Resultats de la cerca
Es mostren 4211 resultats
Entra en funcionament el pont mòbil del port de Tarragona
S’obre a la circulació, a Tarragona, el pont mòbil que uneix els molls de Reus i Lleida per sobre del mar, una nova via que evitarà el pas d’un miler de camions diaris pel barri portuari del Serrallo El pont té una llargada de 196 metres, 60 dels quals es poden obrir per a deixar pas als vaixells L’obra es va inaugurar el passat dia 5 amb un espectacle a càrrec del grup teatral Comediants
Louis Cattiaux
Pintura
Literatura
Pintor, poeta i filòsof.
Pintor, deixà aquesta faceta quasi del tot per escriure El Missatge retrobat , on desenvolupà la idea del romanticisme segons la qual l’obra d’art ha de ser una via de coneixement de l’esperit de l’home La seva obra té un sentit moral, filosòfic i ascètic, però també cosmogònic, místic i iniciàtic, i destaca també per la seva vinculació a la tradició hermètica i la seva orientació envers l’alquímia i la cerca de l’Absolut
pont del Diable
Pont d’origen romà sobre el Llobregat, a Martorell
© Arxiu Fototeca.cat
Pont
Pont d’origen romà damunt el Llobregat a Martorell (Baix Llobregat).
Corresponia a la via Augusta En una de les entrades conserva un arc triomfal, semblant al de Berà, però més petit i simple, amb una pilastra d’ordre corinti a cada costat de l’arc, que sosté l’entaulament Devia haver-hi hagut un altre arc igual a l’altra banda del pont L’arc fou refet totalment el 1283, i ha estat reconstruït després de la guerra civil de 1936-39 Des del 1931 és monument nacional
pretori
Història
Espai central del campament romà reservat al pretor o comandant de la milícia.
Situat a l’encreuament de les vies principals i de la via praetoria , era també una mena de fòrum amb tribunal i lloc augural El nom de pretori designà així mateix, al llarg de la història romana, el lloc en què el pretor administrava justícia, les fortaleses situades en els confins de l’Imperi, la residència no urbana de l’emperador i el palau dels governadors de les diverses províncies, en tant que eren caps militars
tropina
Farmàcia
Química
Aminoalcohol bicíclic que ocorre en forma d’èster en l’alcaloide atropina, del qual hom l’obté per saponificació amb hidròxid bàric.
Hom també el pot obtenir per via sintètica mitjançant la reducció de la tropinona És un sòlid cristallí incolor, òpticament actiu, higroscòpic, soluble en aigua i els solvents orgànics comuns, que es fon a 64°C Tant la tropina com el seu epímer en C-3, anomenat ψ-tropina, són altament tòxics actuen sobre el sistema nerviós, i, mentre que els èsters de la ψ-tropina presenten activitat anestèsica local, els de la tropina són midriàtics atropina
monument romà de Santa Maria de Panissars
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic situat a la partió d’aigües entre el Pertús (Vallespir) i la Jonquera (Alt Empordà).
Del monument, situat a banda i banda de la Via Augusta, en resten només els dos grans basaments simètrics de 29,5 m × 15,9 m Els seus excavadors, Jordi Castellví, Josep MNolla i Isabel Rodà, l’han interpretat com els trofeus alçats en els Pirineus pel general Gneu Pompeu el 71 aC per tal de commemorar la fi de la guerra sertoriana, construcció a la qual fan referència Estrabó, Sallusti, Plini el Vell i Dió Cassi
Maarten Schmidt
Astronomia
Astrònom neerlandès.
Llicenciat per la Universitat de Groningen 1949 i doctorat per la Universitat de Leiden 1956, treballà a l’Observatori de Leiden 1953-59 Professor d’astronomia a l’Institut de Tecnologia de Califòrnia des del 1964 i director dels observatoris Hale 1978-80, fou principalment conegut pel seu descobriment 1963 del gran desplaçament cap al vermell de les línies espectrals dels quàsars Determinà també la forma espiral de la Via Làctia i la distribució de la massa al seu interior
Maria Puig Isanta
Espeleologia
Espeleòloga.
Membre del Centre Excursionista Collserola Juntament amb l’espeleòleg Ernest Lamarca, i altres companys del GES del Club Muntanyenc Barcelonès i de l’ERE, del Centre Excursionista de Catalunya, efectuaren diverses exploracions Després de trobar la continuació de la via Ratpenat de l’avenc de l’Esquerrà, arribà amb els seus companys a 210 m de profunditat, fet pel qual aquell mateix any 1955 aconseguí convertir-se en l’espeleòloga que detenia el rècord de fondària a Catalunya 1955
Faió
Municipi
Municipi del Matarranya, a l’extrem nord-oest de la comarca, a banda i banda de l’Ebre i a l’esquerra del Matarranya, fins a llur aiguabarreig.
El municipi, administrativament pertany a Aragó, però és inclòs en la zona de domini lingüístic català Històricament ha depès de la diòcesi de Lleida L’altitud mitjana 200 a 300 m és donada per replans tabulars de calcàries eocèniques prou resistents per a obligar el Matarranya a formar dos meandres encaixats el de ponent, dit revolt de Ribers i l’Ebre a enfondir-se de 100 a 200 m en un cañón que prolonga el de Mequinensa Els terrenys incultes són ocupats per garriga clara, pins i alzines Als replans són conreats oliveres i cereals, abundants seguint el Matarranya El pantà de Riba-roja Riba-…
núvols de Magalhães

Els núvols de Magalhães
© Corel
Astronomia
Nom donat a dues galàxies irregulars del cel austral, descrites per primera vegada per F.Magalhães, el qual les observà l’any 1519.
Són les galàxies més pròximes a la Galàxia, observables a ull nu i en forma de dos núvols lluminosos, molt tènues, semblants a dos fragments aïllats de la Via Làctia La més gran de les galàxies, anomenada Gran Núvol de Magalhães , és situada a la constellació de l’Orada i a una distància de 170 000 anys llum, té un diàmetre aparent de 5°, la magnitud aparent és 1,2 i l’absoluta -17,4, té una massa de l’ordre de 2 x 10 9 masses solars i sembla que és una galàxia espiral barrada en formació La més petita, anomenada Petit Núvol de Magalhães , és situada a la constellació del Tucà i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 57
- 58
- 59
- 60
- 61
- 62
- 63
- 64
- 65
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina