Resultats de la cerca

Situada al centre del golf homònim, és famosa pel seu port, les seves termes i, sobretot, per les solfatares amb emanacions de 160°C Fundada per exiliats de Samos 529-528 aC amb el nom de Δικαιάρχεια, fou amb Cumes la defensora de l’hellenisme a la Campània Dominada pels samnites segle V aC, esdevingué colònia romana 194 aC, amb el nom de Puteoli El seu port la convertí en centre comercial i cosmopolita, fins al segle II dC, que anà guanyant importància el port d’Òstia Conserva l’antic mercat, l’amfiteatre de Vespasià, el temple d’August i antigues villes romanes la de Ciceró entre elles

Situada prop de l’actual Sbeïtla, fou fundada com a municipi en època flàvia i al final del s II assolí la condició de colònia Durant els s II-IV experimentà un creixement notable, vinculat a la producció oleícola i a la seva favorable posició en la xarxa de comunicacions de la zona Fou centre episcopal almenys des del 256 dC L’any 647 fou presa i saquejada pels invasors àrabs, però el lloc continuà ocupat fins al s XI Se'n conserven importants monuments, entre els quals destaquen el fòrum, presidit per un capitoli, l’arc de triomf dedicat a Septimi Severi, diferents edificis termals i…

Caiguda en poder de Roma vers el s VI aC, participà en la lliga llatina i fou derrotada ~500 aC Ocupada novament pels romans el 380 i el 340 aC, adquirí la ciutadania i fou inclosa dins la tribu Papíria Alguns dels seus habitants es convertiren en membres de l’alta noblesa romana els Tulbi, els Porci, els Mamili, etc d’altres, en temps de Sulla, fundaren una colònia Pel seu clima, excellí com a lloc d’estiueig, freqüentat per patricis romans, entre els quals hi havia Ciceró, que l’embelliren amb villes sumptuoses Conserva actualment restes d’un teatre i d’un amfiteatre

Situada a la regió de Dobrutja, vora la mar Negra, al sud del llac Siut A més de capital regional de Dobrutja, és un gran centre comercial, cap d’un gran oleoducte té el principal port del país exporta petroli, cereals, fusta, ciment i productes químics i importa maquinària i productes alimentaris Té una important indústria alimentària i drassanes i és un gran centre turístic Seu episcopal ortodoxa Correspon a la colònia grega de Tomis s VI aC en època romana fou un establiment militar de primera importància hi fou exiliat Ovidi Conserva nombroses restes Al s IV fou reconstruïda per Constantí…

És situada a la confluència de l’Inn del qual rep el nom amb el Sill, i entre el Karwendel al N i els Alps Stubaier i Tuxen al S Important nucli industrial indústria tèxtil, química, farmacèutica, alimentària, del paper i comercial, és un centre turístic i d’esports d’hivern i un nus ferroviari És seu de la Leopold-Franzens Universität Innsbruck, fundada el 1669 Al centre de la ciutat hi ha cases dels ss XIII i XIV A l’església dels franciscans s XVI hi ha la tomba de Maximilià I Antiga colònia romana Veldidena , prengué el nom actual al s XI

Centre d’una rica àrea agrícola, té indústries alimentàries conserves Port de pesca i localitat turística balnearis Seu episcopal Hom creu que fou una colònia fenícia que passà successivament sota el poder grec, el cartaginès i el romà 254 aC El 858 caigué a mans dels àrabs, i el 1063 fou conquerida i saquejada pel comte normand Roger I El seu fill Roger II, primer rei de Sicília, reconstruí la ciutat i n'inicià el ressorgiment cultural La catedral començada el 1131 té elements decoratius orientalitzants i notables mosaics bizantins el claustre, gòtic, i el pòrtic són del segle…

Estudià dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1931 Durant la Guerra Civil Espanyola fou jutge de primera instància i d’instrucció de Lleida, i magistrat de l’Audiència de Lleida a Solsona En acabar el conflicte, s’exilià a França, on residí fins el 1942, any en el qual es traslladà a Mèxic Fou gerent general d’un empresa importadora de vins, licors i conserves i director general d’un laboratori farmacèutic, i un dels elements més actius de la colonia catalana de la ciutat de Mèxic Dedicat també al periodisme, dirigí la revista Orfeó Català L'any 1991 rebé la…

Titulat el 1915 És considerat un dels més directes collaboradors i deixebles de Gaudí Autor de diversos edificis civils a Barcelona i a Blanes i d’esglésies a Mollerussa, Pujalt, Balaguer, Artesa de Segre, Térmens, Palau de Plegamans i la Guàrdia Restaurà la catedral de Solsona, ciutat on construí el seminari major Fou codirector de les obres del temple de la Sagrada Família de Barcelona des del 1950 Publicà El Temple de la Sagrada Família 1929, L’església de la Colònia Güell en doble versió catalana i anglesa i El pensament de Gaudí 1981, així com nombrosos articles de tema gaudinià a El…

Fou professor a Colònia, a Nuremberg i a Munic A part els seus treballs sobre geometria, òptica i acústica, poc coneguts, Ohm aportà a la ciència la llei fonamental del corrent elèctric, descoberta experimentalment i també per via del càlcul, i que actualment porta el seu nom Estudià també la polarització de les piles i la interferència dels raigs polaritzats en els cristalls, i establí una teoria de la sirena Publicà, entre altres obres, Die galvanische Kette mathematisch bearbeitet ‘Tractament matemàtic de la cadena galvànica’, 1827 i Grundzüge der Physik ‘Trets fonamentals de la física’,…

Formada al Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de València, ha treballat sobretot els problemes de la romanització al País Valencià Terra sigillata de Liria 1963, La supuesta colonia griega de Hemeroskopeion 1969, Dianium, arqueología romana de Denia 1970, La factoría pesquera de punta del Arenal, Jávea, Alicante 1970, Terra sigillata clara de Pollentia 1983 i altres treballs Des del 1969 és professora a la Universitat de Pernambuco, Recife, al Brasil, on fundà el Núcleo de Estudos Arqueológicos i presidí la Sociedade de Arqueologia Brasileira 1991-93 Sobre prehistòria del…