Resultats de la cerca

Estudià a l’Institut del Teatre amb Josep Mestres i Cabanes i a l’Escola Massana Seguint la tradició del seu pare, Emili Brugalla , s’especialitzà en la relligadura i la dauradura a mà i en la restauració de llibres antics Participà en nombroses exposicions nacionals i internacionals, on assolí valuosos guardons Fou membre del Center of Book Arts de Nova York i els seus llibres són en nombroses biblioteques públiques i privades d’Europa i de l’Amèrica del Nord L’any 2008 la Biblioteca de Catalunya adquirí el llegat del taller Brugalla

Estudià amb C Ravier, i el 1959 actuà com a contratenor solista del Conjunt Polifònic de París, grup amb el qual mantingué una relació continuada Participà en destacats festivals internacionals de música antiga i també estrenà composicions contemporànies Capaç d’arribar a una extensió amplíssima més de tres octaves, interpretà diferents papers operístics per a la televisió, com ara el de Cherubino Les noces de Fígaro , i actuà sovint amb el conjunt Ars Antiqua de París, que cofundà amb Michel Sanvoisin el 1965 i amb el qual interpretà més de 2000 concerts

El 1987 el Centre basà laseva activitat en la difusió musical i inicià l’organització de les Setmanes Internacionals de Música Contemporània, que tingueren una gran repercussió internacional L’èxit d’aquesta manifestació feu decidir l’Ajuntament a transformar-la, l’any 1994, en el Primer Festival de Música del Segle XX, que posteriorment rebé el nom de Festival de Músiques Contemporànies Aquesta fou la darrera activitat que organitzà el Centre, que es clausurà el 1994 La documentació recollida durant els anys de…

President del Club d’Arquers Cambrils, com a esportista guanyà el Campionat de Catalunya en la categoria sènior estàndard 2007 i fou medalla de bronze al Campionat d’Espanya 2007 Aconseguí el rècord de Catalunya en la distància de 30 m A més, participà amb la selecció catalana en competicions internacionals Ja com a directiu, organitzà tirades de la Lliga Catalana i formà part del comitè organitzador del Campionat Europeu de tir amb arc en pista coberta de Cambrils 2011 També és professor i jutge de tir amb arc

Fundat l’any 1991, disposa de dos camps de golf de divuit forats i par 72, i un recorregut de pitch-and-putt de nou forats, a més d’una zona de pràctiques Organitzà l’any 2008 el Catalonia Ladies Master Participa en competicions de diverses categories, masculina i femenina, i individual i per equips, en trofeus interclubs, en el Campionat de Catalunya, en el Campionat d’Espanya i en campionats internacionals L’any 2009, el seu jugador Fernando Cano es proclamà guanyador del primer Campionat del Món individual de pitch-and-putt

Pertany al Club Esportiu INEF Barcelona des del 2007, amb el qual ha disputat totes les edicions de la Copa d’Europa fins el 2011, any que aconseguí una medalla de bronze formant equip amb Neus Serra, Joana Carbó, Aina Hernando, Sònia Marturano i Anna Castells Ha competit en diversos torneigs internacionals de les modalitats de tamborí sala, tamborí platja, tamborí clàssic i tambourelli L’any 2011 guanyà la Lliga Catalana Ha format part de la selecció catalana de tamborí en diverses ocasions, amb la qual disputà el primer Campionat d’Europa 2011

Competí representant el Centre Gimnàstic Barcelonès CGB Es proclamà campió d’Espanya sènior onze vegades 1997, 1999-2008, títol que ja havia assolit quatre vegades en categoria júnior 1994-97 Entre els anys 1999 i 2007 participà en set Campionats del Món i en vuit Campionats d’Europa, i assolí la novena plaça el 2001 Competí en els Jocs Mediterranis i en altres trofeus internacionals, com el torneig d’Alexandria 2001 o el torneig de Ziolewsko 2005 Participà en la fase de classificació per als preolímpics de Sydney 2000, Atenes 2004 i Pequín 2008

Començà a practicar als billars del Cafè Novedades i del Tívoli, i s’especialitzà en xapó i en billar a tres bandes La temporada 1942-43 es feu membre del Club de Billar Barcelona Durant els anys quaranta i cinquanta, en diverses ocasions es proclamà campió de Catalunya de xapó i de tres bandes També es proclamà campió Espanya de xapó en sis ocasions 1961-64, 1966, 1967 i aconseguí el segon lloc en tres bandes 1968 A més, participà en competicions internacionals, com la Copa d’Europa a tres bandes 1968

Fundat el 1989, l’han presidit Carlos Iranzo 1989-99, Fernando Gómez 1999-2003 i Roser Romero Els seus equips s’entrenen a les pistes del Bowling Pedralbes, que n’és la seu social Disposa de dos equips masculins i un equip femení de competició federada, els quals participen en la primera categoria de competicions estatals i internacionals En el seu palmarès destaquen les medalles de bronze 1997 i plata 1998 a la Copa d’Europa d’Equips Destaquen els jugadors Joan Ricart, Lluís Montfort, Marcial Ovide, Cristina Sanz i Sandra Torrents

Com a jugador del Club Esportiu INEF Barcelona participà en la Copa d’Europa en sala 2006-10, en la Copa d’Europa clàssica 2007-10, en el torneig de presentació de la selecció catalana, com a capità 2009, i en diversos tornejos internacionals de les modalitats clàssica, sala i platja Fou tresorer de la Federació Catalana de Tamborí 2008-09 Fou el primer jugador català que rebé el premi al millor jugador de la sèrie C del Torneig Internacional Les Pennes-Mirabeau 2009 de la modalitat clàssica