Resultats de la cerca

Estudià a Grayshott, Holt i Oxford A Berlín conegué l’antropòleg i psicòleg Layard, la influència del qual és visible en els primers llibres Poems 1930 i The Orators 1932, i persisteix en reculls posteriors Tornat d’Alemanya, fou professor a Anglaterra i a Escòcia després intervingué en la preparació de pellícules documentals, per a les quals escriví comentaris en vers Durant la Guerra Civil Espanyola fou sanitari a les files republicanes El drama The Dance of Death ‘La dansa de la Mort’, 1933 i el recull de poemes Look, Stranger ‘Foraster, mira, 1936 són les obres més importants que publicà…

Fill dels actors televisius Lloyd i Dorothy Dean Bridges, actuà esporàdicament d’infant amb els seus pares i el seu germà Beau S’inicià professionalment a la televisió amb el drama protagonitzat pel seu pare Silent Night, Lonely Night 1969 L’any següent debutà al cinema en The Yin and the Yang of Mr Go 1970, de B Meredith, i Halls of Anger , de P Bogart Aconseguí una gran projecció en The Last Picture Show 1971, de P Bogdanovich, a la qual seguiren Fat City 1972, de J Huston, The Iceman Cometh 1973, de J Frankenheimer —versió de l’obra teatral d’E O’Neill—, Thunderbolt and Lightfoot 1974, de…

Començà a estudiar amb el seu pare a l’edat de quatre anys, i als sis oferí el seu primer recital a la Universitat de París El 1962 la família es traslladà a Nova York, on estudià amb Janos Scholz i Leonard Rose a la Juilliard School El 1963 participà en un programa de televisió sota la direcció de Leonard Bernstein i durant dos anys seguits en el programa Isaac Stern i els seus amics al Carnegie Hall  El 1976 es graduà per la Universitat de Harvard Intèrpret dotat d’una gran tècnica i capacitat d’assimilació, ha sobresortit tanmateix pel seu eclecticisme, molt superior al de la majoria d’…

Nascuda Susan Abigail Tomalin, es formà com a actriu al Catholic University of America Drama School de Nova York 1964-1968 Debutà a Joe 1970, de John G Avildsen, i posteriorment ha actuat en un gran nombre de pellícules, com a protagonista o coprotagonista The Front Page 1974, Billy Wider, The Rocky Horror Picture Show 1975, Jim Sharman, Dragonfly 1976, Gilbert Cates, The Other Side of Midnigh t 1977, Charles Jarrott, Pretty Baby 1978, Louis Malle, King of the Gipsies 1978, Frank Pierson, Atlantic City 1980, L Malle, Tempest 1982, Paul Mazursky, The Hunger 1983, Tony Scott, The Buddy System…

Fou creat el 1976, a Dublín, pel guitarrista David Howell Evans, The Edge , el cantant Bono, el baixista Adam Clayton i el bateria Larry Mullen Influït per la música punk i new wave , el grup nasqué en plena eclosió del heavy i de la música de sintetitzadors La seva particular proposta el convertí en un dels grups més populars dels anys vuitanta, dècada al llarg de la qual omplí estadis esportius amb grans espectacles escenogràfics i musicals La seva fama decaigué durant la dècada de 1990 Al llarg de la seva trajectòria, l’estil del grup anà evolucionant, passant pel rock , el pop, el dance o…

Fou muntador, guionista i director de curtmetratges, tasques en què s’inicià en el departament de cinema de la Universitat de Nova York, on estudià Com a director és un dels més prestigiosos del cinema actual Moltes de les seves pellícules se centren en el món de la màfia Cal esmentar-ne, entre d’altres, Who’s that Knocking at My Door 1968  Mean Streets 1973  Taxi Driver 1976, Palma d’Or del Festival de Canes  New-York, New-York 1977  The Last Waltz 1978  Raging Bull 1980  After Hours 1986, guardó de Canes al millor director  The Last Temptation of Christ 1988, ficció sobre Jesucrist basada…

El seu pare volia que fos clergue, però ell no tenia vocació i es dedicà al comerç durant la seva vida abastà una àmplia gamma d’activitats mercantils El 1685 participà en una rebellió fallida contra Jaume II i, el 1688, s’uní a l’exèrcit del nou rei protestant Guillem II, de qui fou amic i conseller Entre el 1689 i el 1701 publicà, en defensa de la seva política, uns 36 libels i poemes mentrestant, i a causa del mal estat dels seus negocis, feu fallida Durant el regnat de la reina Anna escriví, en defensa dels puritans, el libel The Shortest Way with the Dissenters 1702, que li valgué la…

Interrompé els estudis a setze anys i treballà en la cadena d’una fàbrica Embarassada a divuit, donà el seu fill en adopció, treballà en feines diverses i el 1967 anà a Nova York, on treballà en diferents ocupacions i esdevingué companya i amant del fotògraf Robert Mapplethorpe Després d’una estada a París retornà a Nova York, on freqüentà els ambients underground i començà a collaborar amb el dramaturg Sam Shepard , actuà en obres teatrals, feu recitals de poesia, interpretà cançons, escriví i publicà reculls de poemes i prosa poètica molt influïts per Arthur Rimbaud , William Blake i el…

Estudià a la Universitat de Toronto, on es graduà en literatura el 1961 Després d’ampliar estudis a Harvard, des del 1965 fins al final dels anys vuitanta ensenyà en diverses universitats canadenques, dels Estats Units i d’Austràlia Presidí el Sindicat d’Escriptors del Canadà 1981-82 i el PEN Club del Canadà en llengua anglesa 1984-86 Començà publicant poesia Double Persephone , 1961 The Circle Game , 1964, premi del Governador General The Animals in That Country , 1968 i el 1969 publicà la primera novella, The Edible Woman , inici d’una obra que l’ha portat a ser considerada una de les…

Deixebla de Frank Marshall i King , debutà als cinc anys amb la Banda Municipal de Barcelona i als dotze interpretà un concert de Mozart amb l’Orquestra Simfònica de Madrid sota la direcció d’Enric Fernández Arbós A partir del 1940 inicià una brillant carrera de concertista que la portà a ser la pianista catalana amb major projecció internacional des del 1947, trajectòria que tingué entre les seves fites els debuts al Wigmore Hall de Londres 1953 i amb l’Orquesta Filarmónica de Los Ángeles 1955 Casada 1950 amb el pianista Joan Torra, amb el qual actuà durant un cert temps, el 1956 fundà un…