Resultats de la cerca

Fou mestre de capella de la catedral de Barcelona, on succeí Marcià Albareda Escriví nombroses obres, de les quals hom conserva vuit peces de 4 a 16 veus, villancicos de 8 a 12 veus, una missa de difunts, tres misses de 5 a 8 veus i un rèquiem per a dos cors

Fou professor de la Universitat Literària de Mallorca i un dels fundadors del Collegi d’Advocats de Palma 1779 És autor d’un extens dietari en català, publicat per Antoni Pous, del qual només es conserva la part referent als anys 1782-88, interessant per a conèixer la vida mallorquina d’aquella època

Format a l’escolania de Montserrat, segurament amb Bernat Berecha, ingressà al monestir com a monjo 1630 Visqué molts anys fora del monestir, i exercí el càrrec d’organista a la Seu d’Urgell Hom en conserva algunes composicions, com una missa a cinc veus i obres polifòniques religioses amb text castellà

Sacerdot i catedràtic de matemàtiques a la Universitat de València, entrà en l’orde dominicà 1604 Escriví diversos treballs sobre la història de l’orde i de l’Església se'n conserva només un Tratado de geografía i dues Praedicatorii ordinis chronologia , una de les quals 1619 comprèn del 1170 al 1220

L’any 1923 descobrí la manera de convertir la toxina diftèrica en l’anatoxina corresponent, que, a més de no ésser tòxica, conserva el poder antigènic i per això pot ésser utilitzada com a vacuna Usà el mateix sistema per a la vacunació contra el tètan i en la preparació de vacunes associades

Les collisions amb la decadent Universitat de Mallorca i les dificultats econòmiques determinaren una curta durada L’última sessió acadèmica és registrada el 1800 El seu arxiu es conserva a l’actual Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca són interessants les descripcions medicotopogràfiques de diferents poblacions de l’illa

L’actual capella no conserva cap indici d’època romànica, per la gran quantitat de modificacions que ha sofert Existia ja al final del segle XIII, i d’això es desprèn, per tant, que les seves arrels han de ser més antigues La primera data segura trobada fins ara és del 1405

Especialista en el gènere hieraci , és autor de nombrosos treballs que sovint contenen referències a localitats catalanes i també, molt especialment, de Hieraciotheca Gallica et Hispanica 1899-1911, recopilació d’ exsiccates amb força espècimens catalans, un dels deu únics exemplars de les quals es conserva als herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona

És constituït al voltant de l’antic castell de la Clusa , bastit a l’alta edat mitjana damunt una de les dues fortificacions romanes de la Clusa, i de l’església parroquial Sant Nazari, preromànica, fortificada, de planta basilical amb tres absis, que conserva part de la decoració mural romànica, obra del Mestre de Fenollà

Té indústria d’aparells de ràdio i televisió, recanvis d’automòbils, instruments de precisió, quirúrgics, mobles metàllics i productes alimentaris A les proximitats hi ha les restes d’un aqüeducte romà, del qual deriva el nom de la ciutat Arcus Juliani Conserva l’església de Sant Dionís s XIII És un nucli residencial obrer