Resultats de la cerca

Es dedicà preferentment a la decoració de cases i de palaus com els de Josep Campo, el marquès de Dosaigües i el comte d’Alcúdia també decorà la parròquia dels Sants Joans i, al tremp, l’asil i la casa de la vila de Carcaixent Conreà també l’escenografia, en el desaparegut Teatre Apolo i en d’altres, també de València

Es dedicà preferentment a temes religiosos, amb un estil que esdevingué l’estil oficial religiós del s XIX Pintà els frescs de les esglésies de Saint-Sévérin, Saint-Germain-des-Prés i Saint-Vicent-de Paul, a París Decorà també el castell de Dampierre Fou retratista oficial de Napoleó III, i retratà, també, la societat aristocràtica i burgesa del Segon Imperi

Fou amic de Tennyson que li dedicà Tiresias ,Thackeray, Spedding i WB Donne A part el diàleg platònic Euphranor 1851 i una collecció d’aforismes Polonius , 1852, publicats com a anònims, traduí Èsquil, Sòfocles, Calderón i els poetes perses Giamī i Farī ad-din ‘Atār La seva obra capital és The Rubáiyát of Omar Khayyám 1859, adaptació lliure del persa

Durant prop de trenta anys actuà amb èxit a Europa i a Amèrica Carmen, de Georges Bizet, fou una de les seves millors interpretacions Retirat de l’escena, es dedicà a l’ensenyament del cant a Peterburg, a Barcelona, a Buenos Aires on fundà una acadèmia amb Joan Goula i a Tucumán Deixà inèdit un Método para la impostación de la voz

Estudià a l’escola municipal de música de Barcelona, i més tard amb Blanca Selva Es dedicà a la pedagogia musical —fou professora del Conservatori Municipal de Música de Barcelona— incorporant les noves tècniques pianístiques Fundà, juntament amb el seu marit, el violinista Joan Massià , l’Associació d’Amics i Deixebles de Joan Massià i Maria Carbonell, que celebra concerts periòdicament

Professor d’història antiga i medieval a la Universitat de Clarmont d’Alvèrnia 1898-1938, dedicà una atenció especial als temes bizantins i sobretot a les relacions entre l’Orient i l’Occident Entre les seves obres destaca L’Église et l’Orient au moyen âge Les Croisades 1907, i, com a síntesi dels seus treballs, Le Monde byzantin 1947-50

Virrei de Portugal 1583 Fill primogènit de Francesc de Borja i d’Aragó, per renúncia del seu pare heretà els títols de duc de Gandia i marquès de Llombai 1551 Fou ambaixador extraordinari a Gènova 1575-76 A partir del 1585 visqué retirat a Gandia Martí de Viciana li dedicà la segona part de la seva Crónica de Valencia 1563

Format a Belles Arts i al Cercle Artístic de Sant Lluc de Barcelona Des del 1934 es dedicà a l’exlibris —havia estat deixeble de Josep Triadó—, i en feu més de tres-cents en estils diversos Publicà i illustrà Paradigmas 1938, l’antologia pròpia Ex-libris 1955, etc Fou un dels fundadors 1951 de l’Associació d’Exlibristes de Barcelona

Estudià a Cervera i a Vic, i es dedicà algun temps al bandidatge Ingressà a l’orde de la Mercè 1258, treballà en el rescat de presoners als regnes de Granada i de Múrcia i a Alger, on s’oferí com a ostatge Considerat sant, Innocenci XI n'aprovà el culte el 1686 La seva festa se celebra el 27 d’abril

Fou un cotitzat retratista a Boston fins a la Guerra de la Independència dels EUA Establert a Londres el 1775, es dedicà preferentment a la pintura d’història Fou un precursor de la pintura romàntica Watson i el tauró, 1778, National Gallery of Art de Washington més endavant el seu estil esdevingué amanerat Hom el considera fundador de l’escola pictòrica nord-americana