Resultats de la cerca
Es mostren 6002 resultats
Ernest Bevin

Ernest Bevin
© Fototeca.cat
Història
Política
Sindicalista i polític anglès.
Fundador i secretari general del sindicat dels transportistes, esdevingué president del comitè executiu de la Confederació Britànica del Treball 1936-37 Fou ministre del treball en el gabinet de coalició de Winston Churchill, i durant la Segona Guerra Mundial organitzà la mobilització de la mà d’obra Fou ministre de l’exterior amb Clement Attlee 1945-51
Mestre d’Empúries
Retaule de Castelló d’Empúries (s XV), del Mestre d’Empúries
© Fototeca.cat
Pintura
Nom que ha estat donat a l’autor del retaule de Sant Miquel
(Museu Diocesà de Girona), procedent de Castelló d’Empúries i datable de vers el 1450.
Hom situa l’anònim pintor, un punt afrancesat, dins la influència de Bernat Martorell, però amb personalitat pròpia Hom ha atribuït a la mateixa mà —com a primerenca— una taula de Sant Joan Baptista i Sant Esteve Museu d’Art de Catalunya, procedent de Puigcerdà L’hipotètic artista, de gran qualitat, hauria influït sobre Esteve Solà
P’otr Andrejevič V’azemskij
Literatura
Escriptor rus.
Íntim amic de Puškin, fou un gran defensor del Romanticisme En aquest sentit es destaquen, dins el camp de la crítica literària, les seves Pis’ma iz Pariža ‘Cartes des de París’, 1826-27 La seva poesia, molt abundosa i de to principalment polític, evolucionà des d’una ideologia liberal fins a una postura conservadora i monàrquica
Viteric
Història
Rei visigot, successor de Liuva II.
Fervent arià, ja s’havia revoltat contra Recared quan aquest féu pública la seva conversió al catolicisme Després de la mort d’aquest es rebellà contra el seu fill Liuva II, el féu presoner, el condemnà a perdre una mà i finalment el féu assassinar 603 Restablí l’arianisme com a religió oficial, i morí assassinat
Sabà
Història
Antic regne preislàmic situat a l’actual Iemen.
Conegut des del s VIII aC i governat per reis o bé per sacerdots anomenats mukarrib , la seva capital fou Mā'rib i, posteriorment, Ẓufā Desenvolupà un ric comerç especialitzat en encens, pedres precioses, or i espècies Enfrontat sovint amb els estats veïns de Petra i Etiòpia, passà a formar part del món islàmic a mitjan s VII dC
mestre de Martínez Vallejo
Pintura
Nom amb què hom ha designat un pintor anònim valencià dels s. XV-XVI.
Dins el cercle del mestre dels Perea, sumà una influència italianitzant a la flamenca típica de l’època Li dóna nom el retaule de La Mare de Déu de la Llet , procedent de la collecció de Juan Martínez Vallejo Museu de Belles Arts de València Hom atribueix a la mateixa mà, entre altres obres, una coneguda Santa Anna
conjunt escultòric de Porcuna
Jaciment arqueològic
Troballa realitzada en el jaciment arqueològic del Cerrillo Blanco, al terme municipal de Porcuna (Jaén), consistent en nombroses peces d’escultura que corresponen a una sèrie de monuments funeraris ibèrics.
Els temes iconogràfics són novedosos i, malgrat que hom hi coneix la mà de diferents artistes, tots pertanyen a una mateixa escola d’influència jònica, que treballà al final del segle VI i durant el segle V aC Destaca per la seva magnitud i qualitat el monument dels guerrers Les restes es conserven al museu d’arqueologia de Jaén
llosetes
Música
Instrument de percussió.
En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon d’entrexoc Consta de dues petites lloses planes de pedra o de terra cuita de forma rectangular El so es produeix en fer entrexocar les dues peces agafades entre els dits d’una mateixa mà Antigament sovint es construïen aprofitant trossos de teules trencades S’utilitza per a l’acompanyament rítmic de cançons i danses
bocal
Història
Militar
Reforç semblant a una faixa que protegeix la part superior de la beina de l’espasa, i que correspon al reforç inferior, dit guaspa
.
Alguns texts indueixen a suposar que al s XV hom donava el nom de bocal a la part superior de la ferrussa de l’espasa, més ampla i més gruixuda que la resta i amb els talls esmussats, la finalitat de la qual era d’evitar que l’index de la mà dreta no es ferís amb el tall de la fulla
teoria dels ajustaments automàtics
Economia
Teoria segons la qual qualsevol pertorbació que desequilibri el sistema econòmic provoca una reacció automàtica en el sistema mateix, que porta aquest a una situació en què novament és assolit l’equilibri.
Aquesta teoria accepta l’existència de la “mà invisible” de què parlava Adam Smith, que reajusta el sistema, sempre que damunt no hi actuïn elements artificiosament distorsionats La teoria té el màxim exponent en la llei de Say , segons la qual l’oferta crea la seva pròpia demanda La teoria ha estat desmentida per la realitat crisis econòmiques, desocupació crònica, etc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina