Resultats de la cerca

Es llicencià en ciències geològiques el 1969 a la Universitat de Barcelona, on es doctorà l’any 1973, amb una tesi sobre el metamorfisme i l’estructura del cap de Creus Amplià estudis a l’Imperial College of Science de Londres, on obtingué el títol de Master of Science el 1974 Fou professor de la Universitat de Barcelona fins el 1984, any en què es traslladà a la Universitat Autònoma de Barcelona, on actualment exerceix com a catedràtic de geologia estructural Ha centrat les seves investigacions en la geologia estructural de terrenys cristallins, aprofundint l’estudi de l’Hercinià del nord-…

Realitzà petits papers en publicitat i sèries de televisió com La granja abans que Bigas Luna li donés l’oportunitat d’intervenir a Jamón jamón 1992 Posteriorment ha intervigut en les pellícules Historias de la puta mili 1994, de MEsteban Todo es mentira 1994, d’AÁlvarez Armero Historias del Kronen 1995, de MArmendáriz La Celestina 1996, de GVera Perdona, bonita, pero Lucas me quería a mí 1997, de FSabroso i DAyaso La buena estrella 1997, de RFranco Los años bárbaros 1998, de FColomo Segunda piel 2000, de GVera Son de mar 2001, de Bigas Luna, les tres parts de The Tulse Luper Suitcases 2003-…

Químic de professió, començà a aparèixer als escenaris de jazz barcelonins tocant el contrabaix, però esdevingué cantant amb l’esclat del moviment Ona Laietana i l’auge de la sala Zeleste de Barcelona a la meitat dels anys setanta Adoptà el pseudònim La Voss del Trópico quan fundà l’Orquestra Plateria, juntament amb Manel Joseph, Gato Pérez i d’altres Compongué cha-cha-chás i tangos, i fins féu d’actor secundari en diverses pellícules El seu primer disc en català fou La Voss por la G De Dios 1977, en què musicava poemes de Joan Salvat-Papasseit Posteriorment enregistrà Les gavines de la Farga…

Cursà estudis de dret i periodisme i participà en grups de teatre universitari i independent abans d’introduir-se en el cinema sota el mestratge de Krzysztof Zanussi, gràcies a una beca d’estudis a Varsòvia, i de Pere Portabella, en els cursos que aquest impartí a l’Escola de Cinematografia Aixelà i a l’Institut del Teatre de Barcelona D’aquesta època daten els seus primers curts, Sunya i Impasse 1970, en l’òrbita d’influència del final de l’Escola de Barcelona Des del 1972 desenvolupà una contínua i abundant producció de documentals sobre exposicions, artistes i àmbits creatius diversos arts…

A bord de l' Ino , el 1976, dugué a terme la singular gesta de travessar a vela la banquisa de la mar polar fins a arribar el 4 de juny a Grenlàndia, portant a bord una expedició que tenia com a objectiu l’escalada d’unes muntanyes gelades del nord de Grenlàndia, a les quals solament es pot arribar per mar És el navegant a vela dels temps moderns que ha arribat a la màxima latitud nord

Fill de Carles Riba i Clementina Arderiu Estudià a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la de Montpeller, i a l’Escola d’Enginyers de Terrassa, on es doctorà en enginyeria tèxtil Redactor d' Ingeniería Textil 1952, de Publicaciones Técnicas Textiles 1955 i de la part castellana d’un diccionari tèxtil multilingüe 1965 collaborà també a Boletín Textil Internacional

Amb Sergi Schaff, Pere Balañà i altres fundà el grup Gente Joven del Cine Amateur, que durant els seus anys d’existència 1953-57 tingué una considerable influència Obtingué premis internacionals amb films amateurs , i després ingressà a l’Escuela Oficial de Cinematografía de Madrid, on conegué Josep Maria Font i Espina , amb qui feu el guió de Tierra de todos 1961 i Vamos a contar mentiras 1962, dirigides per Antonio Isasi Isasmendi Collaborà en diversos documentals Cristo fusilado ,1962 Diálogos para la paz ,1964 i les comèdies El arte de no casarse i El arte de casarse 1966 El 1967 tornà…

Començà a jugar el 1951 al CD Mataró, posteriorment jugà amb el FC Barcelona 1956-57, el CB Orillo Verde 1957-58 i, de nou, el FC Barcelona 1958-59, amb el qual aconseguí la Lliga i la Copa 1959 Fou 17 vegades internacional amb la selecció espanyola En els Jocs Mediterranis de l’any 1955 assolí el rècord europeu de puntuació 45 punts Del 1979 al 1981 fou responsable de la secció de bàsquet del FC Barcelona

Fou consiliari de la Joventut Obrera Catòlica JOC per a Catalunya i les Balears 1960-67 Ha escrit Pels difícils camins de la missió obrera 1968 premi Carles Cardó 1967

Féu estudis d’arquitectura tècnica a Barcelona i s’inicià artísticament en el camp de la pintura amb obres properes a l’art pobre Els anys setanta realitzà els primers environaments, entre els quals Descoberta Fregoli 1972 Desenvolupà accions a mig camí entre el body art i l’espectacle teatral A partir de la segona meitat dels anys vuitanta es decantà per les installacions i dugué a terme accions multidisciplinàries, com ara les realitzades amb el músic Carles Santos Estigué allunyat del panorama expositiu des de mitjan anys noranta fins que el 2003 retornà a l’escena amb Antwort , al Museu…