Resultats de la cerca
Es mostren 5823 resultats
el Pueio de Marguillén
Poble
Poble del municipi de Graus, al sector actualment aragonès de l’antic comtat de Ribagorça, al S del terme.
baronia de Riba-roja
Història
Jurisdicció senyorial centrada al castell de Riba-roja de Túria, que al s XIV ja pertanyia als Riu-sec.
Passà per enllaç als Centelles, i posteriorment als Montcada i als marquesos de Guadalest Des del s XVIII fou propietat dels Güemes, comtes de Revillagigedo
la Rectoria
Barri
Barri de Banyuls de la Marenda (Rosselló), al S del poble, a l’esquerra de la riera de Banyuls.
marca de Dania
Història
Línia fronterera entre els danesos i els francs creada al s VIII a la vora dreta del riu Eider.
El nom, d’origen llatí, evolucionà fins a donar el de Dinamarca
Coria del Río
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, situat al S de la ciutat de Sevilla i drenat pel Guadalquivir.
Centre agrícola bleda-rave, llegums Fàbriques de mobles i de materials de construcció
Breses
Veïnat
Veïnat del municipi de Mosset (Conflent), al S del terme, a la dreta de la riera de la Castellana.
Entre el veïnat i el monestir de Corbiac hi ha l’antic emplaçament del poble de Mosset És esmentat el 1019
Dolcet
Veïnat
Veïnat del municipi de Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), situat a 1,5 km al S de la vila.
desert de Karakum
Desert
Desert sorrenc del Turkmenistan, al S de l’Àsia central, situat entre la mar Càspia i el riu Amudarja.
Hi ha jaciments de petroli i de gas
coll de Jovell
Pas de l’Alta Cerdanya, al S del massís del Carlit, que comunica Dorres amb la vall de Querol.
mestrescola
Cristianisme
Dignitat canonical dels capítols catedralicis estructurada al s XII com a successora dels scolastici o magistri del segle anterior.
Era diferent del caput scholae o cabiscol Els concilis lateranenses de 1162, 1215 i 1515 legalitzaren el càrrec en imposar la creació d’escoles separades de la catedral però sota el magisteri del mestrescola En les primeres universitats tingueren càrrecs importants, com en la de Lleida, de la qual foren els cancellers, prerrogativa que en part passà després a la Universitat de Cervera El concili tridentí manà que fossin ordenats d’ordes majors i nomenats doctors o llicenciats en teologia i dret canònic En crear-se els seminaris, foren normalment professors titulars de teologia