Resultats de la cerca

Fundà el Bitlles Club la Cava-Guinardó 87, primer club federat, que després s’anomenà Club de Bitlles Guinardó Fou pioner en la introducció de les bitlles catalanes a Barcelona i collaborà en la redacció dels primers reglaments i en la posada en marxa, el 1994, de la Lliga de Barcelona i del Campionat de Catalunya de clubs Fou membre de la junta directiva de la Federació Catalana de Bitlles i Bowling 1991-2002

Des de l’any 1998 competí en curses i duatlons de muntanya, raids d’aventura, curses d’orientació i proves d’esquí de muntanya, i esdevingué un referent femení en els esports de resistència a Catalunya Formà part de l’equip estatal d’esquí de muntanya, de les seleccions catalanes d’esquí de muntanya i de curses de muntanya, i de l’equip Buff Thermocool de raids d’aventura Del seu palmarès en raids destaquen, l’any 2003, el subcampionat d’Europa, i el 2005, les primeres posicions a l’Ecomotion Brasil i al Bimbache Extrem Andalusia, i la segona en el Raid Nuevo León Mèxic El 2007 s’imposà en…

Cinturó negre vuitè dan, té el títol d’entrenador d’àmbit estatal i d’àrbitre Competí representant el club Do-San-Ko i el Club Taekwondo Granollers Fou tres cops campió de Catalunya 1984, 1987, 1993 i d’Espanya 1987, 1988, 1992 en la categoria de pes superlleuger També fou campió estatal per equips 1987, 1992 Participà en els Jocs Olímpics de Barcelona 1992, on assolí la medalla d’or en la prova de la seva categoria Guanyà molts torneigs internacionals i feu exhibicions d’arts marcials arreu del món Formà part de la selecció espanyola 1987-93 i de la catalana 1986-93 El 1989 fundà el Club…

Membre del Club Natació Barcelona, guanyà tres vegades la Lliga de primera divisió 1981, 1982, 1983 Entre els anys 1981 i 1984 fou quaranta-tres vegades internacional amb la selecció d’Espanya, i participà en els Jocs Mediterranis 1983, on assolí la medalla de plata, i els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 Té la medalla de bronze de serveis distingits de la federació espanyola 1985

Professional des del 2001, formà parella amb Cati Pol i, posteriorment entre d'altres, amb Berta Antequera 2011-12, amb les quals disputà el circuit mundial Guanyà tres medalles d’or, dues de plata i una de bronze als Campionats d’Espanya i aconseguí una medalla de bronze al Campionat d’Europa Des del 2014 forma parella amb Amaranta Fernández, i el 2016 es proclamaren campiones de Catalunya

Membre del Club Natació Barcelona CNB, guanyà cinc Campionats d’Espanya de primera categoria 1950-54 Entre els anys 1951 i 1957 fou trenta-nou vegades internacional, participà en els Jocs Mediterranis 1951, 1955, en els quals assolí la medalla d’or 1951 i la de bronze a Barcelona en la Copa Itàlia 1953, on repetí medalla de bronze, i en els Jocs Olímpics de Hèlsinki 1952 Després esdevingué directiu i ocupà el càrrec de president del CNB 1978-82

Treballà al centre de medicina de l’esport del Consell Català de l’Esport 1990-95 i reforçà els seus coneixements en ortopèdia i traumatologia a l’Hospital Mútua de Terrassa L’any 1996 s’incorporà als serveis mèdics del Futbol Club Barcelona, on de forma pràcticament ininterrompuda ha estat metge del primer equip de futbol Passà també per diferents federacions esportives catalanes i espanyoles com a responsable mèdic Rebé el premi a l’excellència professional del Collegi de Metges de Barcelona 2011

Establert a Sabadell, fou campió de Catalunya dels 5000 m 1971, 1975, 10000 m 1971, 1972, 1974, cros individual i per equips 1972 i marató 1978 Establí rècords de Catalunya de 20000 m 1975, 25000 m 1977, una hora en pista 1975 i 30000 m També fou dues vegades campió d’Espanya de 20 km en ruta 1971, 1972 i competí una vegada amb la selecció espanyola Amb Catalunya, fou tercer per equips a la marató de Nova York 1977, fent equip amb Fernando Francisco i Domingo Catalán

Fou el primer plusmarquista català de llançament de javelina, quan es canvià la distribució del pes del dard el 1986 Fou tres vegades campió de Catalunya de javelina 1982, 1983, 1986, i una vegada de decatló 1981 Una lesió l’obligà a retirar-se el 1986 Després fou entrenador al Club Atlètic Granollers i jutge estatal

S’inicià en el Club Unió el 1944 i, dos anys més tard, passà al Fellows El 1948 fitxà pel Futbol Club Barcelona, que s’acabava de refundar, i amb el qual el 1949 fou campió d’Espanya de segona divisió i pujà a la màxima categoria El 1953 formà part de l’equip del Barça que conquerí el primer Campionat d’Espanya de la seva història i el mateix any guanyà la Copa de les Nacions de Montreux, que en aquella època era una Copa d’Europa oficiosa El 1955 anà a l’Apolo i acabà la seva carrera a l’Sniace de Torrelavega, on jugà fins el 1961 A mitjan dels seixanta tingué una breu etapa com a entrenador…