Resultats de la cerca

Autor de la tomba del bisbe Guido Tarlati 1330 a la catedral d’Arezzo Toscana, juntament amb Agnolo di Ventura Fou mestre d’obres de la catedral de Florència 1338-48

Fou nomenat per Tezomoc, rei tepaneca d’Azcapotzalco, quan el poble asteca es posà al seu servei Acamapichtli mantingué bones relacions amb les veïnes ciutats-estats de Cullhuacán i Azcapotzalco Això li permeté d’engrandir Tenochtitlán, la capital dels asteques

Participà en la campanya que tingué lloc el 1392 a fi de retornar Sicília a l’obediència de la reina Maria El rei Martí el nomenà de l’orde de la Corretja, que era de titular únic

Fou conseller de Pere III de Catalunya-Aragó, que el 1339 el nomenà administrador de la Vall d’Aran i castellà de Castèl-lleó Escriví dues composicions poètiques en un provençal força correcte una demanant clemència al rei envers Jaume III de Mallorca —amb qui l’unien lligams familiars—, i una altra de temàtica amorosa i conceptes cortesans on és tractat el tema del carpe diem

Era rector de Maella És el probable autor de la versió llatina conservada de les Cròniques dels reis d'Aragó e comtes de Barcelona , acabada vers el 1372 Cap al 1390 féu també una interessant traducció al català de les Heroides d’Ovidi una part de la qual fou publicada el 1875 a La Renaixença

D’origen turc, era governador del Panjāb quan fou elegit per l’assemblea de notables, després de l’esfondrament dels Halǧī Afavorí l’agricultura, reorganitzà l’economia i s’annexà una part de Bengala

Per ordre de l’infant Joan de Catalunya-Aragó construí el Castellet de Perpinyà

El seu estil —determinat a partir de dues obres segures florentines els frescs del registre superior de la capella Rinunccini, a la sagristia de Santa Croce, i una Pietat Galleria dell’Accademia— pressuposa una formació llombarda, dins el corrent giottesc, i la influència de Vitale da Bologna

Actuà a Verona i a la cort dels Visconti de Milà Les seves obres pertanyen a l' ars nova italiana Autor de polifonies vocals a dues i tres veus, d’uns setze madrigals a dues veus i de tres caccie a tres veus

Adscrit a l’escola florentina de Giotto Fill de Stefano Fiorentino, apareix documentat a Roma l’any 1369, quan treballà per a Urbà V, juntament amb Giovanni da Milano i els Gaddi Hom li atribueix una Majestat i una Pietat Galleria degli Uffizi, Florència, on es manifesta la influència de Tommaso di Stefano i de Maso di Bianco