Resultats de la cerca

S’inicià al Club Patí Voltregà, amb el qual debutà a la màxima categoria el 1967 i guanyà dues Copes d’Europa 1975, 1976, dues Lligues 1975, 1976 i tres Copes d’Espanya 1969, 1974, 1977 Mai no canvià d’equip fins que penjà els patins a trenta-cinc anys Amb la selecció espanyola aconseguí un Campionat del Món 1976 i dues Copes de les Nacions Com a entrenador, dirigí durant quatre temporades el CP Voltregà, una el Club Esportiu Noia, dues el Reus Deportiu i dues més el Club Patí Vic L’any 1990 arribà a la federació espanyola, on estigué durant més de dues dècades dirigint tant els…

Format a les categories inferiors del Reus Deportiu, passà als juvenils del Futbol Club Barcelona 1965-66 després de proclamar-se campió d’Espanya de la categoria amb la selecció catalana Jugà amb l’Atlètic Catalunya 1966-68 i el Comtal 1968-69, i fou cedit a l’Oviedo 1969-70 i l’Elx 1971-73 Retornà al FC Barcelona 1973-79 i debutà oficialment amb el primer equip el dia de la històrica victòria per 0 a 5 al Santiago Bernabéu 1974 Amb l’equip blaugrana guanyà una Lliga 1974, una Recopa d’Europa 1979, una Copa del Generalísimo 1971 i una Copa del Rei 1978 Posteriorment jugà al Rayo…

Fundat l’any 1939 com a Club Deportiu Mataró, prengué el relleu de l’històric Iluro Sport Club, fundat el 1912 Guanyà la Copa Catalana 1941 i fou campió de primera territorial la temporada 1947-48 En finalitzar la temporada següent, ascendí a la tercera divisió estatal, on debutà la temporada 1949-50 i s’hi mantingué fins a la de 1966-67 Durant aquest període fou subcampió de la categoria la temporada 1952-53, fet que li permeté disputar la promoció d’ascens a segona divisió També guanyà el Trofeu Moscardó 1965 Jugà de nou a tercera divisió en diverses etapes 1969,…

Fundat el 1958, fou impulsat per Joan Rutllan, Josep Roger i Miquel Torrentó La temporada 1959-60 debutà a segona categoria B de l’OAR, i la 1961-62 fou campió de primera categoria i finalista de la Copa JACE Entre els anys 1964 i 1969 no competí a causa de diverses reestructuracions de la Federació Espanyola de Basquetbol que li impediren jugar en les competicions federatives de Barcelona Quan s’acceptà la mobilitat entre províncies, el 1970, retornà a la divisió de Barcelona Els anys setanta jugà habitualment a la Lliga de tercera divisió estatal i el 1974 participà en una fase d’ascens a…

Començà a jugar a Ribes de Freser, però es formà al SHUM Maçanet, equip amb el qual debutà a la divisió d’honor, encara en edat júnior Fou campió d’Europa d’aquesta categoria 2002 Posteriorment jugà amb el Club Hoquei Lloret 2002-06, el Club Patí Vic 2006-09, el Futbol Club Barcelona 2009-11, que l’havia fitxat l’any 2004 però el tenia cedit, el Reus Deportiu 2011-14, el Hockey Breganze 2014-15 i, des de la temporada 2015-16, el Benfica En el seu palmarès destaquen una Copa del Rei 2009, la Lliga 2010 i la Copa d’Europa 2010, 2016, i també una Copa Itàlia 2015, una Copa de…

Arribà al Reial Club Deportiu Espanyol el 1994 procedent del Newell’s Old Boys argentí 1988-94 Defensa central, fou un referent de l’equip durant set temporades 1995-2001, en què jugà 207 partits de Lliga Després marxà al París Saint-Germain 2001-03 i al Girondins de Bordeus 2003-04 El gener del 2004 tornà a l’Espanyol, on jugà 59 partits més en tres temporades, abans de retirar-se 2006 Amb l’Espanyol fou dues vegades campió de Copa 2000, 2006 Internacional argentí en 21 ocasions, participà en el Mundial del 2002 Com a entrenador, la temporada 2009-10 es feu càrrec del primer…

Davanter considerat el millor jugador del món, quan fitxà pel Futbol Club Barcelona 1994-2007 procedent del Roller Monza italià Amb l’equip blaugrana assolí set Lligues Europees 1997, 2000, 2001, 2002, 2004, 2005, 2007, una Copa Intercontinental 1998, cinc Supercopes d’Europa 1998, 2001, 2003, 2005, set Copes Continentals 2000-04, 2006, 2007, una Copa de la CERS 2006, una Copa de les Nacions a Montreux 1995, tres Copes Ibèriques 2000, 2001, 2002, onze Lligues 1996, 1998-2007, cinc Copes del Rei 2000, 2002, 2003, 2005, 2007, dues Supercopes d’Espanya 2005, 2007 i tres Lligues Catalanes 1995,…

Especialitzat en crol en proves de velocitat, es formà al Club Encinas Boadilla, de Madrid, i posteriorment passà al CN Reus Ploms 1982, Real Canoe NC 1985, Reus Deportiu 1986, CN Catalunya 1987 i de nou Real Canoe madrileny 1990 Fou cinc vegades campió de Catalunya dos cops de 50 m lliure 1982, 1988 dos cops de 100 m lliure 1982, 1984 i un cop de 200 m lliure 1984 Fou set vegades campió d’Espanya a l’hivern, de 50 i 100 m lliure 1986 i a l’estiu tres cops de 50 m lliure 1985, 1986, 1988 i dos cops de 100 m lliure 1985, 1987 També fou recordista estatal tres cops de 50 m lliure…

S’inicià en l’atletisme al servei militar i el 1951 ingressà al Reial Club Deportiu Espanyol Guanyà cinc vegades el Campionat de Catalunya de gran fons, que en aquell temps es feia sobre 30 km 1957, 1959, 1960, 1962, 1964 Aconseguí cinc títols de campió d’Espanya de marató 1957, 1958, 1959, 1961, 1964, a més d’un subcampionat 1960 i un tercer lloc 1965 Entre el 1958 i el 1964 posseí els rècords de Catalunya i d’Espanya de l’hora, dels 20 km, dels 24 km, dels 30 km i de la marató Competí en els Jocs Olímpics de Roma 1960, on establí un nou rècord de Catalunya en dos Campionats d’…

El 1900 fou un dels fundadors de la Societat Espanyola de Foot-Ball, precursora del Reial Club Deportiu Espanyol, on jugà alguns partits Fou el segon president de l’entitat 1902-06 i, el 1903, inaugurà el primer camp de futbol estable del club en uns terrenys pròxims a l’Hospital Clínic Al final del 1905 fou nomenat president de l’Associació de Clubs de Football de Barcelona i el 1906 vicepresident del Tiro Nacional de Barcelona Es traslladà a Sevilla i el 1908 participà en la refundació del Sevilla Football Club i en fou president 1912-13 El 1911 entrà en la junta directiva del…