Resultats de la cerca
Es mostren 1909 resultats
bugui
Etnologia
Individu d’un poble malai que habita, conjuntament amb els macassaresos, la península sud-occidental de les Cèlebes, així com la costa oest de Cèlebes central, i que s’ha estès, a més, en diverses colònies a les costes veïnes de Borneo, Bali i Lombok.
Els buguis 4 000 000 d’individus, aproximadament, practiquen el conreu de l’arròs, del blat de moro i de la palma de coco, la ramaderia, la pesca i el comerç marítim i dominen la tècnica dels metalls Són organitzats en famílies matrilocals, formades d’unes 20 persones, que habiten en una mateixa casa A la primeria del s XVII foren islamitzats, però conserven força restes de les creences hindús i prehindús anteriors
Club Marítim Castelldefels
Esports nàutics
Club d’esports nàutics de Castelldefels.
Fundat el 1974, nasqué de la necessitat d’uns residents de Castelldefels de tenir un lloc on deixar les seves embarcacions Practica la vela lleugera, especialment amb patí de vela, catamarà i surf de vela, la pesca esportiva i la motonàutica Ha organitzat el Campionat d’Europa sub-21 d’esquí nàutic 1993 i el Campionat de Catalunya de catamarà 2009 i de patí de vela 2011 Disposa de l’escola de vela “13 nudos”
Josep Pérez Castañer
Vela
Regatista.
Vinculat al Club Vela Blanes, durant el servei militar navegà a l’ Enif , un creuer de ¾ de tona, però desenvolupà la seva carrera esportiva en vela lleugera, primer en la classe Snipe i, a partir de l’any 1986, en Star, en la qual es proclamà campió d’Espanya 1988 Disputà quatre Campionats d’Europa 1985, 1986, 1987, 1988, un Mundial 1988 i els Jocs Olímpics de Seül 1988 Es patró de pesca
Jordi Chias Pujol

Jordi Chias Pujol
Arxiu J. Chias / Daniel Delforin
Submarinisme
Submarinista i promotor d’activitats subaquàtiques.
Especialitzat en apnea, fou tres vegades campió de Catalunya de pesca submarina 1992, 1993, 1998 Establí el rècord de precocitat en aconseguir el títol amb dinou anys 1992, i el rècord de puntuació 1998, en aconseguir 500 punts de 500 possibles El 1998 organitzà el primer Campionat d’Espanya d’Apnea a Cadaqués i fou membre fundador de l’AIDA a Espanya També des del 1998 és redactor i fotògraf de la revisa Apnea
Mar Menor
Albufera
Albufera de la costa mediterrània, a Múrcia.
Té uns 170 km 2 d’extensió, i gairebé és tancada per una barra de sorra que va des del cap de Palos fins a San Pedro del Pinatar Té un màxim de 7 m de profunditat, i hi ha alguns illots Perdiguera Mayor Les activitats tradicionals eren la pesca i l’explotació de la sal, aquesta encara en actiu Hom ha dut a terme una promoció d’aquesta zona amb vista al turisme
Xile crea una gran reserva marina al seu litoral
La presidenta de Xile Michelle Bachelet signa el decret pel qual es crea una gran àrea de protecció al litoral, que comprèn 1,4 milions de km 2 de superfície marina i representa el 42% de les aigües territorials de Xile El govern administra conjuntament la zona amb les comunitats indígenes, que hi tenen drets de pesca Al setembre del 2017 el govern també va declarar protegides les aigües que envolten l’illa de Pasqua
Taizhou
Ciutat
Ciutat del sheng de Jiangsu, Xina, a la regió de l’Est.
Situada 50 km a l’E de Yangzhou, en el canal Dong-yang que l’enllaça amb l’àrea litoral de Jiangsu Els anys cinquanta fou construït un altre canal per enllaçar-la directament amb el Iang-Tsé, que la convertí en un punt de transbordament de mercaderies, especialment cotó i blat, transportats a les diverses grans ciutats del S del Iang-Tsé Té indústries farineres, tèxtils, i de xarxes de pesca
malai | malaia
Etnologia
Individu d’un poble de raça paleomongòlida provinent probablement de la regió xinesa de Yunnan, que s’establí a Malàisia, Indonèsia, Insulíndia i les illes de la Sonda entre el 2500 i el 1500 aC.
La seva cultura palesa influències siameses, javaneses i, sobretot, hindús Professen l’islamisme, al qual foren convertits al s XV Ocupen amb preferència les àrees rurals i constitueixen pobles d’entre 50 i 1 000 h als marges de la jungla i a la vora dels rius Practiquen el conreu de l’arròs, la pesca i la ramaderia L’organització social és formada per clans i presenta una estratificació de tipus feudal
ovambo
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica del SW, establert principalment al S d’Angola.
El 1960 eren uns 150 000 individus Llur economia es fonamenta en el conreu melça i mill, amb l’ajut de la pesca, la caça i la recollecció De vegades crien bestiar boví per a la producció de mantega i llet Fabriquen ceràmica i cistelleria i treballen el ferro L’organització social és de tipus matrilineal i matrilocal, bé que la installació del marit a la família de la dona no sempre s’acompleix
txuktxi
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble paleoasiàtic, de raça sibírida, amb no poques relacions amb l’esquímida, establert a l’extrem nord-oriental de Sibèria, en un territori que constitueix actualment l’Okrug Autònom dels Txuktxis
.
Els grups costaners practiquen la pesca dels cetacis, mentre que els de l’interior es dediquen a la cria de rens Nòmades, viuen disseminats en petits grups de règim patriarcal, practiquen l’endogàmia i el levirat Llur llengua, juntament amb el koriak i el kamtxadal, amb les quals és relacionada, pertany al grup luorawetlan de les llengües paleosiberianes D’estructura morfològica aglutinant, caracteritzada per la polisíntesi, ofereix dues variants dialectals corresponents als dos grups tribals
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina