Resultats de la cerca

Formada a l’Agrupación Deportiva Antorcha de Lleida, també fou atleta del Club Natació Barcelona Fou nou cops campiona d’Espanya sis en pista coberta, dels 1500 m 1980, 1983, 1985 i dels 800 m 1978, 1979, 1984, i tres a l’aire lliure, dels 1500 m 1986 i dels 800 m 1978, 1980 També fou campiona catalana de 800 m 1980 i 1500 m 1981 a l’aire lliure i dels 800 m 1977 en pista coberta Fou recordista espanyola dels 1500 m i catalana dels 800 i els 1500 m en pista coberta Guanyà el bronze en els 1500 m en els Jocs Mediterranis i el Campionat Iberoamericà 1983 Fou directora general de l’Esport de la…

Mestre internacional Forma part del Lleida Club d’Escacs En el seu palmarès destaquen dos Campionats de Catalunya en categoria infantil 1992, 1993, un Campionat en categoria juvenil 1995, 1997 i un Campionat en categoria absoluta 2003 Fou subcampió d’Espanya absolut de partides ràpides 2005

Començà a jugar a bitlles el 1982 Presidí el Club de Bitlles de Ponts i també jugà als equips del Palou, el Gàrzola, amb el qual guanyà la I Copa de la Generalitat, i Cabanabona Participà en el torneig celebrat amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Formà part del primer comitè que establí el reglament de joc unificat de les bitlles catalanes tradicionals Promogué la pràctica esportiva arreu de Catalunya i collaborà en la creació de diferents clubs de bitlles Compaginà la seva afició per les bitlles catalanes com a jugador i com a fabricant dels diferents elements del joc

Membre d’una família molt vinculada a l’atletisme, el seu pare, Martí Perarnau Rosell, fou campió de Catalunya de 400 m tanques 1948 i el seu germà Joan repetí aquest títol l’any 1981 S’inicià en l’atletisme al Club Natació Barcelona i posteriorment ingressà al Centre Gimnàstic Barcelonès i al Futbol Club Barcelona Fou deu vegades campió de Catalunya de salt d’alçada set a l’aire lliure 1973, 1974, 1979, 1981-84 i tres en pista coberta 1972, 1974, 1984 També millorà el rècord català i estatal de l’especialitat Assolí dos títols de campió d’Espanya a l’aire lliure 1973, 1974 i cinc en pista…

Soci del Club Natació Barcelona, es proclamà subcampió d’Espanya de pala curta 1998, amb Antonio Carretero, i campió de la Copa del Món 1999, amb Jesús Erburu Posteriorment, jugà com a professional 2000-07

Especialitzat en gimnàstica artística, s’inicià al collegi Sant Miquel de Barcelona i fou subcampió d’Espanya juvenil 1962 Participà amb la selecció espanyola en dos Campionats del Món 1966, 1970 i tres Campionats d’Europa 1967, 1971, 1973 El 1969 aconseguí cinc títols de campió d’Espanya —concurs general, terra, anelles, cavall amb arcs i barra fixa— i dos subcampionats El 1971 fou campió en cavall amb arcs i el 1973, en paralleles Fou deu vegades consecutives campió de Catalunya 1965-74 Fou entrenador del Club Gimnàstic Sant Miquel i professor de gimnàstica de l’INEFC

Creat en homenatge al general José Moscardó, delegat nacional d’esports de l’època, estava reservat a clubs de tercera divisió i es jugava després de la Lliga Es disputà fins el 1969 i assolí un gran prestigi arribà a reunir 25000 persones en la final El Lleida i el Sabadell foren els equips que més vegades el guanyaren, amb quatre títols cadascun El 1971, quan ja havia deixat de disputar-se, s’organitzà un torneig entre els clubs campions per a determinar qui es quedava el trofeu en propietat, que s’adjudicà el Girona

Aparegué a Barcelona el 1915, però es publicà posteriorment a Badalona, dirigit per GCanals i JPeiró gener del 1916 — 1920, de nou a Barcelona a partir del 1920, dirigit per Càndid Endériz i a Mataró a partir del 1923 Pel febrer del 1931, després d’uns quants números publicats a Cartagena, tornà a Mataró, dirigit per MMascarell Fou un dels pocs òrgans obrers professionals que assoliren una llarga continuïtat

L’esquer es colloca en un ham que va lligat amb fils a una canya, normalment proveïda de rodet per facilitar el llançament i la recollida del peix que quedi enganxat a l’ham després de mossegar l’esquer Tots aquests materials poden ser molt diferents, variats i específics, per a cadascuna de les modalitats a practicar La primera distinció que s’aplica per classificar les múltiples modalitats ateny a les aigües on es pesca, marítimes o continentals rius, llacs o embassaments Una altra diferenciació rau en l’emplaçament que ocupa el pescador, principalment distingint entre l’ús o no d’una…

Hi ha tres disciplines practicades en piscina superfície, apnea i escafandre En les proves de superfície s’utilitza un tub respirador i es competeix en les distàncies de 50 m, 100 m, 200 m, 400 m, 800 m i 1500 m, així com en 4 × 50 m, 4 × 100 m i 4 × 200 m Antigament també es competia en la distància de 1850 m, aproximadament una milla nàutica Dins aquesta disciplina hi ha l’especialitat bifins o natació amb dues aletes, en què es competeix en distàncies de 50 m, 100 m i 200 m Les proves d’apnea són de 50 m i les d’escafandre, de 100 m, de 400 m i de 800 m La natació amb aletes també es…