Resultats de la cerca
Es mostren 4620 resultats
Joan Jofré
Disseny i arts gràfiques
Edició
Impressor occità establert a València des de la fi del s XV, on s’aveïnà el 1506.
Actuà del 1502 al 1530 prop de la meitat de la seva nombrosa producció fou de caràcter religiós i d’autors locals se'n destaquen La vida de Santa Magdalena en cobles 1505, de Jaume Gassull, i la Vida de Santa Caterina de Sena 1571, ricament illustrats, així com el Blanquerna 1521, de Ramon Llull, primera edició de l’obra Per a la generalitat de València edità els Furs de Montsó del 1501, i per a la Universitat, acabada de fundar, la gramàtica de Nebrija 1518 i els comentaris de Joan de Salaia al tercer volum de les Sentències 1530, la seva darrera impressió coneguda L’any següent…
Georges Straka
Lingüística i sociolingüística
Fonetista i romanista francès.
Doctor per les universitats de Praga i d’Estrasburg, en aquesta darrera desenvolupà una intensa tasca docent, investigadora i i organitzadora Impulsà la Revue de linguistique romane des de la seva reaparició el 1953 i fundà també els Travaux de Linguistique et de Littérature 1963 Publicà estudis molt variats, entre els quals destaquen els dedicats a la fonètica experimental, a la cronologia relativa dels canviaments fonètics del llatí a les llengües romàniques, i a la dialectologia francoprovençal En el Centre de Philologie Romane d’Estrasburg, dirigit, per ell, se celebrà,…
Alfonsina Storni
Literatura
Poetessa argentina d’origen suís.
Fou mestra i periodista collaborà en La Nación amb el pseudònim de Tao-Lao La seva poesia evolucionà d’un postromanticisme confessional a una posició molt singular dins els corrents d’avantguarda Essencialment amorosa —necessitat d’estimar i d’ésser estimada—, però alhora amb una decepció gran de no trobar l’home, la seva poesia en la darrera etapa es decantà cap a una veu torturada, intellectual i hermètica, difícilment compresa pels seus lectors El 1920 obtingué el Premio Nacional de Literatura Escriví, entre d’altres, El dulce año 1918, Ocre 1925, El mundo de los siete pozos 1934 i…
Francesco Pagano
Pintura
Pintor.
S'establí a València amb Paolo de San Leocadio, a instàncies del cardenal Roderic de Borja, per a decorar l’altar major de la catedral No se n'han conservat obres absolutament segures, llevat d’una Adoració dels pastors al fresc, feta potser en collaboració amb el seu company com a prova imposada pel capítol L’obra, força deteriorada, fou passada a la tela fa uns quants anys traient-la del seu emplaçament capella del Sant Calze i es conserva al Museu Catedralici Considerada obra exclusivament seva, el seu estil resultaria més avançat que el de Paolo, cosa que explicaria que el seu art no…
Guerau de Palou
Història
Ciutadà barceloní i cavaller després.
Fou conseller tercer de Barcelona en 1390-91 i en 1396-97 bé que en aquesta darrera ocasió renuncià el càrrec, conseller segon en 1401-02 i mostassaf en 1404-05 Formà part del consell a qui Joan I de Catalunya-Aragó encomanà els preparatius per a l’expedició que projectava fer a Sardenya 1392, i amb Ferrer de Gualbes fou l’administrador de l’empresa Fou membre també del consell de la reina Maria el 1396 Nomenat vicealmirall de Catalunya pel rei Martí l’Humà el 1397, fou anullada la concessió el mateix any a causa del caràcter vitalici del nomenament fet per Joan I a favor de…
José Clemente Orozco
Pintura
Pintor muralista mexicà.
El seu ideal fou la universalització dels problemes humans del continent americà, amb exemples presos de la història pàtria, però sense caure en nacionalismes superficials, car els elevats conceptes historicofilosòfics que expressa en forma patètica i vigorosa transcendeixen tota possible anècdota Plàsticament pot ésser equiparat als grans muralistes barrocs, i la seva pintura de cavallet és conseqüència de la mural, la qual prodigà àmpliament als EUA i, molt especialment, a Mèxic, on féu per a la Ciutat de Mèxic concretament els murals del Palacio de Bellas Artes 1934 i del Palacio del…
Holocè
Geologia
Segona època (i període) del Quaternari, posterior al Plistocè, i que dura fins al moment actual.
Comprèn, doncs, els darrers 12000-11500 anys Es caracteritza per la retirada de les glaceres associada a la fase final de la darrera glaciació i l’inici d’una era interglacial És característic de l’Holocè la gran extensió del bosc i de la vegetació per efecte de l’augment de la temperatura Durant l’Holocè, vers el 8000 aC, s’inicià l’agricultura, la primera de les activitats humanes d’un impacte apreciable sobre la vida a la Terra Aquest impacte s’accelerà amb la industrialització Amb un creixent consens de la comunitat científica, ha estat proposada una nova subdivisió cronològica marcada…
Pere Nicolau i Bover
Arquitectura
Arquitecte.
Es titulà el 1971 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona Amb altres professionals, formà part d’un grup anomenat Zócalo, que el 1978 aconseguí el primer premi en el concurs per a realitzar el parc de la Mar de Palma Una altra obra d’impacte a Mallorca, en collaboració amb l’arquitecte Jaume Martínez, fou la projecció i direcció entre el 1987 i el 1993 de la rehabilitació del Gran Hotel de Palma per convertir-lo en la seu de la Fundació “la Caixa” a les Illes Balears La seva gran darrera aportació arquitectònica fou el disseny del nou edifici terminal de l’…
Nguyen Van Thieu
Política
Militar i polític vietnamita.
Estudià a l’acadèmia militar de Hue El 1948 desertà del Viet-Minh i passà a l’exèrcit nacional Membre de l’estat major 1964, fou cap de la junta militar creada el 1965 i, el mateix any, president de la república de Vietnam del Sud Contrari a la signatura de la treva de París 1971, el 1972, en una situació de descontentament popular i caos en l’economia, assumí plens poders El 1973 acceptà l’alto el foc imposat pels EUA, però en negar-se a negociar amb els comunistes, patí una darrera ofensiva que l’obligà a renunciar el càrrec el 1975, poc abans de la caiguda de Saigon Des d’…
Jean-Marie-Pierre Guitton
Cristianisme
Filòsof de la religió francès.
Professor a Montpeller, Dijon i París, assistí al concili II del Vaticà Membre de l’Académie Française, escriví La pensée moderne et le catholicisme 1930-55, L’eternité chez Plotin et saint Augustin 1933, L’existence temporelle 1949, Essai sur l’amour humain 1946, Jésus 1957, La vocation de Bergson 1960, Dialogue avec les precurseurs, Profils Parallèles Pascal-Leibniz Renan-Newman 1970 El 1991 hom publicà una entrevista amb ell, titulada Dieu et la science Vers le métaréalisme , que obtingué molta difusió dins i fora de França La seva darrera obra publicada fou Le siècle qui s’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina