El testicle i l’epidídim, com tots els òrgans, tenen un sistema d’irrigació sanguínia constituït per artèries, a través de les quals reben sang oxigenada i rica en substàncies nutritives, i per venes, per on es buida la sang utilitzada, pobra en oxigen. Els vasos sanguinis del testicle i l’epidídim són ramificacions d’altres vasos més gruixuts, amb els quals conflueixen en punts relativament allunyats de la localització adulta d’aquests òrgans, on eren situats durant el desenvolupament embrionari.
L’artèria principal del testicle i l’epidídim és l’artèria espermàtica, que parteix de l’artèria aorta a l’altura dels ronyons, davalla per la paret posterior de l’abdomen i surt de la cavitat abdominal pel conducte inguinal, el travessa a l’altura de l’engonal i forma part del cordó espermàtic. Després d’haver atès la bossa escrotal, l’artèria es ramifica i origina vasos que irriguen l’epidídim, el testicle i el conducte deferent. A l’interior del testicle es formen nombroses ramificacions que segueixen el trajecte dels envans testiculars.
La sang del testicle i l’epidídim és recollida per nombroses venes que formen una xarxa de vasos espessa anomenada plexe pampiniforme. Aquests vasos conflueixen en una única vena espermàtica, que segueix un trajecte inicialment paral·lel al de l’artèria. Tanmateix, però, a l’interior de la cavitat abdominal, el trajecte difereix i és diferent en cada costat. Així, la vena espermàtica dreta segueix un trajecte oblic i desemboca en la vena cava inferior, amb la qual forma un angle d’uns 45°. En canvi, la vena espermàtica esquerra segueix un trajecte vertical i desemboca en la vena renal esquerra formant un angle d’uns 90°.