Resultats de la cerca
Es mostren 2607 resultats
Club Medina de Lleida
Basquetbol
Club de basquetbol de la Sección Femenina a Lleida.
Fundat el 1968, el seu primer impulsor fou l’entrenador Josep Maria Reixach S’inscrigué en competicions provincials i creà equips de categories inferiors Destacaren jugadores com Pepa Calvet i Blanca Rubin de Celis Al principi dels anys setanta l’equip sènior jugà a segona divisió estatal La temporada 1972-73 ascendí a primera divisió estatal Seguí unes temporades a primera divisió, fins que el 1976 inicià el declivi Perdé la seva millor jugadora, Pepa Calvet, que abandonà el club, i perdé també el suport oficial de la Sección Femenina, que desaparegué durant la Transició política
Josep Castellet Llerena
Alpinisme
Esquí
Alpinista i esquiador.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya, del Centre Acadèmic d’Escalada i del Grup d’Alta Muntanya Espanyol, realitzà travesses i escalades en roca i gel als Pirineus i els Alps, i participà en expedicions a la Cordillera Blanca del Perú 1989 i l’Himàlaia Pumori, 1990 En esquí de muntanya, ha participat en competicions com la Pierramenta o la Patrouille des Glaciers, ha estat àrbitre internacional i secretari general de la International Ski Mountaineering Federation 2007-09 Ha publicat La Cerdanya amb BTT 17 rutes amb bicicleta i a peu Recorreguts senyalitzats 2002 i Mapa guia…
Lucía Sánchez Saornil
Història
Anarquista i poetessa castellana.
Els anys vint publicà de manera dispersa nombrosos poemes afins a l’ultraisme Collaborà en nombroses publicacions, com La Revista Blanca , Tiempos Nuevos i Solidaridad Obrera , de Barcelona, des del 1933 a CNT , de Madrid, i el 1937 a Umbral de València Destacada feminista, fou, juntament amb MComaposada i APoch, fundadora de l’organització llibertària femenina i redactora i directora de Mujeres Libres 1936 El 1938 ocupà la secretaria del consell general de Solidaritat Internacional Antifeixista Publicà El “romancero” de Mujeres Libres 1938 Després d’uns quants anys d’exili,…
Andreu de la Torre
Arts decoratives
Pintura
Pintor i daurador.
Resident a Lleida els dies que a la seu triomfava la pintura gòtica lineal El 1305 Jaume II li encomanà de pintar i daurar el sepulcre del seu pare Pere el Gran, sebollit al monestir de Santes Creus, on es traslladà amb la seva família El 1307 rebé de part del rei quatre-cents sous pel seu treball Del 1308 al 1312 continuà la seva tasca al dit cenobi i realitzà també certs treballs al santuari de Paretdelgada la Selva del Camp 1313 Hom li atribueix també la pintura i decoració del panteó de Blanca de Nàpols
Eva Serra i Puig

Eva Serra i Puig
© Pep Parer / Museu d'Història de Catalunya
Historiografia
Política
Historiadora i activista política.
Filla de l’arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols , i germana de l’activista Josep de Calassanç Serra i de la lingüista Blanca Serra i Puig Llicenciada per la Universitat de Barcelona 1967, es doctorà l’any 1978 amb la tesi La societat rural catalana del segle XVII Sentmenat, un exemple local del Vallès Occidental, 1590-1729 , estudi sistemàtic de la producció agrícola i les relacions de producció des de la triple òptica estadística, narrativa i institucional, dirigida per Emili Giralt i publicada el 1988 amb el títol Pagesos i senyors a la Catalunya del segle XVII Baronia…
Berbegal
Municipi
Municipi de la província d’Osca, Aragó, al sector del Somontano de Barbastre.
La vila és vora l’antiga via romana de Lleida a Osca, al cim d’una mola És construïda al voltant de l’església parroquial, dita Santa María la Blanca, que és centre d’un arxiprestat del bisbat d’Osca que pertangué fins el 1956 al de Lleida en part romànica tres absis, fou modificada al s XVI Es conserva el primitiu timpà esculpit amb un pantocràtor, i el Museu Diocesà de Lleida en guarda un frontal del s XIII A l’extrem de la població hi ha les restes de l’antic castell dels templers, després dels hospitalers, centre de la comanda de Berbegal
Inaugurat el primer jardí elevat de Barcelona
Al barri de Sants de Barcelona s’obre al públic el primer jardí elevat de la ciutat, construït sobre les vies del tren i del metro, entre la plaça de Sants i el carrer de la Riera Blanca L’obra té l’origen en les rei- vindicacions dels veïns de soterrar les vies, que finalment es van cobrir i s’hi va fer un jardí al damunt El nom de l’espai és Jardins de la Rambla de Sants, i en destaca l’umbracle, l’espai semicobert d’ús polivalent que és la porta d’entrada als jardins per la plaça de Sants, amb una coberta de 800 metres
Els Estats Units clausuren la representació palestina a Washington
El govern dels Estats Units ordena el tancament de la delegació de l’ Organització per a l’Alliberament de Palestina a Washington És un pas més en l’alineament de l’administració Trump amb l’estratègia de confrontació del govern israelià, presidit per Benjamin Netanyahu, en el conflicte, després de traslladar l’ambaixada de Tel-Aviv a Jerusalem Al mateix temps, el conseller de Seguretat Nacional de la Casa Blanca, John Bolton, amenaça el Tribunal Penal Internacional TPI amb sancions si jutja accions de guerra nord-americanes a l’Afganistan i crims de guerra d’Israel contra els…
fredeluga

Fredeluga
© Xevi Varela
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes de la família dels caràdrids, d’uns 30 cm de llargada, amb un airós plomall negre vertical a la part superior del cap.
Té el pit, la gola, la cara i la part superior del cap negres, la resta de les parts superiors verda irisada i les parts inferiors i les galtes blanques la cua és blanca, amb una franja negra ampla a l’extrem És gregària i s’alimenta d’insectes, larves, cucs, molluscs i també de gra Nia a terra, sovint en camps conreats la posta és de quatre ous, i durant aquesta època és marcadament territorial Habita al centre i al nord d’Europa i Àsia, i a l’hivern emigra cap al sud és comuna, a la tardor i l’hivern, als Països Catalans
Pagà de Mallorca
Història
Fill natural de l’infant Ferran de Mallorca i net del rei Jaume II.
Es casà abans del 1343 amb Blanca de Salelles, filla del ric mercader Ramon de Salelles El 1343 era cap de les tropes que guardaven la marina d’Andratx en la guerra de Jaume III de Mallorca contra Pere el Cerimoniós El 1344 era capità del castell de la Roca, al Rosselló, i es veié obligat a rendir-se a les forces del Cerimoniós fet presoner, fou exiliat a Marsella i després bescanviat Participà, portant l’estendard reial, al costat del seu germà Jaume III, a la batalla de Llucmajor, on morí Enterrat a l’església de Llucmajor, el 1368 fou traslladat a la seu de Mallorca
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina