Resultats de la cerca

Fitxà pel Futbol Club Barcelona 1973-89 procedent del Cadis Jugà amb l’equip blaugrana com a defensa central en 549 partits, per la qual cosa és el jugador del club amb més partits disputats Guanyà la Lliga 1974, 1985, la Copa del Rei 1978, 1981, 1983, 1988, la Recopa 1979, 1982, 1989, la Supercopa d’Espanya 1983 i la Copa de la Lliga 1983, 1986 Internacional absolut en 32 partits, jugà la Copa del Món 1978

Aficionat al rugbi, fou jugador del Club Esportiu Universitari fins el 1967 Durant els anys seixanta també fou directiu de la Federació Catalana de Rugbi Rebé la placa de plata de la Federació Espanyola de Rugbi 1965 En la faceta periodística, també els anys seixanta, fou redactor d’esports de La Vanguardia Al mateix temps treballà a Ràdio Barcelona, retransmetent el programa esportiu Catalunya Deportiva Dirigí diverses revistes, entre les quals cal destacar El Papus El 1973 fundà Barrabàs

Fou president de l’Academia de Ciencias de Madrid És conegut sobretot per les seves màquines automàtiques de calcular destinades especialment a resoldre equacions algèbriques i diversos dispositius per al control remot, mitjançant ones hertzianes Pot ésser considerat com un precursor del càlcul automàtic es féu cèlebre amb el seu jugador d’escacs , veritable autòmat capaç de seguir les diverses jugades possibles Construí un transportador aeri a les cascades del Niàgara i un tipus de dirigible d’estructura funicular

Davanter, ingressà al Futbol Club Barcelona 2001-04, 2006-07 procedent del River Plate Com a barcelonista, sumant les dues etapes, disputà 205 partits i marcà 92 gols Guanyà una Supercopa d’Espanya 2006 Ha estat més de 40 vegades internacional i ha participat en la Copa del Món 2006 Amb l’Argentina guanyà la medalla d’or en els Jocs Olímpics d’Atenes 2004 i el Mundial sub-20 2001, en què fou elegit millor jugador

Tot i que s’inicià en el bàsquet com a jugador, a dinou anys s’incorporà al Collegi Català d’Àrbitres Ràpidament ascendí a la màxima categoria i el 1971 debutà com a internacional Dirigí partits de competició europea de clubs, en Campionats d’Europa, tornejos preolímpics i Jocs Mediterranis Després de la seva retirada continuà lligat a l’arbitrat-ge com a tècnic arbitral La temporada 1985-86 rebé la medalla d’or del Comitè Nacional d’Àrbitres

Conegut com Bambi , fou jugador del RCD Espanyol des de la temporada 1953-54 fins a la de 1958-59 Disputà 96 partits de Lliga i marcà 7 gols Disputà la final de Copa del 1957 contra el Barça Abans del pas per l’Espanyol, jugà al Badalona Després ho feu també una temporada amb Las Palmas 1958-59, a primera, i retornà al Badalona Jugà un cop amb la selecció catalana i fou una vegada internacional B

Fou un dels pioners del futbol català Formant part de la colònia anglesa, jugà contra el FC Barcelona en el primer partit de la història del club blaugrana, el 1899 Tot seguit ingressà al Barça i hi actuà fins la temporada 1905-06 Disputà 36 partits i marcà 8 gols Guanyà una Copa Macaya, una Copa Barcelona i un Campionat de Catalunya Fou el primer jugador barcelonista expulsat en un partit, en un matx contra el FC Escocès 1900

Jugador de cesta punta, fill de Manuel Balet Crous Membre del Club Vasconia, es proclamà onze vegades campió d’Espanya en la posició de davanter 1946, 1948-53, 1955-58 Les seves parelles foren Teodoro Barasona 1948-49, Antoni Amat 1950-51 i 1957, A Bastart 1946 i el seu germà Joaquim 1952-53, 1955-56 i 1958, amb el qual fou campió del món 1952 i subcampió 1958 Es retirà el 1962 i fou seleccionador estatal 1970-73

Fundat el 1981, assolí la primera categoria del campionat català la temporada 2003-04 Fou campió de primera catalana 2005 i pujà a la Copa Catalunya, on jugà diverses temporades Des de la temporada 2008-09 juga a la Lliga EBA

Es formà al Club Tennis Barcino, entrenat pel seu pare, Lluís Bruguera, i fou campió d’Espanya júnior el 1987 Debutà com a professional el 1988 i, un any desprès, aconseguí el primer títol internacional amb la victòria en el Challenger d’el Caire El 1990 guanyà el Campionat de Catalunya i formà part de l’equip espanyol de Copa Davis, amb el qual disputà 23 partits fins el 1995 Els seus dos principals èxits foren els títols de Roland Garros 1993, 1994, on també fou finalista 1995, 1997, però també guanyà els tornejos d’Estoril 1991, Montecarlo 1991, 1993, Atenes 1991, Madrid 1992, Gstaad 1992-…