Resultats de la cerca

Procedent de la realització d’anuncis publicitaris per a la televisió, ha aplicat a les seves pellícules un esteticisme visual heretat de la publicitat D’altra banda, sovint ha dirigit films amb una certa voluntat de provocació i escàndol Després de debutar amb el drama adolescent Foxes 1980, realitzà Flashdance 1983, Nine 1/2 Weeks 1986, Fatal Attraction 1987, Jacob's Ladder 1990, Indecent Proposal 1993, Lolita 1997 i Unfaithful 2002, sempre amb molt més èxit de públic que de crítica

Estudià a la Julliard School de Nova York Fou director de l’orquestra de la CBS 1938-1952 Compongué música per a ràdio, televisió i cinema D’aquest últim camp cal destacar la seva collaboració en films d’Orson Welles i Alfred Hitchcock com Citizen Kane 1940, The man who knew too much 1958 Vertigo 1958 i Psycho 1959 També escriví una òpera Wuthering Heights , 1940-52 i la cantata Moby Dick 1936-38 sobre el text de Melville

Germà d’ Ethel Barrymore i de John Barrymore S’inicià en cinema amb A New-York Hat al costat de Mary Pickford, i collaborà amb David Wark Griffith com a actor i guionista Treballà en més de 250 films Dirigí també algunes pellícules, entre les quals Madame X 1929 Cal destacar els seus papers a America, de Griffith 1924, Mata Hari 1932, Grand Hotel 1932, Camille 1935, Captains courageous 1936, Duel in the Sun 1946 i Key Largo 1948

Pioner del cinema del seu país i capdavanter de la seva avantguarda amb Kurutta Ippeiji ‘Una pàgina de bogeria’, 1926, estudià més tard a Europa, on cultivà el realisme cap als anys trenta Després de la Segona Guerra Mundial utilitzà el color a Jigoku-mon ‘La porta de l’infern’, 1953, que li valgué un premi a Canes, i continuà en actiu fins els anys seixanta, després d’haver dirigit més d’un centenar de films

Rodà nombroses pellícules entre el 1907 i el 1911 per a Iris Films de Barcelona En el terreny esportiu, filmà Salón Internacional del Automóvil 1922 i Curses a l’autòdrom de Sitges 1923 Creà l’Arxiu Cuyàs amb fotografies temàtiques folklore, arquitectura, natura, etc de tot el territori dels Països Catalans El fons, tasca continuada pels seus fills Enric Barcelona, 1910-1989 i Narcís Barcelona, 1920-1995, fou incorporat a la Cartoteca de Catalunya el 1988

Fill de Francesc Soler i Rovirosa , mort el seu pare, aprengué l’escenografia en bona part autodidàcticament i en part alliçonat per Maurici Vilumara A més d’escenògraf, féu també altres activitats relacionades amb el teatre i fou dels primers agençaaparadors Entre les seves obres hi ha Pastorets , estrenada al Teatre Tívoli, amb lletra de Jacint Verdaguer, Les romanesques, El Duquesito , la revista Ohé, Ohé , escrita per ell mateix, i Plàstic films , la seva darrera obra

El 1965 debutà en el teatre i dos anys després en el cinema, on aconseguí un primer èxit amb Midnight cowboy 1969 de JSchlesinger Fou premiat amb l’Oscar d’interpretació per Coming Home 1978 de HAshby Ha actuat en altres films com Deliverance 1972 de JBoorman, Conrack 1974 de MRitt, The Champ 1979 de FZeffirelli, Desert Bloom 1985 d’ECorr, Eternity 1990, U Turn 1997 d’OStone, Varsity Blues 1999 de BRobbins i Pearl Harbor 2001 de MBay

Exponent màxim del cinema social dels anys vint i trenta, destaca sobretot pel to grandiós amb què sabé dotar els seus films, sovint dramàtiques epopeies sobre l’aventura humana i el seu destí De la seva obra, desigual, cal destacar The Big Parade 1925, The Crowd 1928, Hallelujah 1929, Billy the Kid 1930, Our Daily Bread 1934, Duel in the Sun 1946, The Fountainhead 1949, War and Peace 1956 i Solomon and the Queen of Sheba 1959

Després de realitzar diversos curtmetratges, el 1966 dirigí Här har du litt liv ‘Els focs de la vida’ i Am Stram Gram 1967 El 1972 féu Utvandrarna ‘Els emigrants’ i Nybyggarna ‘El nou món’ que conegueren un èxit notable tant dins de Suècia com a fora Altres films seus són Zandy's Bride 1973, Hurricane 1978, Ingenioer andress luftfaerd 1982 Posteriorment dirigí el documental Sagolandet 1988 i el llarg-metratge Il Capitano 1991, premiat a Berlín

Debutà a 20 anys actuant en cafès concert i revistes teatrals de gran ressò popular La seva carrera al cinema 1937-67 fou un pàllid reflex de la teatral Participà en molts films l’únic interès dels quals foren les seves genials pallassades Tanmateix hom pot destacar, entre altres, Napoli milionaria 1950 d’E De Filippo, Guardie e ladri 1951 de Steno i Monicelli, La mandragola 1965 d’ALattuada i Uccellacci e Uccellini 1966 de PPPasolini