, una vegada tallat l’arbre, del cor, que forneix la fusta de banús realment apreciada en ebenisteria Els primers a emprar-la degueren ésser els egipcis, i ja els grecs, al s IV aC, utilitzaven el banús procedent de l’Índia però fou als ss XVI i XVII quan el banús adquirí una importància extraordinària en l’ebenisteria, importància que només minvà, en part, amb la introducció a Europa de la caoba, al s XVII El banús és molt dur, generalment d’una densitat superior a la de l’aigua, d’una gran durabilitat, inatacable pels insectes…

El testicle i l’epidídim, com tots els òrgans, tenen un sistema d’irrigació sanguínia constituït per artèries, a través de les quals reben sang oxigenada i rica en substàncies nutritives, i per venes, per on es buida la sang utilitzada, pobra en oxigen Els vasos sanguinis del testicle i l’epidídim són ramificacions d’altres vasos més gruixuts, amb els quals conflueixen en punts relativament allunyats de la localització adulta d’aquests òrgans, on eren situats durant el desenvolupament embrionari L’artèria principal del testicle i l’epidídim és l’ artèria espermàtica , que parteix de l’artèria…

Els cossos cavernosos són formats per un teixit trabecular que constitueix un sistema d’espais vasculars, intercalats entre les artèries aferents i les venes eferents, que durant la fase d’excitació sexual s’omplen de sang a pressió i donen lloc a l’erecció de l’òrgan En la dona, hi ha dos petits cossos cavernosos a l’interior del clítoris, que acaben en un gland rudimentari i que són responsables de l’erecció de l’òrgan en la fase d’excitació sexual

Aquest creixement d’uns minerals en el si dels altres es manifesta en forma de bandes o cintes Els minerals, per damunt de 600°C aproximadament, formen una solució sòlida completa, i l’ortosa i les plagiòclasis cristallitzen independentment, amb la qual cosa adopten l’aspecte de venes o cintes a l’interior de la massa d’ortosa Aquest és sovint l’origen de les pertites, però de vegades són originades per substitució parcial en un feldespat potàssic homogeni, per contacte amb solucions que contenen sodi

El conducte limfàtic dret recull la limfa de la part dreta del cap, del tòrax i del braç dret i desemboca en la vena bràquio-cefàlica dreta El conducte limfàtic esquerre , o conducte toràcic , rep la limfa procedent de la part infradiafragmàtica del cos, del braç esquerre i de la part esquerra del tòrax i del cap puja pel costat esquerre del tòrax, des de la cisterna de Pecquet, i desemboca en la unió de les venes subclàvia i jugular interna d’aquest costat

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic Els cristalls són petits també es pot presentar en masses irregulars És de color groc i té un esclat de perla o de resina transparent La seva duresa és 1,5-2 i la densitat 3,49 És un mineral format a poca temperatura Es troba en venes i dipòsits formats per fonts termals o com a producte d’alteració del realgar o d’altres minerals d’arsènic A la península Ibèrica n'hi ha a Astúries i a Almadén

Mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls sovint en prismes curts i també granulars o en incrustacions Té bona exfoliació La duresa és d’1,5-2 i la densitat de 3,58 De color entre vermellós i ataronjat, té una brillantor resinosa N'hi ha a les venes hidrotermals sulfídiques, juntament amb orpiment i altres minerals d’arsènic També es pot trobar accidentalment a les calcàries i dolomies, i també com a producte de sublimació de les emanacions volcàniques i fonts termals A l’Estat espanyol n'hi ha a Astúries