Resultats de la cerca

Aplega la collecció d’un miler d’objectes fets amb pell que han estat recopilats arreu del món per l’adober Andreu Colomer i Munmany El museu se centra en el valor artístic de les peces, que són presentades al públic seguint un criteri de respecte a la idea del colleccionisme S'hi exposen baguls, paravents, frontals d’altar, arquimeses, cadires, selles, màscares, etc, tot i que destaquen les caixes recobertes de cordovà i els revestiments de paret de guadamassil Funciona mitjançant un conveni entre la Generalitat de Catalunya i l’ajuntament de Vic

Fou regidor de l’ajuntament de Barcelona i membre actiu de la Junta de Museus Subvencionà la restauració del monestir de Sant Joan de les Abadesses Reuní una important collecció d’art, avui repartida en deixes al Museu Episcopal de Vic, al d’Art de Catalunya, a l’Arqueològic de Barcelona, al Marítim i a la Biblioteca de Catalunya Creà la Fundació Espona per a l’assistència de malalts necessitats, a la qual cedí la seva fàbrica de filats Patrocinà les escoles de Sant Joan de les Abadesses

Deixeble de Joan Lamote de Grignon i Joaquim Canals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, el 1908 obtingué el premi de l’Associació Musical de Barcelona Gràcies a una beca de l’ajuntament barceloní, anà al Conservatori de Brusselles a ampliar els seus estudis amb el pianista Arthur de Greef De retorn a la Ciutat Comtal, alternà la interpretació i la tasca de professor de piano i rítmica coreogràfica En la seva obra predominen les peces per a piano, i també escriví ballets, cançons, un scherzo , per a dos pianos, etc

Vida Durant més de vint anys dirigí la Cobla Empordanesa, en la qual tocava el fiscorn Fou professor d’aquest instrument a Figueres i compongué una gran quantitat de sardanes, entre les quals El foc de Castelló , La festa de Santa Màxima i Joguines d’una pastora , així com música de ball i obres corals També escriví misses, motets, rosaris i música coral religiosa Bibliografia Complement bibliogràfic Ripoll i Cornell, Esteve Una vida en solfa Antoni Agramont i Quintana, 1851-1906 , Ajuntament de Castelló d’Empúries, Castelló d’Empúries 1997

D’origen noble, fou regidor de l’Ajuntament de Palma Membre fundador de la Diputació Arqueològica de les Illes Balears 1844, fou membre de l’Acadèmia Provincial de Belles Arts, de l’Acadèmia de Ciències i Lletres, i soci de mèrit de l’Acadèmia Nacional d’Arqueologia Com a investigador elaborà una miscellània històrica i arqueològica de Mallorca i redactà els Apuntes cronológicos 1808-1865 , recull de notes històriques de gran importància per a l’estudi d’aquest període L’obra fou editada el 1945 per la Societat Arqueològica Lulliana

Fou projectat pels arquitectes Ramon Artigues i Ramon Sanabria, amb disseny acústic de l’enginyer Higini Arau Disposa de dues sales, una amb capacitat per a 800 persones i l’altra per a 250 La seva activitat és gestionada per l’Institut Municipal de Música de Lleida, i l’edifici acull també les installacions del Conservatori Municipal de Música de la ciutat Bibliografia Complement bibliogràfic Loncà, Antoni \ Pujol, Núria \ Gonzalo, Juan Luís Dones i música a Lleida Auditori Municipal Enric Granados, del 7 al 22 de març , Ajuntament de Lleida, Lleida 1996

Els seus objectius principals són la difusió de la música culta fora dels grans centres urbans, i la formació i promoció de joves intèrprets Amb aquesta finalitat, programa anualment un cicle regular de concerts i recitals organitza també el Concurs Paper de Música per a la Promoció de Joves Intèrprets, el Curs Internacional de Música de Cambra, amb el patrocini de l’Ajuntament de Capellades i el curs de Lied Té com a espai de les seves activitats la Sala Paper de Música de Capellades, inaugurada a l’octubre del 1991

Situat al paratge de les Clotes, al vessant sud de la punta de la Serena, al nord-oest del massís dels Ports, dins del Parc Natural dels Ports, a 968 m d’altitud És un petit mas cedit per l’Ajuntament d’Horta de Sant Joan a la Unió Excursionista de Catalunya UEC i habilitat com a refugi lliure amb capacitat per a vint persones És punt de pas del GR-7, base de travesses pel massís dels Ports i d’excursions a la punta de la Serena 1035 m i l’Espina 1181 m

S’encarregà de la construcció de nombroses xemeneies industrials i d’edificis urbans i rurals També treballà en la restauració del Palau Ducal dels Borja de Gandia Safor, del palau reial del monestir d’El Escorial Madrid i de l’antic Ajuntament de València Finançà el prototip d’avió Aeroplà-Monoplà Causarás, del seu fill  Ricard Causarás i Casaña , i fou l’inventor i constructor d’una màquina d’extracció a grans profunditats de líquids de l’interior de la terra, amb motor i tubs metàllics concèntrics, anomenada sistema Causarás

Regidor de l’Ajuntament del Vendrell i diputat provincial a la Diputació de Tarragona 1979-87, formà part de la comissió Cultura i Esports, i fou president de la de Sanitat i Serveis Socials Al mateix temps, fou portaveu de Convergència i Unió Posteriorment fou diputat al Parlament de Catalunya 1995-97, al Congrés dels Diputats 2000-08 i senador a les Corts Espanyoles des del 2008 També fou secretari general de l’Esport de la Generalitat de Catalunya 2002-03 i directiu de la Fundació d’Exjugadors del FC Barcelona 2002-04