Resultats de la cerca

La primera de caràcter privat a Catalunya, nasqué de la integració de diversos centres universitaris, alguns de llarga tradició, pertanyents a institucions catòliques, entre les quals l’Institut Químic de Sarrià, l’Escola Universitària de Mestres Blanquerna, l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions La Salle, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Electrònica i Informàtica i l’Institut Universitari Observatori de l’Ebre Posteriorment incorporà nous centres, com ara l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses i l’Institut Catòlic d’Estudis…

Descendent d’una llarga família d’apotecaris que tingueren farmàcia oberta a Cardedeu des del s XVII, fou catedràtic de matèria farmacèutica al collegi de farmàcia de Sant Victorià 1830-43 i a la facultat de ciències mèdiques 1843-45 de Barcelona el 1845 fou nomenat catedràtic de farmàcia quimicoinorgànica Era membre de l’Acadèmia de Ciències Naturals i Arts de Barcelona, en la qual llegí diverses memòries científiques La collecció de pots de la farmàcia Balvey de Cardedeu fou llegada pel darrer descendent, Tomàs Balvey i Bas Cardedeu 1865 — 1955, a la vila, juntament amb el…

Fill del tinent coronel d’infanteria Rafael de Llança i de Valls-Morera Llicenciat en dret fou, pel seu matrimoni 1849 amb Concezione Pignatelli d’Aragona e Belloni, duc de Solferino, marquès de Coscojuela de Fantova i comte del Castell de Centelles Fou membre de l’Acadèmia de Belles Arts i ocupà càrrecs a l’ajuntament i a la Diputació de Barcelona En collaboració amb Manuel Tamayo y Baus escriví el drama històric Centellas y Moncadas 1850, així com altres drames que no publicà Mantingué una llarga i significativa correspondència 1846-65 amb Francesc Pi i Margall, conservada,…

La major part de la seva vida estigué al servei de la família Bouillon com a tutor dels seus fills Escriví sobre una gran quantitat de temes, tant de caràcter humanístic com religiós Fou també autor d’una novella i d’estudis sobre arqueologia, història i teologia Després d’un viatge a Itàlia, l’any 1698, publicà l’obra Parallèle des italiens et des françois en ce qui regarde la musique et l’opèra París, 1702, en què es comparen els respectius estils musicals, amb el resultat de la primacia de la música italiana Aquesta publicació generà una llarga polèmica i portà fins i tot a l’…

Estudià primer a Milà entre el 1912 i el 1917 i després fou alumne d’O Respighi, A Casella i GF Malipiero a Roma fins el 1920 Posteriorment, feu una llarga estada a París, que li donà l’ocasió d’entrar en contacte amb la música de l’anomenat Grup dels Sis El 1940 emigrà als Estats Units, on impartí classes en diferents centres d’ensenyament musical de Chicago i Nova York El 1944 obtingué la nacionalitat nord-americana Les seves obres es poden incloure dins del corrent neoclàssic De la seva producció sobresurten els ballets, especialment Barabau 1925, que fou compost per als…

Es formà a l’Escolania de Montserrat i estudià viola de gamba a la Schola Cantorum Basiliensis Ha estat professor del Conservatori d’Hamburg Formà part del grup Hespèrion XX dirigit per Jordi Savall, amb qui collaborà també en diversos enregistraments discogràfics El 1986 fundà Banchetto Musicale, un quintet de violes de gamba amb el qual ha realitzat gires de concerts per França, Alemanya, Àustria, Itàlia i l’Estat espanyol És considerat un dels grans intèrprets de música antiga de la seva generació Excelleix particularment com a intèrpret de música barroca i alemanya, mostra de la qual és…

S’inicià en l’atletisme, però centrà la carrera esportiva en el triatló, entrenada per Cèsar Varela i Ciro Tobar El 2003 guanyà el Campionat d’Espanya de triatló per edats, de 20 a 24 anys En categoria absoluta, es proclamà campiona de Catalunya de duatló 2004 i de triatló 2005 i d’Espanya de triatló 2009 També fou subcampiona estatal de duatló 2007 i tercera classificada 2006 Acumula victòries en triatlons importants com Banyoles 2006, 2012, Terol 2008, 2009, Vitòria 2008, Cullera 2008, Lanzarote 2010 i Elx 2010 Ha format part de les seleccions catalana i espanyola, amb la qual assolí la…

Com a jugador destacà al MTK de Budapest i l’Stade de Reims, i fou 15 vegades internacional Com a entrenador dirigí el Honved dels anys cinquanta i fou assistent de Gusztáv Sebes en la selecció d’Hongria, campiona olímpica 1952 i subcampiona del món 1954 El 1958 inicià una llarga etapa al futbol espanyol La temporada 1966-67 fou contractat pel RCD Espanyol, al qual classificà en tercer lloc a la Lliga i guanyà el trofeu Costa del Sol 1967 en imposar-se al Santos de Pelé i a la selecció argentina Dirigí el conjunt blanc-i-blau fins a mitjan temporada 1968-69 Més…

Desenvolupà una llarga carrera al Club Natació Barcelona, al Centre Gimnàstic Barcelonès i al Futbol Club Barcelona, i fou campiona de Catalunya de 100 m 1977 i de 200 m 1981, 1987 Fou medalla de bronze en els 200 m en el Campionat d’Espanya 1981 En pista coberta fou dos cops campiona d’Espanya de 200 m 1983, 1984 i un cop de Catalunya 1985 Anteriorment havia estat campiona d’Espanya juvenil de 200 m 1977 i de 60 m júnior en pista coberta 1978 Fou recordista catalana de 200 m a l’aire lliure i en pista coberta, i espanyola de 50 m i de 200 m en pista coberta

Després de jugar al Poblenou, el Sant Andreu, el Club Atlètic Turó, el Mollet i l’Europa, s’incorporà al Reial Club Deportiu Espanyol 1951-57 Jugà com a davanter centre a l’equip blanc-i-blau un total de 90 partits de Lliga, i marcà 28 gols Posteriorment passà al Granada 1957-60, a primera divisió, i el Llevant 1960-62, a segona, i es proclamà màxim golejador de la categoria la temporada 1960-61 Finalitzà la seva carrera a l’Hospitalet Inicià una llarga trajectòria com a entrenador al RCD Espanyol, i també passà per la secretaria tècnica i el consell d’administració…