Resultats de la cerca
Es mostren 3167 resultats
inducció transgeneracional
Ecologia
Mecanisme d’estimulació en grau diferent entre dues generacions.
S'aplica al desenvolupament de mecanismes de defensa La descendència d’individus molt afectats pels depredadors mostra un desenvolupament de mecanismes de defensa superior al dels progenitors, sempre que aquests últims no hagin patit la mateixa pressió No es tracta d’un mecanisme de selecció, ja que només hi ha una generació de diferència i no és una característica que quedi fixada, sinó que és una mostra de la plasticitat del fenotip entre generacions Aquest fet pot esdevenir un component molt significatiu en la comprensió de la interacció entre preses i depredadors
gas natural comprimit
Química
Transports
Gas natural manufacturat per tal de poder-lo fer servir com a combustible per a vehicles dotats de motor tèrmic.
La raó de la seva compressió és disposar, el vehicle que l’utilitza, d’una autonomia comparable a la dels que funcionen amb combustibles fòssils Aquesta característica fa necessari dur uns dipòsits especials per a suportar l’elevada pressió d’emmagatzematge fins a 200 atmosferes Els principals avantatges que comporta la seva utilització és la diversificació energètica impulsada per les administracions a fi de reduir la dependència del petroli, així com la reducció de contaminants emesos a l’atmosfera durant la seva combustió respecte dels altres combustibles fòssils
glaciologia
Hidrografia
Ciència que estudia la formació i el comportament del glaç i les diverses formes en què aquest es presenta a la natura (inlandsis, glaceres, icebergs, etc).
El glaç és format per nombrosos cristalls amb estructures molt complexes a causa de la pressió, que és molt elevada en determinades concentracions de glaç, com és a l’Antàrtida —on el gruix assoleix els 3 000 m— o a Grenlàndia, el glaç experimenta un tipus determinat de metamorfisme que el fa altament consistent, i el seu comportament no s’allunya gaire de l’observat en alguns tipus de roques En alguns aspectes, el glaç es comporta com una roca sedimentària, car és fàcil d’observar distintes capes corresponents a diversos períodes climatològics
Esther Talke Boserup
Economia
Economista danesa.
Postulà que existia una relació entre població i recursos de tal manera que el procés productiu és condicionat i s’adapta a la pressió demogràfica, i no a l’inrevés com defensa la visió malthusiana tradicional Així, en un clàssic exemple històric, el creixement de la població hauria originat un canvi en les formes de producció agrícola, que haurien evolucionat per etapes des del sistema de guaret fins a l’agricultura intensiva La seva obra més coneguda és The Conditions of Agricultural Growth the Economics of Agricultural Change under Population Pressure 1965
llançatorpedes
Transports
Militar
Aparell emprat per a posar els torpedes en la direcció adequada i acompanyar-los al començament de llur cursa, a fora de l’aigua o a dins.
Els llançatorpedes poden ésser sobreaquàtics , quan són incorporats en un vaixell de superfície o en una aeronau i són constituïts per un tub o gàbia que conté el torpede i que serveix per a donar-li el primer impuls per mitjà d’aire comprimit o d’una càrrega explosiva, subaquàtics , quan són incorporats a un submarí Són semblants als anteriors però són tancats hermèticament i amb una pressió interior produïda artificialment i igual a l’exterior, i sobreaquàtics de suspensió , que dipositen el torpede a l’aigua sense donar-li impuls
brunyidora
Tecnologia
Màquina per a efectuar el brunyiment d’una superfície, generalment per fregament amb pedres abrasives de gra molt fi.
Les brunyidores per a superfícies cilíndriques interiors solen constar d’una bancada, una columna i un capçal que transmet un moviment de rotació a l’eix vertical, que conté un mandrí, proveït d’uns sectors de pedra abrasiva expansibles radialment en el seu extrem inferior el qual alhora es desplaça axialment amb un moviment alternatiu Per a superfícies cilíndriques exteriors hom sol fer girar la peça entorn del seu eix mentre la pedra abrasiva oscilla axialment i exerceix, alhora, una certa pressió sobre la perifèria de la peça
engegador
Tecnologia
Aparell emprat per a engegar un motor d’explosió.
Els principals tipus són el manual , amb manovella, el d' inèrcia , que aprofita l’energia d’un volant que gira a alta velocitat, i el motor d’engegada demarrer , que habitualment és un motor elèctric En alguns motors de petita cilindrada l’engegador consisteix en una politja fixada al cigonyal, en la qual va enrotllada una corda que hom estira A vegades hom empra els engegadors d’aire comprimit , on la injecció d’aire a pressió en els cilindres produeix l’efecte de l’explosió del combustible i inicia, així, el moviment del motor
màquina embotelladora
Alimentació
Tecnologia
Màquina automàtica per a omplir de líquid una ampolla i, generalment, tapar-la, amb tapa o soldadura, en certs envasos de vidre o de material plàstic, i posar-li l’etiqueta.
Actualment són màquines molt automatizades, de manera que, des de l’elaboració del producte fins a l’emmagatzematge de les caixes, hom només hi intervé per controlar-ne el procés Generalment treballa per dosi volumètrica Quan és tracta de begudes carbòniques, treballa normalment a contrapressió, és dir, abans d’entrar el líquid a l’ampolla hom hi injecta aire o àcid carbònic a la mateixa pressió que té el líquid en el dipòsit d’alimentació, i d’aquesta manera aconsegueix un producte de millor qualitat i, especialment, evita la formació d’escuma
ràpel
Escalada
Maniobra emprada en escalada per a baixar parets verticals o extraplomades.
La corda és fixada a l’anella d’un pitó o una baga, penjant a parts iguals L’escalador fa passar les dues cordes alhora per dessota de la cuixa i, sortint entre les cames, les posa sobre l’espatlla a fi de fer-les lliscar per l’esquena Mentre amb una mà enlaire agafa la corda sense fer-hi pressió i conserva l’equilibri, amb l’altra controla la velocitat mitjançant el frec contra l’esquena Hom recupera fàcilment la corda estirant després un dels caps que pengen
antiincrustant
Química
Qualsevol dels productes afegits a les aigües dures (especialment a les aigües d’alimentació de calderes, aigües per a rentar, etc) a fi d’impedir la formació d’incrustacions.
Els antiincrustants poden ésser constituïts per un segrestant, que impedeix la precipitació de les sals càlciques o magnèsiques, o bé per substàncies de natura colloidal com ara tanins o lignosulfonats, que hom empra en general acompanyats de carbonat o fosfats sòdics, les quals s’adsorbeixen sobre les sals precipitades, les mantenen en suspensió i eviten que formin dipòsits adherents En el cas de les calderes de vapor, el tractament amb antiincrustants, dit tractament intern, és aplicable només a calderes de baixa pressió i ha d’anar obligatòriament acompanyat de purgues periòdiques
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina