Resultats de la cerca
Es mostren 1820 resultats
anàglif
Fotografia
Sistema fotogràfic consistent en la superposició de dues imatges estereoscòpiques de colors complementaris —generalment blau-verd i vermell— lleugerament desplaçades sobre el suport.
Mirant-les a través d’unes ulleres amb filtres també complementaris per a cada ull, convenientment orientades, a través del filtre blau-verd hom veu negra la imatge vermella i la blau-verda no la veu, mentre que a través del filtre vermell hom veu negra la imatge blau-verda, i no veu la vermella En unir-se la visió d’ambdues imatges produeixen la sensació de relleu
quàsar
Astronomia
Objecte amb aparença estel·lar, que és una font molt potent d’ones radioelèctriques, l’espectre del qual presenta un notable desplaçament cap al vermell.
El nom de quàsar és una contracció de l’expressió anglesa quasi-stellar source ‘font quasi estellar’, i a vegades hom empra la sigla QSS El primer quàsar, catalogat com a 3C 48, fou descobert l’any 1961, quan TMatthews observà que on els radiotelescopis indicaven l’existència d’una important font d’ones radioelèctriques hi havia un estel d’aparença òptica normal Poc després en foren descoberts uns altres tres i hom cregué que es tractava d’un tipus especial d’estel, capaç de donar lloc a emissions radioelèctriques d’elevada intensitat Però el 1963 hom comprovà que els espectres de tots…
ponçó
Vermell viu, tirant a escarlata, vermell de rosella.
aberració cromàtica
Aberració cromàtica (on F són els focus dels colors blau i vermell)
© Fototeca
Física
Aberració dels sistemes diòptrics (lents) que dóna una coloració o irisació a les vores de la imatge.
La distància focal d’una lent depèn de l’índex de refracció, el qual és funció de la longitud d’ona de la llum incident per tant, si aquesta llum no és monocromàtica, la lent forma un cert nombre d’imatges de diversos colors, sobre posicions no coincidents i de format diferent, encara que provinguin de raigs paraxials i hi hagin estat corregides les aberracions geomètriques Combinant lents convexes i còncaves de materials diferents, hom construeix sistemes de lents d’aberració cromàtica nulla per a dos dels colors de l’espectre i molt petita per a tots els altres lent acromàtica
cinabarí | cinabarina
Vermell de cinabri.
barret
Barret de color vermell escarlata del reig bord
Saúl Ortega (CC BY-SA 2.0)
Anatomia vegetal
Píleu, part superior, més o menys estesa, de l’aparell esporífer de molts fongs, sovint sostinguda per un peu o estípit.
porta l’himeni a la superfície inferior i el protegeix de l’aigua
anemone
Anemone coronària
© Fototeca.cat
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les ranunculàcies, de flors apètales i sèpals petaloides de diversos colors (vermell, rosa, violaci, blanc) segons l’espècie, i un involucre de bràctees, i fulles totes radicals.
Hi ha espècies espontànies, sobretot a muntanya, com l’anemone alpina, el buixol o l’herba fetgera d’altres, com l’anemone del Japó i l’anemone coronària, són cultivades en massissos i tests, i emprades en la decoració d’interiors, per llur aspecte vistent i fàcil conreu volen llocs amb sol i ombra, i terra fresca L’ anemone alpina o viola blanca Anemone alpina té la tija pilosa, fulles grans i dividides en segments estrets i flors blanques o grogues, solitàries Viu als prats alpins de l’alta muntanya d’Europa i d’Amèrica del Nord És freqüent als Pirineus L’ anemone coronària o castanyola…