Resultats de la cerca
Es mostren 10463 resultats
Enric Benavent i Vidal
Enric Benavent i Vidal
© Conferencia Episcopal Española
Cristianisme
Eclesiàstic.
Ordenat sacerdot el 1982, es llicencià en teologia per la Facultat de Teologia Sant Vicent Ferrer del Seminari Diocesà de Montcada de València 1986 i es doctorà en TeologIa per la Universitat Gregoriana de Roma 1993 Fou coadjutor de la parròquia de Sant Roc i Sant Sebastià d’Alcoi 1982-85, formador al Seminari Major de Montcada i professor de Síntesi Teològica per als diaques 1985-90 i delegat episcopal de Pastoral Vocacional 1993-97 Fou també nomenat professor de la secció de València del Pontifici Institut Joan Pau II per als estudis sobre matrimoni i família 1993, director del collegi…
Vicenç Guarner i Vivancos
Militar
Militar.
Féu els seus estudis militars a l’Academia de Infantería de Toledo i rebé formació d’Estat Major a Madrid Fou tinent 1911, capità 1917 i diplomat d’estat major 1919 Entre el 1918 i el 1925 participà en la guerra del Marroc Fou professor de l’Academia Militar de Infantería de Toledo i el destinaren al Sàhara 1927-30 i en el mateix període fou cap segon en el territori de Cabo Juby Fou professor de tàctica a l’Escuela Superior de Guerra de Madrid Proclamada la República, tornà a Catalunya i, el 1933, féu cursos per a oficials a l’exèrcit francès i participà en el…
Moretó
Escultura
Llinatge d’escultors i arquitectes establerts a Vic, actius als s. XVII, XVIII i la primeria del XIX, coneguts per els Moretons
.
Josep Moretó mort el 1672 treballà entre el 1619 i el 1672 fou nomenat mestre major de la seu de Vic 1663 contractà el campanar de l’església de Sant Domènec 1663 i inicià les obres de la Pietat, de la qual projectà la façana 1664 En morir, sense descendència, continuaren la tradició els seus nebots, fills del germà menor, Isidre Moretó 1619-72, contractista, i d’Helena Pujol Josep Moretó i Pujol Vic 1654 — 1694, autor de la capella de Sant Bernat Calvó, a la seu vigatana 1673, i de l’església de la Pietat, i Joan Francesc Moretó i Pujol Vic 1656 — 1714 imaginaire i tallista, que…
verdol
Indústria tèxtil
Màquina que constitueix un perfeccionament de la màquina jacquard, puix que inclou en el seu mecanisme un petit relé mecànic que li permet d’utilitzar un dibuix de paper, molt més econòmic i lleuger que els voluminosos i pesants cartons de la màquina jacquard clàssica.
La seva major lleugeresa permet una marxa més ràpida
majorina
Numismàtica i sigil·lografia
Antiga moneda romana de bronze, la més gran de les encunyades a conseqüència de la reforma de Dioclecià (297).
Substituí l’antic sesterci També és anomenada pecúnia major
hipocamp
Anatomia animal
Eminència blanca, allargada i semicircular que ocupa la part externa del diverticle esfenoidal de cadascun dels ventricles laterals del cervell.
És anomenat també hipocamp major o banya d’Ammó
roca Corbatera
Cim
Cim (1 163 m) culminant del Montsant al Priorat, a l’extrem E, damunt la vall de l’Argentera.
És conegut també com a punta de la serra Major
Los Calderones
Caseria
Caseria del municipi d’Aiora (Vall de Cofrents).
La major part de la població és disseminada 41 h
el Cap de la Vall
Disseminat
Disseminat del municipi de Cabó (Alt Urgell), vers la capçalera del riu de Cabó, dit aquí del Cap de la Vall.
Hom fa festa major per Sant Bartomeu 24 d’agost
llengua de ca
Botànica
Planta herbàcia biennal, de la família de les boraginàcies, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles lanceolades, finament peloses, i de flors de color vermell purpuri.
Es fa en llocs incultes de la major part d’Europa