Resultats de la cerca
Es mostren 3646 resultats
Alfred Louis Kroeber
Antropologia
Antropòleg nord-americà.
Considerat un dels principals impulsors d’aquesta disciplina als EUA, el seu interès es projectà en camps tan diversos com el parentiu, el folklore, l’art, la lingüística o l’arqueologia En el terreny teòric, intentà de trobar regularitats en el desenvolupament de les cultures i elaborà la noció d’ àrea cultural De la seva obra, molt variada i extensa, es destaca Anthropology 1923, Cultural and Natural Areas of Native North America 1939, Configurations of Culture Growth 1945 i The Nature of Culture 1952
Machine Readable Catalogue
Format bibliogràfic susceptible d’ésser tractat per ordinador, densenvolupat per la Library of Congress dels EUA (1966).
És un intent de definir una font estàndard d’informació bibliogràfica que en permeti l’intercanvi i la manipulació en l’àmbit internacional Després d’experimentar-lo en setze biblioteques, hom en millorà el format inicial i n'eixí el MARC II 1968 El MARC és estructurat segons uns camps que poden acumular més de 500 informacions sobre una sola obra L’Institut Català de Bibliografia adaptà l’UKMARC, utilitzat a la Gran Bretanya, a les necessitats bibliogràfiques catalanes, sota el nom de CATMARC
altermundisme
Sociologia
Moviment social transnacional que proposa alternatives a l’anomenat model neoliberal de la globalització sorgit a la darrera dècada del segle XX.
Les implicacions econòmiques, polítiques i culturals de la globalització, que són desiguals i contradictòries, han suscitat un ampli debat social i l’aparició, especialment als països desenvolupats, d’un moviment alternatiu a la globalització capitalista posterior a l’enfonsament del bloc soviètic El caràcter plural i les formes d’organització descentralitzades li donen una gran capacitat d’intervenció en diferents camps drets humans, dones, ecologia, minories ètniques, etc i tenen repercussió sobre l’opinió pública mundial S’ha potenciat sobretot per l’ús d’internet
la Prosperitat

Monument a Josep Anselm Clavé al barri de la Prosperitat, Barcelona
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona (Barcelonès) situat entre l’avinguda Meridiana, via Favència, via Júlia i passeig de Valldaura, al sector N de Sant Andreu de Palomar.
El territori fou ocupat fins a la Primera Guerra Mundial per camps de conreu, algunes masies i torres de la burgesia i menestralia de Sant Andreu Afectat per les onades migratòries dels anys vint i quaranta, fou iniciat, en aquest sector, un tipus de poblament barraquista i anàrquic La formulació d’un pla parcial d’ordenació urbana 1957 desencadenà un important procés de creixement d’aquest sector, amb l’edificació de cases de pisos i blocs, que no ha anat acompanyada, però, de la dotació dels equipaments urbans prevists en aquest pla
pluja d’idees
Tècnica desenvolupada dins el màrqueting, consistent en l’acumulació i posterior elaboració i síntesi de les idees suscitades en associació lliure i espontània, entorn d’un nucli temàtic, sorgides d’un equip de persones reunides.
La reunió té una durada relativament curta, i hom evita qualsevol control de tipus crític, tant subjectiu com a nivell exterior Hom recull els distints suggeriments, en presència d’un especialista en el tema central, sense consignar-ne l’autor En la pràctica s’ha mostrat com un mètode eficient, sobretot per a la recerca d’eslògans i el millorament de certes tècniques de venda També ha trobat aplicació en els processos d’elaboració de decisions en altres camps Aquest terme fou aportat pel publicista Alex Osborn 1939
Châlons-en-Champagne
Capital del departament de Marne, a la Xampanya, França, situada a la vora del riu Marne.
Ha perdut part de la seva antiga funció militar, però ha desenvolupat funcions regionals i industrials Té indústria alimentària cerveses, vins escumosos, tèxtil, química, paperera, d’instruments de música i de maquinària agrícola Antiga capital dels catalàunics, el 451 Àtila fou derrotat als seus encontorns batalla dels Camps Catalàunics Al segle X esdevingué un estat independent i pròsper sota el govern dels bisbes, fins al segle XIV, que fou unida a la monarquia Des de mitjan segle XIX el nom oficial fou Châlons-sur-Marne, fins que el 1997 recuperà l’antiga denominació
Fanely Revoil
Música
Soprano francesa.
Estudià al conservatori de la seva ciutat natal Contractada al Teatre dels Camps Elisis de París, hi cantà sovint, com també al Châtelet i a l’Òpera Còmica de la mateixa ciutat En aquest darrer teatre estrenà nombroses operetes -gènere en el qual destacà especialment- d’autors contemporanis francesos, com Madame Sans-Gêne , Ciboulette o Fragonard Actuà diverses vegades a Londres, però la seva carrera tingué poca projecció internacional Amb una clara inclinació cap a la docència, impartí classes de cant al Conservatori de Versalles 1958-63 i, després, al Conservatori de París 1964-76
Empordà Golf Resort

Fernando Cano, golfista de l’Empordà Golf Resort
ACPP - FCPP
Golf
Club de golf de Gualta.
Fundat l’any 1991, disposa de dos camps de golf de divuit forats i par 72, i un recorregut de pitch-and-putt de nou forats, a més d’una zona de pràctiques Organitzà l’any 2008 el Catalonia Ladies Master Participa en competicions de diverses categories, masculina i femenina, i individual i per equips, en trofeus interclubs, en el Campionat de Catalunya, en el Campionat d’Espanya i en campionats internacionals L’any 2009, el seu jugador Fernando Cano es proclamà guanyador del primer Campionat del Món individual de pitch-and-putt
Lumine Golf Club
Golf
Club de golf de Vila-seca.
Conegut també com PortAventura Golf Club, fou inaugurat l’any 2008 al costat del parc d’atraccions de Port Aventura Disposa de tres camps de golf el Camp Lakes –de divuit forats i par 71– i el Camp Ruins –de nou forats i par 34–, dissenyats per Greg Norman, i el Camp Hills –de 18 forats i par 72–, projectat per Alfonso Vidaor i Magí Sardà S’hi disputen torneigs de la PGA i Pro-Ams, i el 2012 organitzà el PGA’s Europe Fourball Championship Té escola de golf
Club de Bitlles Ivars d’Urgell
Bitlles
Club de bitlles catalanes d’Ivars d’Urgell.
Fundat l’any 2000, fou impulsat, entre d’altres, per Francesca Clua Caubet Guanyà en dues ocasions el Campionat de Catalunya de clubs 2005, 2006 i la Copa Generalitat 2006, 2010 Participa habitualment en la lliga de Lleida de primera divisió El 2002 organitzà el Campionat de Catalunya individual i, des del mateix any, també organitza la Marató Nacional de Bitlles, que dura dotze hores però que inicialment en durava vint-i-quatre Disposa de dos camps de joc amb dues pistes cadascun El 2011 tenia 150 socis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina