Resultats de la cerca
Es mostren 5314 resultats
Francesc Burguet i Ardiaca
Literatura catalana
Poeta, narrador i assagista.
És professor universitari, i ha estat crític de teatre i collaborador habitual en diversos mitjans de comunicació En narrativa ha publicat Dos contes 1982 i La ciutat tropical 1983 en poesia, El pes dels morts 1986 i Almadrava de Roma 1999, premi Màrius Torres 1998 en assaig, Teatre Lliure 1976-1987 1987 i La CNT i la política teatral a Catalunya 1984 El 1987 rebé el premi Ciutat de Barcelona de Periodisme
Adam de la Halle
Literatura
Teatre
Trouvère picard, anomenat també Adam le Bossu
.
Estudià a París i més tard estigué al servei del rei de Nàpols Carles d’Anjou Autor de nombroses cançons i de catorze rondeaux a diverses veus, fet sense precedents És considerat l’iniciador del teatre profà a França, per les seves obres còmiques Jeu de la feuillée ~1260, peça satírica de caràcter realista, la més antiga obra profana del teatre en llengua francesa, i Jeu de Robin et Marion 1282, comèdia pastoral que conté fragments cantats
Ferenc Erkel
Música
Compositor, director d’orquestra i pianista hongarès.
Des del 1837 dirigí la secció d’òpera del Teatre Nacional de Pest Fou director general de música del nou teatre d’òpera de Budapest Escriví òperes basades en episodis històrics, que exerciren una gran influència els decennis del desvetllament nacional hongarès Les més importants són Ladislau Hunyadi 1844 i El ban Bánk 1861 És autor igualment de l’himne nacional hongarès Les seves òperes combinen l’estil italianitzant amb elements locals del corrent nacional vuitcentista estil verbunkos
Josep Comas i Tàpies
Literatura catalana
Dramaturg.
Signà com a Josep Tàpies Es llicencià en lletres i accedí a l’escena professional des del teatre d’afeccionats Escriví diverses peces de teatre, sovint en collaboració amb Santiago Vendrell o Rafael Anglada, de caràcter melodramàtic i d’inspiració cristiana El port de les boires 1953, Una història qualsevol 1954, El gran egoista 1955, L’ase volador 1955, Crim i silenci 1956, Passaport a l’eternitat 1957 i L’estrella de Nadal 1957, entre d’altres
Miquel Asensi i Martín
Música
Compositor.
La seva obra és variada Escriví simfonies, música destinada al servei litúrgic i també música per al teatre Fou conegut, però, gràcies a les seves creacions corals dirigides a un públic ampli i popular L’obra d’Asensi es caracteritza per la melodia fàcil Entre les composicions més cèlebres destaquen les Cançons d’alegria , les Cançons per al poble i algunes peces per al teatre, com ara Ama, hi ha foc, A la vora del riu i Ama
,
Alexandre Soler i Marije
Teatre
Escenògraf.
Fill de Francesc Soler i Rovirosa , mort el seu pare, aprengué l’escenografia en bona part autodidàcticament i en part alliçonat per Maurici Vilumara A més d’escenògraf, féu també altres activitats relacionades amb el teatre i fou dels primers agençaaparadors Entre les seves obres hi ha Pastorets , estrenada al Teatre Tívoli, amb lletra de Jacint Verdaguer, Les romanesques, El Duquesito , la revista Ohé, Ohé , escrita per ell mateix, i Plàstic films , la seva darrera obra
Societat Coral El Micalet
Música
Societat fundada a València l’any 1893 amb el nom de Societat Coral Orfeó Valencià El Micalet.
Fou creada com a resultat de la fusió de diversos orfeons, amb una participació destacada dels més de quaranta antics socis del desaparegut Orfeó Valencià El mateix any de la creació la junta acordà inscriure’s en l’Associació dels Cors de Clavé Amb seu des del 1897 al palau del Comte de Parcent de València, el 1899 amplià les installacions amb el lloguer dels locals i el teatre de l’antiga Societat Juvenàlia La vinculació de Salvador Giner a la societat feu que aviat agafés una gran embranzida, que culminà el 1898 amb la fundació de l’Institut Musical Salvador Giner, que…
John Liptrot Hatton
Música
Compositor anglès.
Dins el panorama anglès romàntic, compongué cançons i balades, i alhora denotà un cert gust pel glee tipus de composició vocal a cappella i la tradició vocal antiga, si bé professionalment hagué de dedicar-se al teatre còmic A setze anys fou organista a Liverpool, i simultàniament entrà en contacte amb el món del teatre El 1832, establert a Londres, compongué i publicà algunes cançons Director del cor del teatre Drury Lane des del 1842, compongué una òpera - Pasqual Bruno - per a Viena, i realitzà algunes gires de concerts per Àustria, on tocà fugues de…
Joan Matabosch i Grifoll
Música
Crític musical i director artístic català.
Estudià sociologia a la Universidad Complutense de Madrid, música al Conservatori del Liceu i ciències de la informació a la Universitat Autònoma de Barcelona Ha estat crític d’òpera, música, teatre i dansa en diverses publicacions de l’Estat i internacionals El 1993 fou nomenat director artístic adjunt del Gran Teatre del Liceu, i el 1996 passà a ser-ne el director artístic Coneixedor dels diversos corrents de la dramatúrgia internacional, ha afavorit al Liceu la creació de noves produccions amb directors d’escena catalans La Fura dels Baus, C Bieito, M Gas,…
Piero Cappuccilli

Piero Cappuccilli
© Fototeca.cat
Música
Baríton italià.
Estudià parallelament cant i arquitectura, fins que es decidí per la primera carrera, que cursà a Trieste amb Luciano Donaggio Destacà en el repertori verdià, que és el que conreà preferentment Debutà el 1957 al Teatro Nouvo de Milà, on interpretà el Tonio de I Pagliacci Tres anys després enregistrà per a EMI i debutà a Nova York amb La Traviata Actuà per primera vegada amb la mateixa òpera al Gran Teatre del Liceu el 1961, on interpretà sovint la major part del seu repertori, i el 1967 la cantà al Covent Garden, sota la direcció escènica de L Visconti, principi d’una…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina